Verònica Zaragoza - Escriptora i filòloga catala

L'entrevista del mes

ENTREVISTA A VERÒNICA ZARAGOZA, ESCRIPTORA, FILÒLOGA CATALANA 

Verònica Zaragoza nascuda a Ondara el 10 de març del 1986. Durant la seua joventut decideix estudiar filologia catalana a la Universitat de València i posteriorment estudia un Doctorat a la Universitat de Girona, amb el qual rep el Premi Extraordinari de Doctora. Actualment, és professora de la Universitat de València on imparteix classes de Teoria de la Literatura, i de Literatura i Estudis Culturals. Participa en diversos projectes de recerca sobre l'escriptura de les dones de l'Edat Moderna, tema sobre el qual s'ha especialitzat amb més d'una cinquantena de treballs apareguts en volums col·lectius i revistes especialitzades, així com llibres. Acaba de publicar Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (Editorial 3i4; IIEB, 2022). La prof. Zaragoza ha centrat la seua carrera investigadora a recuperar textos d'autoria femenina, i ha exhumat arxius i biblioteques de tot el territori i de l'estat. De fet, destaquen les seues recerques en arxius de convents i monestirs femenins, d'on ha pogut rescatar manuscrits inèdits i obres desconegudes, a partir dels quals ha pogut perfilar autories femenines i temàtiques literàries desconegudes. Altres aspectes sobre els quals s'ha interessat són la implicació de les dones en l'esfera festiva barroca. Aquest tema l'ha estudiat des de la interpretació dels mecanismes d'agència política i cultural femenina, o la relació d'algunes figures amb la inquisició, com el cas de Maria Antònia Ortolà, de Senija, acusada d'heterodòxia i falsa santedat.

-Per què era necessari aquest llibre?
La visió que havíem heretat de la família Borja era la d'un univers sense dones. En la memòria del poble valencià, els homes havien estat considerats els principals protagonistes del llinatge papal, presentats com els grans estrategs que van brillar per les seues altes capacitats militars, polítiques o religioses. Però calia reparar la memòria històrica de les dones de la família, que també van contribuir a engrandir el llinatge. D'aquesta voluntat, doncs, nasqué el llibre, que és un recull de biografies sobre trajectòries desconegudes de les principals figures femenines Borja: dones poderoses i empoderades en distints àmbits de la vida social, cultural i religiosa del seu temps.

-Ha estat difícil desvincular la vida d’aquestes dones de la “llegenda Negra” que les envolta? Per exemple en la imatge de Lucrècia Borja?
A excepció de Lucrècia Borja, les dones Borja no existien en l'imaginari col·lectiu valencià. I es pot dir que han sigut les grans damnificades per la llegenda Negra antiborgiana. Quan no eren oblidades i marginades pel relat històric oficial, anaven lligades únicament a la passivitat i a la submissió respecte als seus parents masculins, recordades sempre com a “mares” “germanes” o “esposes de”. A més, des de sempre havien estat eclipsades pel record de l'única dona que se sol tenir en compte quan es pensa en aquesta nissaga de fama universal: Lucrècia Borja. El problema és que sobre ella encara pesa una tirallonga de tòpics i estereotips construïts des d'una òptica patriarcal que ha fet molt de mal: la de femme fatale o la de dòcil peó de son pare, el Papa Alexandre VI. Certament, són representacions que han calat molt entre el poble, però cada vegada tenen menys consistència i, precisament, el llibre vol acabar amb elles.

-Per què has centrat les biografies en tres parelles, donant-li importància al vincle de mares a filles?
Aquestes biografies demostren la importància que tingueren les mares en la trajectòria de les filles, especialment pel desig de criar dones que pogueren gaudir d’una important formació intel·lectual que els permetés deixar petjada. Ara bé, també hi trobem un capítol sobre una germana de Francesc de Borja, Lluïsa, la qual fou una destacada noble mecenes; i un altre capítol, de caràcter més coral,  sobre el nucli de religioses Borja amb un paper rellevant com a monges de Santa Clara de Gandia, influents escriptores, abadesses i fundadores de convents.

-Quina era la situació de les dones al Renaixement?
Si bé els discursos socials i la tracta dística del moment intentaren perpetuar el paper residual de la dona en la societat i en les distintes esferes del poder, és cert que durant el Renaixement valencià assistim, per exemple, a un lent però progressiu acostament de les dones al món de les lletres i de la cultura escrita, afavorit sobretot per l'aparició de la impremta. Podem dir que és a partir del Renaixement que les dones van conquerint, molt a poc a poc però sense fre, el privilegi i el dret de la paraula escrita. I això ho veiem també en el cas de les dones de la família Borja, dones ben formades i informades, que escriuen obres i encarreguen llibres als autors de major renom del moment.

