Joana Fornés Mengual va nàixer l’any 1996 a Pedreguer. És graduada en Geografia i Medi Ambient per la Universitat de València on va realitzar el TFG: Distribució dels termotipus bioclimàtics i canvi climàtic a les comarques nord-orientals d’Alacant: Canvis des del 1950 i projeccions de canvi per al Segle XXI.
A banda també va estudiar el Màster en Gestió d’Àrees de Muntanya a la Universitat de Lleida, concluint aquests estudis amb el TFM: Proposta d’intervenció davant dels incendis forestals de la Marina Alta: Condicions naturals, prevenció i idea d’actuació. Apassionada dels Pirineus, aspira a aplicar els seus estudis a la Marina Alta.
Per què vas decidir optar per un grau que incloguera tant la geografia com el medi ambient?
L’estudi de la geografia és molt ampli, té una part física on s’estudia la formació i l’estructura de la Terra i altra part més social i humana on s’estudia l’afectació de l’ésser humà a la superfície terrestre i com convivim amb els seus riscos naturals. Es podria resumir breument que en la geografia s’estudia la interacció dels humans amb la naturalesa.
Vaig decidir optar per l'àmbit mediambiental, ja que ha anat creixent i formant-se junt amb mi. Des de ben menuda he estat envoltada d'espais naturals i veia com a poc a poc anaven desapareixent per la construcció d'urbanitzacions. Al mateix temps, es produïen desastres naturals per construir habitatges i asfalt en espais inundables on la naturalesa seguia el seu curs. Tenia molt clar que volia participar a favor de la conservació del medi ambient, estudiar els seus riscos naturals i començar a construir de manera més conscient i sostenible sense posar en risc ni a la societat ni al medi ambient.
Al teu Treball de Fi de Grau parles de com l’escalfament global ha afectat a territoris com la Marina Alta, especialment els espais de la muntanya interior. La situació pot empitjorar si no es posa remei?
Sí, rotundament. En el meu estudi projecte dos possibles escenaris futurs d’augment de la temperatura conforme a continuat emetent la mateixa quantitat de C02 a l’atmosfera que fins ara i el segon escenari si hi haguera un augment d’aquest i s’afirma un gran empitjorament de l’escalfament. Els resultats de l’estudi de les temperatures confirmen que des de 1950 la temperatura ha augmentat entre 0,5 a 1oC en la Marina Alta, arribant a 1,3oC a l’interior a la comarca del Comptat. Per tant, si es continua igual afectarà als pisos bioclimàtics canviant completament el clima.
Com afecta l’augment de la temperatura a la vegetació i fauna d’aquest territori?
Doncs en augmentar a pisos bioclimàtics més càlids (dins del clima mediterrani) suposarà un nombre molt menor d’hores de fred a l’any i màximes sense precedents. Hi haurà moltes espècies de vegetació que desapareixeran, ja que no tindran la temperatura i precipitació adequada per a sobreviure, de les quals ja trobem espècies en situació regressiva i finícola. Però no sols afectarà a la flora, sinó també a la fauna, els cultius, als sistemes econòmics, socials, culturals i ambientals que avui coneguem.
Per entrar en detall, i posant-ho com a exemple, en la vegetació i la flora es modificarà la distribució i fenologia de moltes espècies, que provocarà canvis en la composició dels ecosistemes, i els béns i serveis que ens proporcionen, a més, pot afectar als sistemes productius i de salut. També modificarà la fenologia de les plantes de la regió mediterrània de forma general. Les espècies vegetals avançaran la foliació, floració i fructificació i creixeran més lentament o a amb una mida inferior.
A més, s’ha de tenir en compte, per les administracions públiques competents, la possibilitat de l’arribada d’alguna espècie invasora tropical/africana. Com que cada vegada el clima serà més càlid les espècies de latituds més baixes, pròximes a l’Equador, poden anar guanyant terreny i desplaçant-se a nous espais amb millors condicions climàtiques d’on es troben, ja que l’escalfament climàtic és un aspecte global.
Quines mesures creus que haurien de prendre’s per a evitar, tant com siga possible, les conseqüències que el canvi climàtic pot produir en aquestes regions?
