ENTREVISTA A L'ARGILAGA RECITALS COMPOSTA PER MARINA MULET GAYÀ, ACTRIU I CREADORA MULTIDISCIPLINAR I ROSARIO CASELLES CANET, MÚSICA I PROFESSORA DE GUITARRA.
Marina Mulet Gayà, nascuda a Pedreguer, és actriu i creadora multidisciplinar que combina teatre, poesia i narració oral per donar vida a propostes artístiques col·lectives i compromeses. Co-fundadora de la Companyia Va com va Teatre i de l'Argilaga recitals, les seues creacions exploren el cos, la paraula i la connexió amb l’entorn, transformant l’art en acció social.
Al seu costat, Rosario Caselles Canet, nascuda a Gata de Gorgos, aporta la seua trajectòria com a guitarrista clàssica i contemporània. Amb concerts a Catalunya, Alemanya i Sèrbia, enregistraments discogràfics i experiència docent, combina l’execució musical amb la formació de noves generacions, creant una simbiosi entre la creativitat escènica i la musicalitat que enriqueix qualsevol projecte.
Les dues heu treballat en solitari i amb altres artistes, com us trobeu vosaltres i perquè decidiu treballar juntes?
Doncs resulta que aquest projecte el va iniciar Marina amb Sandra Monfort, i juntes van crear dos primers recitals (el de Germanes de Shakespeare i el de Carmelina Sánchez-Cutillas). Rosario feia poc temps que havia tornat a la Marina de viure molt de temps a Catalunya, i en una trobada d'Artistes Feministes de la Marina Alta que es va celebrar a Pedreguer l'any 2022, les dues vam coincidir de nou a la vida. Tot va ser molta casualitat, perquè just en aquell moment, Marina estava buscant alguna persona que poguera substituir a Sandra en un bolo i m'ho va proposar a mi.
Després, com ja imagine que sap tothom, Sandra ha tingut una forta (i merescuda) empenta en el món de la música, i no podia abastar-ho tot; així que ho va haver de deixar, però per sort hem pogut continuar amb el projecte, que les dues pensem que val molt la pena de tirar endavant.
L’any (2020-2021), realitzeu un recital anomenant "Germanes de Shakespeare". Textos sobre relacions de gènere, violència contra les dones, feminisme reivindicatiu. Ens parleu breument d'aquest bonic projecte?
“Germanes de Shakespeare” és el primer recital que fem i d’on naix el projecte. Va ser un encàrrec de la Biblioteca de Gata de Gorgos per al 25 de novembre.
El van crear la Sandra Monfort i la Marina Mulet, van començar a cosir textos i músiques que ens dotaren d’un espai de reflexió contra la violència de gènere i les seves diferents formes i també una crida a la feminitat, l'empoderament i la sororitat. I vam acabar construint una dramatúrgia que transporta a l’espectador a diferents emocions i sensacions. I d’aquesta primera proposta vam forjar un estil propi de recitals musicats i interpretats. El nom de “Germanes de Shakespeare” fa referència a un dels fragments escollits que articulen el recital que és “Una cambra pròpia” de Virginia Woolf on parla sobre què hagués succeït si Shakespeare hagués sigut dona. Més tard, es va incorporar Rosario al projecte i hem continuat creant amb un mateix estil.
Canviem de població. “Odissea de paraules” Recital musical. Activitat per a acostar la lectura a xiquetes i xiquets. Com va sorgir aquesta idea?
Aquest recital va ser un encàrrec de l'Institut Juan Gil Albert per a la Plaça del Llibre a Alacant i a Elx, on vam tindre la sort de poder actuar. És un recital interessant perquè ens havien demanat que estiguera basat en clàssics de la literatura infantil i juvenil, i dirigit aproximadament a xiquets a partir de 8/10 anys.
