De temporada...

Si a la muntanya vas
del que portes menjaràs

Expulsió morisca i repoblació balear

La Marina Morisca: els que marxaren i altres mallorquins que arribaren...

Un passeig per descobrir la història dels nostres pobles

25/09/2022 | Núria Gómez Bolufer

Va ser un 22 de setembre de 1609 quan es féu públic, per ordre del rei Felip III,  el  Ban d'Expulsió dels moriscos valencians. Aquesta data esdevenia així en una fita històrica i cultural que marcaria un abans i un després en la història del regne. 

 Amb el Decret d’expulsió  un total de 127.000 moriscos valencians  comptaven amb sis dies per abandonar cases i terres i començar un futur ben incert. El país comptava amb una població total estimativa de 350.000 habitants, així doncs els efectius moriscos suposaven més d’un terç de la població total. Ara bé, segons alguns autors, com A. Furió, en el cas d’algunes comarques, entre les que estaria la Marina Alta, el percentatge s’engreixaria, ja que la població de cristians nous o moriscos augmentaria a dos terços del total.

 

En dades més concretes, extretes de l’obra de Lapeyre, s’estima el nombre total d’expulsats en 272.140 de tot el territori penisular: el 43,16% pertanyia a València, l’1,36% a Catalunya, el 22,35 % a Aragó, el 16,40% a Castella, el 4,98% a Múrcia, l’11 % a Andalusia i el 0,75% a Granada. Sols mirant els percentatges ja podem deduir la magnitud que arribà a tindre, a tot el regne, la davallada demogràfica que la decisió política i religiosa suposà.La repercussió que tingué l’expulsió dels moriscos a la València del XVII afectava a diversos àmbits. En el marc de l’economia deuríem destacar la inflació de la moneda, el velló, deguda, en part, a les falsificacions que els moriscos encunyaren, i sobretot la crisi de la noblesa per la incapacitat de cobrar els censals als senyors feudals, a qui havien fet préstecs, i que no podien pagar per estar altament endeutats i no tindre qui conreara la terra.Pel que fa a l’agricultura, amb l’expulsió dels moriscos començaren a aparèixer mancances en el mercat d’aquells productes, com ara la canya de sucre, l’arròs o el blat per quedar-se sense els productors-agricultors tradicionals d’aquests tipus de conreus. Això sí, aquesta condició accelerà que l’agricultura valenciana començara un procés de diversificació, que continuaria fins ben entrat el segle XVIII. Cal també assenyalar que les dimensions de les parcel·les variaren arran de l’expulsió, eliminant parcel·les d’extensions extremadament reduïdes i permetent així una millora de les condicions per als camperols amb parcel·les de mitja extensió.Per últim, tenim les conseqüències demogràfiques de les què numèricament ja hem parlat. Per il·lustrar aquesta situació podem utilitzar una frase del cronista contemporani Escolano que al parlar del regne de València escrigué “que había quedado, de región la más florida de España, en un páramo seco y descuidado”. L’alt grau de despoblació que patien els territoris implicà la necessitat de buscar solucions, ja que els senyors s’adonaren què la migració que ells esperaven —vinguda des de tots els indrets, com Castella o Europa— no estava tenint tan bona acollida. D’una banda, perquè els territoris que abans havien poblat els moriscos eren aquells amb unes condicions menys atractives per fer vindre nous colons, per ser les terres més muntanyenques i àrides. I d’altra banda, perquè els moviments poblacionals que s’estaven donant entre els diversos nuclis valencians no donava bon resultat, doncs tots aquells camperols valencians que arribaven a repoblar aquest territori deixaven despoblat prèviament el seu.            La solució vingué de la mà dels senyors. La repoblació responia a una planificació senyorial prèvia. En la nostra comarca aquella arribà encapçalada pel sisé duc de Gandia, Carles Borja i Centelles, a qui seguiren la majoria dels senyors; el què es pretenia era recaptar nous colons de les illes Balears, on les condicions dels pagesos eren bastant complicades ja que la saturació dels terrenys conreables era notable. Alguns autors apunten l’èxit de la repoblació mallorquina a un suposat interès del virrei de Mallorca, en Joan Sanz de Vilaragut, senyor de la baronia d’Olocau, i a qui també li afectava la situació, tenint en compte que ell també tenia dominis en terres valencianes. Amb la mort del virrei l’estratègia s’hauria pogut veure en perill, però finalment fou substituït per la figura d’en Carles Coloma, també valencià. La repoblació, ara mallorquina, sembla que començava a funcionar, tant és així que en una reunió que tingué el reverend de Muro (Mallorca) el 22 de setembre de 1610 explicava que “est temps tothom se’n va a la poblatió de Valentia i les cases vindran a valer no res”. La repoblació insular tingué una clara predominança mallorquina, seguida en menor mesura de pagesos d’Eivissa i Menorca.            El procés repoblador tingué dues característiques principals. En primer lloc, es tracta d’una planificació senyorial, com ja hem esmentat, donat que aprofitaren les males condicions dels pagesos mallorquins per reposar la manca de mà d’obra barata, i a més eren més mal·leables que els possibles colons valencians. I en segon lloc, les noves reparticions o condicions de terres es feren mitjançant un document signat per ambdues parts interessades, repobladors i senyors, es tracta de les cartes de poblament. Aquestes són contractes de base feudal col·lectiu, per a la població o la colonització d’un lloc (i per al cultiu de les seues terres) entre el senyor i els colons, en els què generalment s’expressen els deures i els drets mutus. Es tracta dels documents reguladors de les primeres fluctuacions des de Balears o d’altres localitats valencianes i daten majoritàriament d’entre 1610 a 1612, encara que n’hi trobarem fins a la meitat del segle XVIII.
 


