Llegendes de la Marina Alta fora de la llei.
Aquest mes d’agost l’equip de la MACMA ens hem posat de nou la motxilla a l’esquena i hem anat a explorar algunes coves, pobles i camins entre muntanyes. En aquesta ocasió plantegem una volta plena d’història i cultura pels últims segles a la Marina Alta. L’experiència està plantejada per fer amb cotxe, moto o bicicleta entre diferents pobles i caminant o amb bicicleta per dins dels pobles i per les rutes proposades. Un itinerari de dos dies i 10 municipis, on un dia els bandolers van deixar l’empremta de la seua història. Descobrir el territori d’una manera diferent és possible, i el nostre equip ho ha tornat a fer. Hem entrellaçat en una excursió la història, la cultura i el patrimoni amb el nostre territori i els espais que ens envolten, d’una forma divertida i dinàmica. Poble a poble, pel territori més amagat de la Marina, anirem visitant els elements més emblemàtics relacionats amb el món del bandolerisme. Queda’t amb nosaltres i anirem desvetllant els tresors que amaguen els nostres pobles i paisatges.
Ja ens trobem en l’equador de l’estiu i amb aquesta calor, el que més desitgem és trobar-nos amb l'ombra de la muntanya i poder gaudir del cel clar que ens ofereix.
UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.
El bandolerisme ha existit al llarg de la història de la humanitat, amb una gran presència en el Mediterrani des del segle XVI fins a finals del XIX. La Marina Alta era una llar habitual on s’amagaven un gran nombre de bandolers. Aquesta figura ha sigut molt rellevant en la societat, tant en l'àmbit social com en el cultural.
Des del segle XVI, el bandolerisme va campar amb força pel territori de la Marina i va persistir fins a final del segle XIX. Aquest fenomen ve lligat del sistema social, polític i econòmic del moment, sobretot per la duresa del règim senyorial que fomentava la pobresa extrema. Una altra causa són les grans crisis econòmiques, polítiques i de sanitat lligades a diferents onades d’epidèmies, que van fomentar una potent crisi social que alimentava el gros de les colles de roders o bandolers que buscaven una forma de sobreviure a un moment molt dur. Les seues actuacions es basaven en el bandidatge rural, atracant a persones adinerades per rutes comercials i camins de muntanyes, mostrant matisos de revolta contra les injustícies i la pobresa.
El fenomen del bandolerisme va portar a una divisió de l’opinió pública. D’una banda, un grup de persones veien als roders com a “maleïts” que atacaven les seues vides i com una xacra a extingir. Altres persones els consideraven persones extraordinàries i herois a l’estil de Robin Hood, que furtaven als rics per donar-ho als pobres.
Un fum de roders habitaven les muntanyes i coves del nostre territori. Incessantment, els rics i terratinents eren assaltats per diferents colles de bandolers de la Marina Alta, la Marina Baixa i la Safor, però hi ha un robatori que, avui en dia, s’ha convertit en llegenda literària. Parlem d’un esdeveniment que va ser molt mencionat a les comarques del Comtat i la Marina Alta: el robatori de Benimassot. El 22 de febrer de 1874, la colla de lladres anomenats Segrestadors de la Marina va assaltar a la matinada l’església de la Puríssima Concepció de Benimassot. Els 34 lladres, amb Josep de la Tona al capdavant, va perpetrar un saqueig sense violència, tancant als ciutadans i ciutadanes dins de l’església i nomenant els més rics del municipi per a obligar-los que els obriren les seues cases i poder saquejar sense cap inconvenient. Finalment, els bandolers van fugir pel barranc de Malafí, des de la Vall de Seta fins a la Marina Alta.
