ENTREVISTA A MARC GINER GINER, JUGADOR D'ESCALA I CORDA
Marc Giner Giner va néixer a Murla l’any 1998. Professional com a jugador d'escala i corda, tot i començar a jugar en l'àmbit amateur a la modalitat de llargues de la que el seu pare, Jan de Murla, fou un referent i membre de la selecció valenciana de Pilota. Acaba de proclamar-se per segona vegada campió individual en la modalitat d’escala i corda, després de la seua primera victòria en 2024.
Després de la victòria en el torneig individual de 2024 has passat uns mesos complicats per les lesions. Què ha suposat per a tu tornar a guanyar?
La veritat és que sobretot existia la incertesa de si podria jugar o no. És molt complicat, passes molts nervis i és una sensació de malestar bastant roïna. No obstant això, tinc la sort de comptar amb un equip molt bo que m'ajuda tant en la gestió de la lesió com en la preparació de la partida.
Aquesta final es va haver d’ajornar una setmana per unes molèsties que arrossegaves al colze. Com va ser la final contra Salva Palau? Com es prepara un partit tan important?
En certa manera, vaig poder treure'm un poc la pressió de sobre de ser el favorit pel fet de tindre ja un títol individual, mentre que per a Salva Palau era la seua primera final. Em vaig trobar a gust en eixa situació mental. No em veia tan bé com m'hauria agradat físicament, però va ser una final amb nervis abans de començar; després, a l'hora de jugar, estava prou tranquil perquè sabia el que tenia i el que podia fer. Si amb això ens donava per a guanyar, perfecte; si no, hauria tornat igualment satisfet a casa. Per sort, vaig poder guanyar.
Fa ja uns anys que la pilota ha avançat cap a la professionalització. En què consideres que ha fet millorar aquest esport? Veus un grau més alt de professionalització o un augment general del nivell dels esportistes?
Crec que la pilota ha avançat molt, i més que la pilota en general, han avançat els jugadors professionals. A nivell de clubs molts ja tenen els seus patrocinadors i han millorat en aquest sentit, però els professionals hem fet un pas endavant crucial: ara disposem del nostre propi equip de dietistes, fisioterapeutes, preparadors i entrenadors, tal com fan molts tenistes. Hi ha molta gent treballant amb tu. Això no obstant, és deure reconéixer que a nivell organitzatiu l'estructura encara no està a l'altura del nivell dels jugadors, però esperem que d'ací a uns anys canvie aquesta dinàmica i millore l'organització.
Sent de Murla i fill de Jan Giner entenc que has crescut sempre rodejat per la pilota valenciana. Com recordes els teus inicis?
Quan vaig a les sessions de pilota a les escoles, els xiquets em pregunten sovint quan vaig començar a jugar, i la veritat és que no recorde un dia concret: he jugat des de sempre. Recorde els meus inicis amb una il·lusió molt gran per jugar, més que per arribar a ser professional o ser millor o pitjor. Estava tot el dia i a totes hores jugant; sempre portava una pilota a la butxaca i gaudia moltíssim jugant i anant a veure partides. A partir dels 13 o 14 anys em va picar el cuc d'intentar fer el que feien altres jugadors i poder arribar a la professionalització, però sobretot conserve la il·lusió i el gaudi de quan era xicotet, que és quan més es gaudeix.
Creus que vares tindre les mateixes oportunitats que esportistes d’altres disciplines per poder dedicar-te professionalment?
Al final, practica la pilota menys gent que la majoria d'altres esports. En l'aspecte organitzatiu és diferent: per a arribar a ser professional jo vaig haver d'anar aprenent sobre la marxa. Vaig tindre la gran sort que mon pare em va aconsellar en molts aspectes, com quin fisioterapeuta o preparador triar o què fer per a millorar a la pista. En la pilota has de buscar-te tu mateix el teu camí, i crec que això és el més difícil en comparació amb altres esports. Podem tindre més oportunitats perquè hi ha menys competència, però és un camí molt autodidacta perquè no tenim un club de futbol o una acadèmia de tenis que t'oriente en tot allò que has d'aprendre per a arribar o mantindre un bon nivell al món professional.