Cal tenir en compte que de la totalitat dels pobles de la Marina, sols 6 nuclis eren predominantment de cristians vells, és el cas de Pego, Xàbia, Dénia, Teulada, Benissa i Calp. Altres 3 eren poblacions mixtes, eren Murla, Ondara i Forna i la resta eren poblacions de cristians nous o moriscos. Ara bé, no es conserven o es coneixen tots els documents, les cartes de poblament de les què sabem fins al moment, de les que tenim notícies de la seua existència o dels assentaments dels nouvinguts, segons estudis realitzats per J. Costa Mas (2006) estudiant els arxius parroquials, corresponen als següents municipis: 1.- La Vall de Gallinera: Carta signada per Matheu de Roda, procurador del duc de Gandia i 78 caps de famílies mallorquines, a Benialí el 10 de juny de 1611. 2.- Parcent i Benigembla: Carta comuna de 1612, amb nous pobladors de Pego, Murla i també illencs. 3.- L'Atzúbia: Carta signada pel senyor Francesc Roca i sis famílies mallorquines, del 26 d’agost de 1611. 4.- Negrals: Contracte entre el senyor Jaume Pasqual i veïns pegolins el 31 d’agost de 1611. 5.- Ondara: Carta pobla datada el 8 d’agost de 1611, on fins i tot es reparteixen els càrrecs municipals com el justícia, els jurats... i contempla les obligacions dels vassalls respecte als monopolis del senyor, com són el molí, el forn, la carnisseria, tenda, taverna, fleca i pes, així com corredoria.6.- Pego: el duc de Gandia assentà 25 veïns a les alqueries de Benumeia, Favara i Atzaneta. 7.- La Vall de Laguar: Carta pobla de la baronia de Laguar, per la què vingueren 27 pobladors. Signada el 14 de juny de 1611 de la mà del Duc de Gandia. 8.- Sanet i Sagra comptaren amb la repoblació de gent vinguda des de Granada, València i Mutxamel. 9.-Negrals amb Carta pobla de 1611 a sis veïns de Pego. 10.- Benidoleig: Atorgat a 7 famílies mallorquines i 4 pegolines. 11.- Forna: Carta pobla signada el 2 de setembre de 1611, entre n’Àngela Pallàs i Lladró i 8 famílies mallorquines. 12.- Tormos. 13.- Pedreguer: Carta pobla de 1611, signada entre Francesca Alpont i Pujades, senyora de Pedreguer i els què serien els nous pobladors de Matoses i Pedreguer.