Aquest esdeveniment, junt amb tots els altres viscuts durant quatre segles, van fer que el bandolerisme tinguera una gran influència en les vides dels ciutadans i ciutadanes de la Marina Alta. Actualment, els roders representen una part de les característiques del “poble valencià” i les seues històries segueixen ben vives en la memòria del poble valencià. No són massa els arxius i documents que s’han trobat sobre els bandolers, però l’empremta que van deixar ha fet que les seues històries continuen circulant de boca en boca pels carrers dels pobles de la Marina, convertint aquestes aventures en història viva i patrimoni col·lectiu. Aquesta empremta la podem trobar en la literatura, la llengua i les nostres expressions. Al llarg dels anys s’han escrit un fum de llibres, sobre el bandolerisme en la Marina Alta, així com, alguns contes que narren el robatori de Benimassot. També podem veure en el dia a dia algunes expressions: “Quedar com Camot”, “Eixe és un ganyan”, o “S'ha quedat com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet”.
A continuació, deixem una xicoteta llista de colles i bandolers que actuaven a la Marina Alta i comarques de voltants:
- Josep de la Tona de Pedreguer. Cap de la colla anomenada els Segrestadors de la Marina, composta sobretot per gent dels pobles de la Rectoria com Benimeli, el Ràfol d’Almúnia, Sanet i els Negrals, i Sagra.
- Pinet de Tàrbena actuava pel camí de les voltes fins a Parcent.
- La colla del Ganyan de Pego.
- Eugeni Cruanyes de Xàbia, que actuava a Senija i Xaló.
- Francesc Xolvi de Xàbia, que actuava a Benissa, Calp i Llíber.
- Mixana de Castell de Castells.
- La colla de Destralet, de la Vall d’Ebo.
- Camot de Xàtiva, un dels bandolers més coneguts.
- El Manco Calderón, un dels bandolers més coneguts de Cocentaina.
- Jaume el Barbut, tota una llegenda de Crevillent.
- Batiste el Marca, de Quatretonda
- Josep Agüir Esquer, de Guadassuar.
Curiositats:
- Lladre: Persona que roba. També anomenat roder i bandoler.
- Robatori de Benimassot: en aquest robatori van aconseguir entre 53.000 i 55.000 reials que actualment equivalen a 660.000 €.
- Les colles de bandolers utilitzaven les coves i altres espais en les muntanyes com a amagatall i resguardar el seu “tresor”.
JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.
Aquest mes proposem una experiència per endinsar-nos en una xicoteta part de la història de la Marina. Aprofitem així per a fugir de la calor. Durant les jornades proposades, combinarem les rutes per senda i per poble, amb la visita a espais emblemàtics que han jugat un paper en la història del bandolerisme.
Per començar aquesta excursió, anirem a Pedreguer, un poble que es troba en la part central de la comarca. La relació d’aquest municipi amb el bandolerisme és per un personatge molt important durant el segle XIX. Parlem de Josep de la Tona, un bandoler i cap de la colla “Els segrestadors de la Marina” qui van fer un dels colps més sentits per tot el territori, el robatori de Benimassot. El nom de la Tona ha rodat tant de boca en boca, que en aquest mateix poble podem trobar un carrer amb el seu nom, el carrer Josep de la Tona. Per començar el dia, proposem fer una part de la ruta senderista dels Molinets de Pedreguer, deixant el cotxe a l’avinguda del País Valencià i començat des d’ací mateix la ruta per senda fins als Molinets i tornar a baixar. A la tornada de la ruta, recomanem parar a esmorzar a algun bar del poble i demanar un Malcriat (torrada de pa amb la meitat plena de tomaca i tonyina, i l’altra meitat de la llesca amb tomaca i anxoves). Després de carregar forces, anirem amb cotxe o caminant a l’Hort de l’Alé, per visitar una instal·lació, construïda en 1830 i rehabilitada posteriorment amb l’objectiu de promocionar la sostenibilitat en l’aspecte ecològic, etnològic i solidari. Per acabar, amb el cotxe i per senda, anirem a visitar el Castell de l’Ocaive, datat en l’època medieval i reconstruït fa poc per evitar l’enderrocament complet.