En el camí cap a l'esport d'alt rendiment, hi ha la creença que si no destaques des de molt menut (amb 8 o 10 anys) no podràs arribar a l'elit. Comparteixes aquesta visió?
Crec que això és un poc com la loteria: depén de les qualitats tècniques i físiques que tinga una persona, tindrà més o menys possibilitats segons la dedició. En el meu cas, amb les qualitats que tenia, he sigut una persona que ho ha practicat moltíssim i he pogut arribar-hi; si no li haguera dedicat totes eixes hores, hauria sigut difícil ser professional. Pot passar que algú amb unes qualitats excepcionals arribe a l'elit en poc de temps, però la millor manera de treure el màxim rendiment d'un mateix és acumular anys jugant, tot i que sempre hi ha determinats talents naturals capaços d'incrementar el seu nivell molt ràpidament.
Podries explicar-nos un moment que per a tu ha sigut especial al llarg de la teua carrera? Quin ha sigut el teu major èxit?
Hi ha hagut molts moments en la meua carrera en els quals he gaudit moltíssim de la pilota, però el moment en què em vaig sentir més realitzat va ser quan vaig guanyar el meu segon individual. Més que la final en si, recorde quan vaig acabar, vaig arribar al poble i vaig veure tota la gent que s'havia desplaçat al trinquet celebrant-ho i compartint el sopar. Crec que eixe és el moment de més satisfacció personal de la meua carrera. A més, el millor que tinc com a esportista és tota la gent que em rodeja i m'ajuda a créixer, que és la clau per a poder tindre bons moments en la meua trajectòria esportiva.
Com descrius la situació actual de la Pilota? Creus que a la Marina Alta hi ha facilitats i espais perquè puguen eixir noves figures? Quines coses creus que ajudarien a millorar aquesta situació?
Crec que la federació està treballant molt bé pel que fa a les escoles i hem millorat molt en eixe sentit. Al món professional estem un poc estancats en el mateix sistema tradicional. Malgrat tot, a la Marina Alta s'està fent un treball molt bo a les escoles i els ajuntaments estan molt pendents de les seues necessitats. Si fem que les escoles funcionen, generem gent que estima la pilota. Això fa que ara hi haja molta gent jove dirigint clubs, gaudint d'anar al trinquet o jugant. El fet que un xiquet vaga a l'escola implica que els seus amics, pares i avis s'acosten a aquest esport, la qual cosa ens converteix en la zona geogràfica amb més assistència als trinquets i on la pilota està més viva.
En els últims temps vivim un gran augment de persones que practiquen esport per millorar la salut i com una forma de passar el temps lliure de forma divertida i sana. Creus que les persones que no han practicat la pilota valenciana de joves poden aprendre i gaudir jugant?
És més complicat que en altres esports, però conec gent que no havia jugat mai i amb 35 o 40 anys ha aprés a practicar-la i en gaudeix moltíssim. És difícil aconseguir el nivell per a jugar a modalitats complexes com l'escala i corda, però tot el que envolta la pilota permet passar-ho bé jugant amb amics. Més enllà del nivell tècnic, la pilota és un esport que et dona moltíssimes coses.
La Pilota Valenciana va ser declarada l’any 2014 com a Bé d’Interés Cultural Immaterial. Creus que aquest fet ha ajudat a la seua preservació i promoció? Tenint en compte aquest fet, té la suficient protecció i suport institucional?
La veritat és que crec que institucionalment estem més que recolzats. Només cal veure l'aportació econòmica de la majoria de les institucions respecte a altres esports per a comprovar que a la pilota s'hi destinen molts recursos. El que hem d'aprendre a fer millor dins del món de la pilota és a gestionar adequadament eixos diners públics que ens arriben; de les institucions se'ls pot demanar poc més.
Moltes gràcies, Marc !