-El mecenatge de les dones Borja va ser important en el desenvolupament de la cultura, ciències i art en Europa? Com es nota la seua influència?
El paradigma de dona comitent de les arts, les lletres i les institucions religioses al si de la família Borja el trobem en la figura de la duquessa regent de Gandia, Maria Enríquez, que va facilitar la introducció de línies d'innovacions a la península Ibèrica a través del seu ducat. Però en el llibre explique altres casos interessants de mecenatge exercit per dones Borja, ben posicionades socialment, d'estatus elevat i que expressaren una relació privilegiada amb la cultura i amb la literatura. Un altre cas interessant és el de Lucrècia Borja, que comença a ser reivindicada des del seu rol de duquessa de Ferrara, amant de les lletres i de la música, i protectora de convents de clarisses.

-Quin missatge vols transmetre al lector a través del teu llibre?
El missatge que vull transmetre és que hem de dubtar del relat heretat sobre la família Borja, molt marcada per la línia d’aportacions dels homes i salpicada pels clixés misògins que s’havien perpetuat sobre Lucrècia Borja. Per tal d’ascendir socialment, la família Borja va jugar les mateixes cartes que usà l’elit social del moment, i les dones també van contribuir-hi amb un paper que no podem oblidar. 

-Ha costat molt recollir la informació sobre les dones de la família Borja?
El llibre parteix dels treballs de recopilació de dades realitzats en el marc de la tesi doctoral que vaig defensar el 2016; va ser aleshores quan vaig tindre l'oportunitat de conéixer algunes dones de la família implicades en el món de les lletres. Però des d'ací vaig passar a interessar-me i a documentar a altres protagonistes del llibre, com a mecenes, destacades nobles, governadores, religioses, fundadores, abadesses… Així i tot, he de dir que la recerca sobre aquestes figures encara m'està donant moltes alegries!

-Per què al Convent de Santa Clara de Gandia va ser un lloc important per a les dones Borja?
La recerca històrica ens ha demostrat que durant l'edat mitjana i l'Edat Moderna els convents es van convertir en l'espai privilegiat per a la instrucció intel·lectual de les dones, on l'escriptura i la lectura es van potenciar com a activitats importants de la vida devota. I això marca el desenvolupament de les literatures occidentals: no és casualitat que algunes de les escriptores més antigues solen ser religioses! De fet, en la nostra literatura destaca l'obra en català de la monja valenciana sor Isabel de Villena (1430-1490). I també en la nostra família descobrim dones que es van dedicar al conreu de l'intel·lecte i a la literatura, com és el cas d'Isabel de Borja i Enríquez, monja de Santa Clara de Gandia, intel·lectual i escriptora, fundadora i primera abadessa del poderosíssim convent de las Descalzas Reales de Madrid, habitat per filles de la monarquia.

-Què esperes dels teus lectors i lectores?
La meua voluntat era donar a conéixer la història de la família Borja a partir de les aportacions de les dones que en formaren part, des d'una perspectiva, per tant, inèdita i, a parer meu, molt interessant. Espere que gaudisquen amb cada descoberta i que vulguen aprofundir en aquest episodi desconegut de la història del nostre poble.

-Què podem aprendre d’elles avui en dia?
El que he pogut constatar és que aquestes dones foren dones del seu temps, amb les seues llums i ombres. I cal que les recordem com aquelles dones de carn i ossos que no es van resignar a exercir el rol secundari que la societat patriarcal havia dissenyat per a elles, a l'ombra dels homes. Crec que aquesta idea la continuem demostrant les dones encara hui dia. A més, si volem construir una societat més justa, cal que reivindiquem les contribucions de les dones en la història i recordem aquelles referents que ens han precedit i que marquen el nostre camí.

-Estàs pensant ja en el teu pròxim llibre?
El tema de les dones Borja és inabastable i, com he dit, encara ens ha de donar moltes alegries! En paral·lel a aquest tema estic també dedicant-me a recuperar altres figures femenines amb obres molt interessants i completament desconegudes… Quan pica el cuquet de la recerca, és molt difícil parar!

També et pot interessar:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

Descobrim la Marina Alta:

© MACMA 2024