A tall seguit ens dirigirem al següent municipi, El Poble Nou de Benitatxell, situat a la costa sud de la Marina. Primer, recomanem donar una volta pel xicotet nucli urbà i visitar El Portalet, nom amb el qual es coneix la porta que dona accés a la plaça de l’Església des del seu costat posterior. Des d’allí tindrem unes espectaculars vistes del Montgó i la seua plana. També visitarem l’Església de santa Maria Magdalena que es troba en el punt més alt del nucli urbà, i l’Oratori de Sant Jaume Apòstol, també conegut com l’Oratori de Jaume Llobell, on es trobaven unes escoles i un hospital annexos al temple. En últim lloc, visitarem la Cova de les Bruixes, considerat jaciment arqueològic que engloba totes les cultures que han passat pel municipi, des dels ibers fins als primers pobladors cristians, en què destaca la presència andalusina. Conta la llegenda popular que aquesta cova era un amagatall dels lladres i bandolers, on amagaven la riquesa robada i, perquè les persones no s’aproparen a la cova, aquests feien crits, cremaven sofre i contaven pel poble que en eixa cova hi havia bruixes, d’ací el seu nom. Així, els bandolers s'asseguraven d'espantar a la gent i mantenir un refugi segur. Amés a més l’Ajuntament disposa de quaderns didàctics per a totes les edats i poder-los fer en família. Vos deixem l'enllaç per a descarregar el materials FENT CLIC ACÍ.
El següent poble que visitarem en aquest primer dia de l’experiència és Senija. Municipi de l’interior de la comarca que també està relacionat amb les colles de bandolers, sobretot la Cova de la Garganta, ja que va ser el refugi del bandoler anomenat Tona, que robava als comerciants que anaven o venien pel camí vell de València. A més, recomanem endinsar-nos en la marxa senderista organitzada per l’Ajuntament de Senija, el Club de Muntanya Margalló i la FEMECV, anomenada El camí dels bandolers, ja que és un recordatori a eixa part tan important per al poble, que van ser els bandolers. A més, visitarem l’Arc gòtic i l’Antiga font del poble, dos espais emblemàtics per als senigers i senigeres.
Per tancar aquest primer dia de les jornades proposades, ho farem a Castell de Castells, el poble d’interior que tanca la comarca amb les comarques del Comtat i la Marina Baixa. D’aquest municipi era Mixana, un bandoler conegut per la gent de la Marina. A més, des de Castell de Castells comença la ruta senderista per la qual van fugir els bandolers en el robatori de Benimassot. Es tracta de la ruta PR-CV 168 Castell de Castells - Pla de Petracos - Barranc de Malafí - Benimassot, d’un total de 35 quilòmetres, amb un desnivell de 1162 metres i una mitja d’11 hores. Durant el trajecte, visitarem el Santuari del Pla de Petracos i el Barranc de Malafí, els pobles de Fageca, Famorca i Tollos fins a arribar a Benimassot. Una altra opció és fer-la més curta, eixint des de Castell de Castells fins al pla de Petracos i tornar pel mateix camí. Una vegada tornem al poble, podem donar una volta pels carrers i visitar l’església de Santa Anna. Per acabar aquest dia tan complet, podem anar a un bar i demanar “minxos” per a sopar, un plat molt típic de la zona.
El segon dia d’aquesta experiència, continuarem visitant pobles dels bandolers, camins per on atracaven i espais on s’amagaven. Aquest dia el començarem visitant una de les quatre valls de la Marina Alta. La Vall d’Ebo, ubicada a l’interior oest de la comarca, enclavada en una de les seues zones més escarpades. A més, és el poble d’alguns bandolers de la colla de Destralet. Per començar el dia, donarem una volta i aprofitarem per a veure l’església de Sant Miquel i el Museu etnològic i Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, una casa antiga que s’ha convertit en museu amb la col·laboració de tots els veïns i veïnes. Per acabar, quan agafem el cotxe per dirigir-nos al pròxim poble, farem una última parada a la Cova del Rull, descoberta l'any 1919 i que ara està oberta al públic. Hi podem gaudir de la cova plena d’estalactites i estalagmites que creen formes de diversos colors.
Des d’aquest municipi, situat a 394 metres d’altitud, baixarem a visitar una xicoteta subcomarca, la Rectoria, conformada per cinc municipis. La majoria d’aquests eren els pobles dels bandolers que formaven la colla dels Segrestadors de la Marina i que van portar a terme un dels atracaments més sonats en el territori valencià, el robatori de Benimassot. Aquesta colla de la Rectoria amb el seu cap, Josep de la Tona, van fugir i amagar el seu botí per diferents pobles com Sagra, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, i Sanet i els Negrals.