La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora i un gran repte, perquè per a nosaltres, per a les nostres vides, la lectura és fonamental, i aquesta passió ens agradaria ser capaços de transmetre-la al nostre públic. El repte d'aquest recital va començar plantejant-nos primer quins llibres serien interessants, perquè sent clàssics, donàvem per fet que molts xiquets no els coneixerien: per això s'havia de fer una selecció que fora suggeridora, i que alimentara la curiositat per descobrir-los. Després, hi vam jugar molt amb recursos musicals i diferents instruments per a acabar-los d'atraure.
Tot i que va ser molt divertit de fer, és cert que el nostre projecte no està pensat per a un públic infantil, sinó que ens dediquem a l'adult, principalment.
Amb motiu del Centenari d’Estellés, des de la MACMA s’ha impulsat una exposició itinerant al voltant de textos vinculats a la Marina Alta i vosaltres dues col·laboreu. Com ha sigut la vostra experiència personal en referència a aquest treball?
L'exposició de Marinant Estellés ha sigut una iniciativa molt ben pensada, perquè el tipus de contingut que té és molt assequible per al públic i es pot adreçar a moltes edats diferents. Per a nosaltres ha sigut una oportunitat molt bonica el fet de treballar en un projecte que implique tanta gent de diferents pobles de La Marina. I també ha sigut un al·licient per a crear un recital sobre Estellés, que encara no n'havíem fet cap perquè hi ha molta gent que ja s'hi dedica, i nosaltres normalment treballem en clau de gènere.
Algun projecte juntes que us agradaria destacar, al qual tingueu un especial afecte?
El projecte de L’Argilaga recitals en general és al que li tenim especial afecte. La literatura, la força de les paraules i la música es canalitzen a través nostre per explicar històries i explicar-nos un poc més la vida. Volem crear com la planta que floreix i punxa, resisteix, protegeix i és un agent eficaç contra l’erosió del terreny.
Per a nosaltres, cada espectacle ha sigut un viatge i una descoberta. A banda de “Germanes de Shakespeare” i “L’Odissea de paraules” que ja els hem anomenat. Hem viatjat amb “Polsim de temps de records” per l’univers fascinant de Carmelina Sánchez-Cutillas de qui estem profundament enamorades. Amb “La follia de les boques”, un recital sensorial sobre l’eròtica i la pell visitem la literatura eròtica i tornem a generar (com en Germanes de Shakespeare) un mosaic polifònic de veus de diferents estils i orígens per aproximar-nos a aquesta temàtica, en aquest espectacle afegim també la dansa, però solament l’hem realitzat una única vegada per al XXVII Homenatge a la Paraula 2023 dedicat al gènere eròtic. I el darrer projecte en el qual ens hem embarcat “Cartografiar Maria Ibars” amb el que hem descobert a Maria Ibars qui ens ha fascinat i ens ha encantat donar-li veu, visitar la seua obra i apropar-la a la gent.
No tots els dies es pot treballar igual en el sentit, que no tots els dies en un treball com aquest sorgeix la inspiració, això es complica més quan hi ha dues persones . Això us ha passat alguna vegada? Com gestioneu en eixos moments?
A nosaltres ens passaria més aviat al contrari, ser dues persones fa que el treball siga col·laboratiu i quan una de les dues no està inspirada ens donem suport una a l’altra i així és més fàcil. En aquest sentit ens hem entés molt bé des del principi i hem fet equip d’una manera molt bonica, amb moltes cures i admiració de l’una cap a l’altra i això ajuda molt a crear i generar un espai de treball fèrtil.
No és res fàcil introduir-se en el món artístic, continuar lluitant cada dia, que se us conega i reconega. El fet de ser dones pot fer això una contesa més gran?
La veritat és que no és fàcil i, sobretot, no és fàcil poder-s'hi mantenir: cal fer grans esforços perquè hi ha també molta precarització en aquest sector, més enllà de si et reconeixen més o menys. En el món dels recitals en el nostre format, tenim la sensació que un dels prejudicis cap a nosaltres, com a dones, és que no hi ha referents femenins, malgrat que hui en dia sí que hi ha veus femenines fent recitals. Durant molt de temps, en l'imaginari col·lectiu hi ha hagut moltes referències de veus masculines, com ara la veu d'Ovidi Montllor i Toti Soler, els quals van fer una tasca fantàstica; però és cert que han marcat les expectatives de com havia de ser o sonar un recital poètic i sembla que, si no és una veu així, no haja de tindre la mateixa validesa. En tot cas, això és per a nosaltres una oportunitat per reivindicar i mostrar altres maneres de recitar.
