NOTÍCIES

L’experiència d’aquest mes la volem dedicar a l’antiga arquitectura hidràulica de la Rectoria i el seu entorn natural. La ruta proposada ens ofereix la possibilitat de conéixer l'herència natural i cultural formada pel conjunt d'elements arquitectònics lligats a la utilització de l'aigua com a recurs que dona riquesa i seguretat, mostrant-nos una configuració concreta i funcional del paisatge agrari i albergant-hi un patrimoni hidràulic singular del poble i de la Rectoria en general. Principalment ens centrarem en els molins hidràulics, encara que també podrem veure pous, fonts i llavadors.

L’objectiu principal d’aquesta experiència és aprendre sobre el funcionament dels antics molins hidràulics i el seu entorn, al mateix temps que fem esport i gaudim de bones vistes i de la gastronomia típica de la zona. Per a això, des de la MACMA vos proposem una ruta per la Rectoria, que es coneix com a Ruta de l’Arquitectura de l’Aigua. És una ruta de dificultat baixa que es pot fer en un matí, però nosaltres ho hem dividit en dos dies, per poder visitar Sagra i el Ràfol amb més tranquil·litat. No obstant això, cadascú la pot adaptar a les seues necessitats i interessos.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

L’aigua és l’element que va fer possible el naixement de l’agricultura i el pas del nomadisme al sedentarisme durant l’època prehistòrica. Gràcies a això, la humanitat va deixar de ser exclusivament caçadora per convertir-se en llauradora i ramadera, ampliant així la varietat d’aliments consumits. Però en un moment determinat, l’ésser humà es va adonar que amb el blat podien elaborar altres aliments, encara que primer havien de picar-lo per a fer farina. Per a això utilitzaven morters manuals, que posteriorment van substituir per la força animal. Tanmateix, per a augmentar la producció es va acabar introduint la força eòlica i la hidràulica mitjançant els molins. En aquesta experiència ens centrarem en els molins d’aigua.

La gran expansió d’aquests molins es va produir als segles XI i XII, especialment gràcies als àrabs, en un moment d’auge poblacional, on era imprescindible augmentar la producció per a abastir tota la població. Els molins treballaven pràcticament a la tardor, quan la temperatura era adequada perquè no fermentara la farina, i perquè amb les pluges d’aquesta estació de l’any els cabals d’aigua augmentaven i, com que no era necessari el reg de les hortes, la disponibilitat d’aigua era total per als molins.

Els molins hidràulics han tingut una gran importància social i econòmica fins al segle XIX, que van començar a perdre importància, davant de l’arribada de la industrialització i altres maneres d’obtenció i ús d’energia. Malauradament, en l’actualitat són molts els molins que han desaparegut i, els que encara es conserven, es troben generalment en condicions precàries.

Per al funcionament d'aquest tipus de molins, l'aigua arribava per una séquia des d'un altre molí o des d'un assut i entrava a la bassa d'acumulació. Aquesta bassa comptava amb un ventador, que permetia extreure l'aigua sobrant en cas necessari. Des de la bassa l'aigua passava a un cup que retenia l'aigua per anar soltant-la a poc a poc per un orifici de xicotetes dimensions, anomenat sagetilla, fins a arribar a la roda d'àlems. Aquesta roda estava unida a un eix o arbre, que permetia el moviment de tots els mecanismes del molí. Finalment, l'aigua eixia per unes voltes anomenades cacaus i, a través d'una séquia, es desplaçava a un altre molí o es destinava al regadiu.

Per a moldre el gra, aquest s'abocava dins de la gronsa, situada dalt de l'arbre. Aquesta tenia una capacitat per a aproximadament 80 kg de cereals. Des d'ací, el blat passava a la mola, que triturava el gra per mitjà de molents (dibuixos que té la mola). Així es transformava en farina que, a través del farinal, arribava finalment a la farinera.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Eixida: el Ràfol d'Almúnia

Etapa 1: pou de la Companyia - molí German - la Bolata - pou Torre Màquina - pou del Putxó - Pou de Senent - Sagra

La primera etapa d’aquesta ruta és el desplaçament des del Ràfol fins a Sagra, en què visitarem els elements mencionats. Podem anar en cotxe fins al Ràfol i aparcar prop del punt d’eixida de la ruta, als afores del poble, a un aparcament públic.

Agafarem la carretera que va cap al cementeri per desplaçar-nos fins al pou de la Companyia. El trobarem de seguida, al costat esquerre de la carretera. Aquest pou va ser construït el 1911 amb l’objectiu d’extreure les aigües de la Cava del Ràfol, que és una galeria localitzada en la Serra de Segària amb aigua derivada del riu Girona. Aquesta aigua servia per a regar tots els cultius del voltant. Actualment, el cabal variable ha disminuït considerablement, de manera que el 1911 afloraven 12.000 litres per minut i ara solament 3.000 litres per minut.

