ENTREVISTA A JUST I. SELLÉS, ESCRIPTOR
Just I. Sellés era enginyer d’obres públiques, professió que va abandonar per dedicar-se a l’escriptura. L’any 2009 es proclamà finalista del premi Azorín de novel·la amb El llanto del petirrojo, la seua primera obra literària. El 2014 va publicar la novel·la històrica Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya, segurament la seua obra més coneguda. Des d’aleshores va quedar captivat per aquest personatge històric a qui ha dedicat un seguit de publicacions: novel·la històrica, foto-llibre de divulgació històrica, novel·la gràfica, còmic juvenil... La seua última obra és el llibre-disc En temps d’al-Azraq, editat de la mà del gran mestre musicòleg Eduardo Paniagua.
Per a començar, ens podries explicar breument qui era al-Azraq i per què és important el personatge aquest 2026?
Al-Azraq és un personatge històric molt pobrament documentat per la seua condició de perdedor. El que més destacaria d’ell és que va ser un coratjós defensor de la seua terra i del seu poble. És, per tant, un model de conducta exportable al segle XXI: tant de bo, els nostres governants actuals defensaren la nostra terra com ell ho va fer, en lloc de vendre-la al capital. I tant de bo defensaren també la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra gent amb polítiques que garantiren la integritat de la nostra identitat i l’accés del poble a un habitatge digne, entre altres moltes necessitats. Aquest 2026 fa set-cents cinquanta anys de la seua mort i pensem que cal fer-se ressò d’aquesta efemèride i aquest personatge que va ser un referent per al seu poble i un model de conducta.
Per què vas decidir deixar l’enginyeria i començar a escriure?
L’any 2008 el sector de la construcció va entrar en una profunda crisi, i en 2009 vaig ser finalista del Premi Azorín. Vaig sentir que la vida m’obria una porta i em donava una oportunitat, i vaig decidir agafar el tren de la literatura, un viatge que encara dura.
Per què la figura d’Al-Azraq va despertar el teu interés?
Em va cridar l’atenció el que hem comentat en la primera pregunta: la defensa coratjosa que va fer del seu poble i la seua terra. Em va captivar aquesta qualitat del governant, tan poca habitual en els nostres dies, on la terra es ven indiscriminadament al capital sense importar els efectes que això comporta per a la nostra gent. Sí, el Blau és un personatge digne de conéixer: és per a mi un gran honor tindre la possibilitat de parlar d’ell i de donar-lo a conéixer.
Quantes obres has escrit sobre al-Azraq?
En realitat tot deriva de la novel·la històrica Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya. Va ser la meua primera obra sobre ell i la més coneguda pel punt de vista que proposa al lector. Després, vaig publicar Al-Azraq. El visir que somiava la Muntanya, un foto-llibre de divulgació històrica i investigació, que ofereix un recorregut fotogràfic pels dominis del Blau. Més tard, de la mà de l’il·lustrador Daniel Olmo, vam publicar la novel·la gràfica Al-Azraq, el malson de Jaume I i el còmic juvenil Al-Azraq, la història mai contada, per acostar el personatge al jovent. L’última obra que he publicat sobre ell es titula En temps d’Al-Azraq, i és un llibre-disc que ens aproxima al personatge des de la poesia, la música i la història. I quina música...
Per a escriure novel·les històriques cal documentar-se bé i investigar. Podries explicar-nos com va ser el procés de creació de la teua novel·la històrica Al-Azraq el Blau?
El primer que cal fer és documentar el context històric i l’àmbit geogràfic; també, traçar el perfil humà del protagonista en la mesura que siga possible. En aquest cas no existia aquest tipus de documentació personal. Una vegada s’ha documentat tot el que resulta necessari, cal fer una cosa que de vegades passem per alt: conéixer de primera mà els escenaris de la novel·la. En el meu cas, passar cinc dies a soles al castell de Benissili, la residència principal del Blau, va resultar fonamental per a intuir la part humana del personatge. Viure les mateixes nits, albades, capvespres, sorolls, olors que el Blau va viure, caminar els mateixos camins, beure l’aigua de la mateixa font, em va proporcionar moltíssima informació. Em vaig posar en la pell del personatge, circumstància que em va ajudar a entendre certes coses. Com no havia d’estimar al-Azraq la seua terra si va viure a la vall de Gallinera? Quan entenem aquestes coses és més fàcil omplir els buits de la seua història per enllaçar amb continuïtat i coherència els fets històrics. En resum, vaig haver de barrejar el treball de gabinet amb un treball de camp exhaustiu.
Quins vestigis d’al-Azraq i de la cultura andalusina podem trobar hui en dia a la comarca?
El llegat andalusí a la comarca és molt evident, sobretot en la part interior de les valls de la Marina, on romanen en peu, encara que en estat ruïnós, moltíssimes fortificacions d’època andalusina i no pocs despoblats moriscos. A part d’aquests vestigis arquitectònics, com a llegat de la cultura andalusina, hi resten una barbaritat de coses: el paisatge, els abancalaments, l’agricultura de regadiu, cultius com l’arròs i la taronja, la gastronomia, els dolços, especialment els d’ametlla, costums, i moltes paraules al diccionari, i molts topònims. El llegat genètic també està ben present en el nostre dia a dia, sobretot als pobles de l’interior, on la fisonomia morisca sembla prou evident. Som moros en bona part, i això cal dir-ho amb d’orgull, perquè ser hereu de la cultura andalusina, d’eixa societat tan culta i gaudidora, és motiu per a sentir-se orgullós.
Creus que cal més difusió d’aquests temes històrics sobretot entre els joves, que coneixen història d’altres països abans que la seua història més propera?
Òbviament sí, però no solament entre els joves. Pense que cal en tota la societat valenciana. En altres societats no ho sé, supose que passarà semblant, però sobretot en la valenciana som molt ignorants de la nostra història, i això és preocupant perquè qui no coneix els seus orígens difícilment pot estimar la seua identitat. Resulta molt important saber d’on venim per saber qui som i quin és el nostre lloc. Sobretot som molt ignorants de la història anterior a Jaume I, que també és història de la nostra terra, encara que no ho siga de la nostra cultura. Al-Àndalus va ser un bressol de cultura i no només ens ha llegat moltes coses, sinó que en té altres moltes de les quals ens caldria aprendre.
Moltes gràcies, Just!