La desigualtat de gènere preval i estanca el progrés social. Breument Que penseu que podem fer cada dia a petita escala per a poder anar avançant en aquest sentit?
Tenir en compte la perspectiva de gènere en les programacions, programar dones artistes, buscar i recomanar-les. En els projectes i espais de visibilitat donar veu i fer valdre la tasca artística de dones.
Associar-se per tenir més força, reconéixer-nos entre nosaltres, donar-nos suport i impulsar-nos. De fet, les dues formem part de l’Associació Pobladores d’art (Dones Artistes Rurals de la Marina Alta) que té per objectiu això mateix.
Per a conèixer-vos una miqueta millor, un llibre de capçalera , un llibre que us haja marcat i que recomanaríeu i si actualment esteu llegint algun llibre, quin?
Rosario - Doncs la veritat és que sempre procure llegir perquè m’encanta, és la meua gran afició, i a casa som compradors habituals de llibres! Aquest estiu estic llegint molt perquè m’he proposat posar-me al dia de moltes lectures que tenia pendents. Ara mateix n’acabe de llegir dos que m’han agradat moltíssim, tots dos de l’editorial Raig Verd. Un és La torna, d’Ali Smith, una autora britànica que m’encanta i la qual, quan comence un llibre seu, no puc parar de llegir fins que l’acabe. I l’altre es diu Oikia, i és una iniciativa preciosa d’Oikia, que és un centre d’acollida de menors no acompanyats. Este llibre és un projecte en el qual hi ha uns relats (molt colpidors) que han fet els xicons a les classes de català explicant la seua història, i estan il·lustrats de manera genial per professionals. Un llibre molt recomanable, tant per a adults com per a joves.
Marina - Llegir ha format part de la meua vida des que soc xicoteta i per a mi és una part fonamental de la meua vida. Nomenaré algunes de les autores que he tingut la sort de llegir darrerament: Irene Solà, Marina Garcés, Mary Oliver, Anaïs Nin, Alexandra Pizarnik, Virginia Woolf o Charlotte Brontë.
En moments d'abraçar les vostres estones de soledat, que música us acompanya?
Rosario - A mi m’agrada molt la música antiga, i és una de les coses que més m’agrada escoltar. Hi ha una tiorbista que es diu Christina Pluhar que té diferents projectes els quals m’encisen, perquè la qualitat musical és altíssima i també els col·laboradors que té.
Marina - Doncs depén molt del dia i del que em vinga de gust. Cada dia o temporada té per a mi una banda sonora diferent. Escolte estils i artistes molt diverses, i m’agrada molt anar canviant i descobrint noves músiques. Però ja posades a anomenar, diré unes quantes dones que a més canten en la nostra llengua: Tarta Relena, Maria Arnal, Silvia Pérez Cruz i evidentment la Sandra Monfort.
Per a viure que preferiu cadascuna gran ciutat o poble?
Rosario - Podria viure en ambdós casos, sempre que visca en un lloc més o menys silenciós! Però del poble m’agrada el fet d’anar pel carrer i veure a la gent coneguda, i saludar a les persones quan passes; tot això que de joveneta no m’agradava tant, reconec que ara sí, molt!
Marina - Jo soc molt de poble, a més, per a mi la vida al poble és impuls creatiu. La gent, la manera de relacionar-se, d’estar, d’entendre el col·lectiu, estar més a prop de la natura i dels ritmes naturals és per a mi fertilitzant per a la creació.
Defense molt la descentralització de la cultura, diversificar els nuclis de creació i difusió de la cultura és molt necessari.