L’ordenació i planificació del territori s’ha d’adaptar a les noves condicions, com per exemple, mitjançant plans i lleis de major protecció cap al medi ambient, una major protecció de certs espais vulnerables (espècies en posició finícola), mètodes de protecció de la flora i fauna autòctona davant d’espècies invasores o en perill de desaparèixer, adaptar espais públics a un clima més sufocant posant fonts naturals per tots els municipis, etc.
I quina relació té amb el risc d’incendis forestals? Quines mesures poden mitigar aquest desastre natural?
Al realitzar el Màster de Gestió d’Àrees de Muntanya vaig decidir que el Treball de Final de Màster tractés sobre els incendis forestals en la Marina Alta, motivat tant per el TFG com per l’incendi que va haver a les valls interiors de la omarca en 2022 on s’arribaren a cremar quasi 11.000 hectàrees.
El foc i els incendis forestals formen part de l’ecosistema mediterrani de manera natural, però també per l’acció antròpica com a eina de gestió del territori. Per tant, és un element a gestionar, ja que plantejar excloure’l de la naturalesa no s’ajusta a les dinàmiques de l’espai geogràfic mediterrani. S’ha de gestionar aquest fenomen natural de forma planificada i consensuada per aprendre a conviure amb el foc i integrar en la societat la cultura del risc d’incendi.
La comarca de la Marina Alta ha estat molt castigada per l’acció del foc en els últims anys. I en ambients mediterranis el maneig de prevenció i post-incendi és clau per a controlar l’impacte del foc en les propietats del sòl i la recuperació de la coberta vegetal. Els incendis poden tenir aspectes ambientals positius per a la regeneració de les cobertes, però si es realitzen de forma continuada impliquen una gran degradació ambiental.
En l’àmbit dels incendis forestals, s’ha de tenir present en tot moment el canvi climàtic i cap on ens dirigim. Amb l’augment de temperatura i menors precipitacions, trobem una vegetació més seca causat per les sequeres prolongades i l’estrès hídric, que junt amb l’abandonament de terres agràries i augment de la massa forestal, hi ha més combustible i és més propens a cremar-se.
Una bona mesura de gestió del territori, és construir una disposició irregular dels combustibles sobre el territori, en estructura mosaic, ja que ofereix una oportunitat a l’ecosistema per la seua autoprotecció i que sigui més resilient i capaç de renàixer en front a la pertorbació que suposa un incendi forestal. A més, aquesta irregularitat de combustible constitueix una oportunitat per donar una bona resposta d’extinció davant d’una emergència d’incendi forestal.
Altra possible mesura és l’aplicació de silvicultura preventiva d’incendis que consisteix en el control i l’ordenació del combustible, vegetals vius i morts, de la muntanya en l’espai i temps, reduint la seva combustibilitat de les estructures vegetals de la massa forestal per augmentar també la seva resistència a la progressió del foc.
Quin paper hi juga la població?
Clau, en el TFM es recalca que els incendis provocats a la Marina Alta des de 1993 (dades disponibles) representen un 78,9% del total, de forma natural un 5,8% i per causes desconegudes el 15,3%. És a dir, no sols la gestió recau sobre les administracions competents, ja que la majoria d’incendis són provocats per negligència (per exemple: crema de poda en dies que està prohibit per molta calor) o intencionats. Per negligència es considera que la causa de l'incendi és una imprudència i no és intenció de l’autor/a i els incendis intencionats són provocats voluntàriament. Concretament, del 78,9% dels incendis provocats, per negligències és un 39,6% i per causa intencionada un 39,3%.
La població ha de ser conscient del risc que suposen els incendis forestals tant per a la població com per al medi natural i realitzar i ser responsables de les condicions i mesures que proposa l’administració per mitigar les possibles catàstrofes. És un risc que ens afecta a tota la població, per tant, és imprescindible tota prevenció que pugui realitzar la població.
Respecte a la teua carrera, quins projectes estàs desenvolupant o voldries desenvolupar en el futur? T’interessen altres línies d’investigació?
Pense que el futur resideix en millorar les construccions, infraestructures i futurs projectes en virtut a la sostenibilitat del medi ambient sent més eficients davant dels recursos naturals, escalfament global i les noves condicions climàtiques. Per ara vull dedicar-me a l’estudi de la meua comarca i realitzar projectes, ja sigui d’ajuntaments o privats, que es realitzen d’acord amb la conservació i amb el menor impacte ambiental, sense deixar d'avançar i anar fent conforme les necessitats socials actuals.