Malgrat tot, les cartes de poblament sols foren l’inici d’un procés repoblador que tardarà encara un segle per acabar de recuperar, demogràficament, les pèrdues esdevingudes arrel de l’expulsió. D’aquesta manera començà el que anomenarem procés de “mallorquinització”. L’arribada de gent provinent de les illes perdurarà durant tota la primera meitat del segle XVII, entrant pels ports del litoral com Xàbia i Dénia, llocs de recepció i per tant de noves instal·lacions, com moviments interns entre els diferents pobles de la Marina, en un últim intent de millorar les seues condicions i buscar nous terrenys per cultivar.   Fins i tot amb la repoblació mallorquina al llarg de totes les valls interiors de la Marina, trobem un gran nombre d’alqueries despoblades, llocs oblidats i que mai tornaren a ser repoblats. Tant és així que quasi podríem afirmar que ens trobem en un dels territoris on major concentració de despoblats s’han conservat, i açò es deu a la duresa de l’hàbitat, un lloc molt aïllat, tancat per diverses serres i sense eixida natural al mar. Aquestes valls, Gallinera, Laguar, Ebo, Alcalà, Pop, Xaló i la Rectoria, foren morisques, ja que amb la conquesta cristiana la població musulmana quedà relegada a l’interior, allunyada de les grans valls fèrtils del litoral i amb les conseqüents dificultats de moviment per no estar prop de la xarxa viària principal del plà costaner.


Així podríem observar com el mapa de la comarca i tot els seus nuclis poblacionals minven després de l’expulsió dels moriscos. Abans d’aquesta el mapa que es veuria comptaria amb un total de 77 pobles i alqueries. A continuació els enumerem un a un: a la vall de Gallinera trobaríem l’Alcúdia, Benialí, Benistrop, Benimamet (alqueria baixa), Benimahomet (alqueria alta), Benimarsoc, Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, Bolcàcim, La Carroja, Llombai, Alpatró, Ràfol i Solana. A les Valls d’Alcalà i Ebo, Alcalà de la Jovada, Atzuvieta, La Roca, La Queirola, Beniaia, Benialí, Rafalet de Benixarcos, Capaimona, Benijuart, Bisbilan, Benicais, Serra, Solana. A Pego, Atzaneta, Benumeia i Favara. A Castells de Castells, Ayalt i Vila. A la Vall de Xaló, Benibrahim i Llíber. A Beniarbeig, Benicadim i Benihomer. A Parcent, Bernissa. A Pedreguer, Matoses. A Laguar, Ixbert, Fleix, Campell i Benimaurell. A Alcanalí, Mosquera i Beniaia. A Ondara, Pamis. Benissa. Adzúvia. Xàbia. Calp. Gata de Gorgos. Dénia. Senija. Murla. Sagra. La Llosa de Camatxo. Tormos. Orba. El Verger. Ràfol d’Almúnia. Benimeli. Sanet. Negrals. Benidoleig. Els Poblets (Setla, Mirarrosa i Miraflor). Beniçadavi (actual Jesús Pobre). Forna. I finalment, Teulada. És ací, en les nostres valls interiors on trobem el millor exemple de la devastadora situació demogràfica que patí el regne de València, i on podem realment observar els hàbitats moriscos que un dia foren part de la nostra història i que hui perduren com el record d’un passat no tan llunyà.
 

 

Si vols endinsar-te en alguns del despoblats moriscos que existeixen a la Marina Alta i segueix els següents enllaços: 

Despoblats Moriscos de la Vall de Gallinera

Despoblat de Rafalet de Benixarcos de la Vall d'alcalà

Despoblat l'Atzuvieta de la Vall d'alcalà

Despoblat de la Queirola de la Vall d'Alcalà

Despoblat de Roca de la Vall d'Alacalà

Despoblat dels Benialís de la Vall d'Alcalà

 

Núria Gómez Bolufer 

Tècnica de patrimoni 

De temporada...

Un paisatge que mai s'acaba

Informació útil...

Tourist Info
Localitza tots els punts i oficines d'informació turística
Wikiloc
Segueix totes les rutes de muntanya i subaquàtiques.
Google Maps
Perdre's pels carrers i descobrir el patrimoni des del teu mòbil
Dormir, menjar i comprar
Busques planificar el teu viatge? Ací els tens tots

Amb el finançament de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2022