El primer poble és Sagra, i abans de visitar cap espai, anirem al bar a esmorzar una de les seues famoses coques de figatells o de fumats junt amb els cacaus, olives i l’ensalada de tomaca i ceba de l’horta. Seguit, començarem anirem baixant pels carrers, fins a arribar a la plaça, on trobem l’Ajuntament i l’església de Sant Sebastià Màrtir. També ens toparem amb la plaça de les Fonts, un dels llocs més valorats per la gent del poble, on sempre s’ajunten per fer comboi. Des d’ací començarem una ruta que creuarà per tres pobles més de la Rectoria, passejant per camins i visitant els seus espais més emblemàtics.
Començarem pel camí de la Séquia Perduda, passejant entre tarongers fins a arribar pel camí Fondo al Ràfol d’Almúnia. Allí mateix trobem l’Escut picat de la Segona Germania, picat pels llauradors en protesta contra els senyors. En aquest mateix punt també podem veure el llavador, un espai molt important per al dia a dia de la població, ja que temps enrere les dones havien de desplaçar-se fins a les séquies per a poder rentar la roba. Continuem passejant pel poble i visitarem l’església de Sant Francesc de Paula i el parc que hi ha al final del poble, en la zona esportiva, anomenat pels rafolencs i rafolenques, els Xops.
Per arribar al següent poble, passarem d’anar per camí a caminar per la CV - 729 fins a Benimeli. Un poble menut i amb encant en cada racó. En la mateixa carretera trobarem la Font de Sant Andreu. Endinsant-nos pels carrers estrets trobarem molts espais màgics del poble. A la plaça major, al costat de l’església de Sant Andreu Apòstol, està la Casa de la Tia Xima, un lloc significatiu en la història del bandolerisme a la Marina. Conta la llegenda que va ser la casa on van guardar el tresor del robatori de Benimassot. Continuarem visitant la Placeta Gil - Premsa d’oli i el parc del camí del calvari.
Per la mateixa CV - 729 anirem fins a Sanet i els Negrals, últim poble de la Rectoria, situat al repeu d'un dels vessants de la serra de Segària, l’eix central de la comarca, a la banda nord. Aquest municipi naix amb la unificació de dos nuclis de població. Avançant pels carrers, trobarem l’església de Santa Anna i la plaça del Crist, que es va construir amb la col·laboració econòmica de tot el poble. Des d'aquest indret hi ha una de les millors vistes panoràmiques de la vall i del riu Girona. En aquesta plaça se celebren les festes en estiu i els saneters i saneteres s’ajunten per fer germanor. Just davant de la plaça està el Palau de la Senyoria, o el Palauet dels Senyors de Merita, d’estil academicista, es va construir al segle XVIII i reformar al XIX. Per acabar amb Sanet i els Negrals i amb la subcomarca de la Rectoria, visitarem la Bolata. Es tracta d’un brollador situat entre Tormos i Sagra, el caudal del qual està format principalment per la serra del Migdia i els Recingles. L’aigua corre d’oest a est, i es caracteritza per un funcionament irregular.
Quan finalitzem la visita a aquesta subcomarca, tornarem pel mateix camí fins on tenim el cotxe i ens dirigirem a Pego, fent la primera parada al Parc Natural de la Marjal per fer un itinerari interpretatiu en barca pel Salinar. A continuació ens dirigirem al mateix municipi per fer una ruta per les Muralles i el centre, on visitarem l’ajuntament, la Casa de la Senyora i el Portal de Sala, l'únic que queda dret dels tres portals antics que donaven accés a la vila fortificada. Per acabar aquesta experiència plena d’història, anirem fins al passeig de Cervantes, on veurem la Font dels Quatre Xorros, font pública de principis del segle XIX, de naixement natural. Ací tancarem el dia, descansant en algun dels bars del Passeig, per prendre una beguda refrescant i algun dels menjars tradicionals del poble.
**Aquesta experiència està pensada per fer-la en dos dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.
I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.