Continuarem caminant i ens desviarem un poc de la carretera principal per trobar el Molí German. Aquest molí rep l’aigua d’un altre, el Molí de baix, que visitarem més endavant. Era una possessió de la marquesa de Dues Aigües i, posteriorment, des de finals del segle XIX de Blas Cañamás. Els moliners arrendataris durant tres generacions foren els Furió del Ràfol, començant per German Furió, fins a l’any 1942. És un molí de finals del segle XVII que va ser venut l’any 1989 per passar a ser un habitatge familiar.

Posteriorment, passarem pel barranc de la Bolata, La Bolata és un brollador situat entre Tormos i Sagra, el caudal del qual està format principalment per la serra del Migdia i els Recingles. L’aigua corre d’oest a est, i es caracteritza per un funcionament irregular. Actualment, es troba seca la major part del temps. Segons Madoz, l’aigua de la Bolata s’utilitzava per a regar les terres dels veïns i impulsava dos molins hidràulics.

A continuació ens desviarem per a arribar al pou Torre Màquina, una construcció interessant que compta amb una alta torre que podrem veure des de lluny. Trobarem l'edifici en mig de camps de tarongers. Després tornarem al camí principal per passar pels pous del Putxó i el de Senent, seguint el camí dels Olivars i, finalment arribarem a Sagra. 

En arribar a Sagra, podem tastar l’arròs caldós amb penques en algun bar, per entrar en calor. També podem visitar l’església de Sant Sebastià Màrtir, que es va construir al segle XVI, sobre les ruïnes d’una mesquita. Addicionalment és interessant la plaça de la Font. A principis del segle XX, les autoritats civils van aprofitar la situació estratègica de la surgència del brollador de la font de la Basseta i van construir aquesta plaça al marge dret de la carretera contigua al brollador. Després descansarem per a la ruta del dia següent.

Etapa 2: Sagra – Font dels Mortits – Pou Sant Sebastià – Molí del mig – Molí de Baix – Llavador del Ràfol – El Ràfol d’Almúnia

Des de Sagra agafarem el carrer Francesc Ferrer Pastor per fer un passeig cap a la Font dels Mortits. Al voltant de la població de Sagra brollen nombroses fonts d'aigües netes i cristal·lines, entre les quals la font de Dalt del Mortit, ubicada al paratge que porta el mateix nom que, davall d’un gran penyal, raja pràcticament tot l’any amb prou intensitat. Després tornaríem a Sagra per dirigirnos al pou de Sant Sebastià, construcció del 1954, pel carrer de les Hortes. 

Ens desviarem una mica del camí principal per visitar el molí del Mig. Aquest rebia l’aigua del molí de Dalt mitjançant una séquia que encara es conserva en perfectes condicions. Després l’enviava cap al molí de Baix. Era propietat dels Morand de Dénia fins a la dècada de 1930, quan ja va deixar de funcionar. El Moliner era Francisco Ballester. El va comprar Joaquim Ballester del Ràfol i va acabar convertint-se en un habitatge.

En acabant seguirem fins al molí de Baix, que rebia l’aigua d’aquest últim mencionat i posteriorment l’enviava al molí German, el primer que hem visitat. Va pertànyer a la marquesa Dues Aigües i després als Morand també. Posteriorment, va passar a pertànyer a la família Nadal del Ràfol. Aquest molí també ha acabat convertint-se en un habitatge particular.

Tornant al Ràfol podem visitar per acabar la caminada el vell llavador públic. Més tard podem aprofitar per a dinar i passar la vesprada pel poble. És recomanable tastar la paella de carn feta amb productes de la zona. També seria interessant passejar pel carrer Major, on hi ha cases senyorials. Finalment, podem aprofitar per a veure l’escut picat de la Segona Germania. La Marina Alta va ser un dels focus essencials de la nova Germania. D’ací va sorgir el seu líder més representatiu, Francesc Garcia, natural del Ràfol d’Almúnia. El punt de partida dels esdeveniments de 1693 van ser, sens dubte, les incidències de la repoblació després de l'expulsió dels moriscos i la duresa del règim senyorial. La classe camperola benestant pretenia eliminar la pressió senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. En aquest cas, el Ràfol d'Almúnia pagava al marqués en Joan d'Almúnia un quart de tota la producció agrícola, a més d'una quantitat per a les cases. Durant la Segona Germania, l’escut d’aquesta família fou picat pels llauradors en senyal de protesta contra els senyors.

Ací acabaria la nostra proposta de ruta, que pot ser adaptada depenent dels gustos o preferències de cadascú

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.