José Ramón Hernández Melero
José Ramón Hernández Melero, resident de Xàbia, enginyer tècnic agrícola i llicenciat en ciències ambientals ens parla del seu projecte “Cartografia i Estudi de l’Orquidioflora en el Municipi de Xàbia (Alacant)”.
L'objectiu primordial del present projecte és el reconeixement en camp, ajudat de la cartografia, de les principals plantes d'orquidioflora del municipi de Xàbia, en el nord de la província d'Alacant. El perquè de l'elecció d'aquest municipi està basat principalment en les característiques del terme municipal i en la seua heterogeneïtat d'ambients, la qual cosa fa que en ell residisquen gran nombre de plantes vasculars (més de 1000 tàxons, i això suposa una tercera part de la flora de la C.V., segons alguns autors), i un gran nombre d'espècies d'orquídies en particular, la qual cosa converteix a Xàbia en el municipi de la Comunitat Valenciana amb major importància florística, ja que només en els 68 km² de terme, que suposa un 0,5% de la superfície valenciana i on existeixen un 13% de les espècies protegides.
Quin és el motiu pel qual has fet aquest projecte?
El motiu de la realització del treball va anar principalment com a Treball Final de Carrera de la Llicenciatura de Ciències Ambientals que vaig cursar en la Universitat Politècnica de València, l'any 2013. Vaig buscar aquest tipus de treball perquè pensava que seria una mena d'ajuda per a donar coneixement de les poblacions d'orquídies en el municipi de Xàbia, alhora que podria ajudar a les administracions (Ajuntament i Conselleria) a delimitar i protegir unes certes zones amb poblacions abundants d'aquesta mena d'organismes.
Amb el temps, malauradament, he pogut comprovar que les administracions tenen poc interés a conservar aquest tipus d'organismes, i el seu ecosistema tan important que els envolta.
Per què has fet aquest estudi en el territori de Xàbia?
Per què és el lloc on visc, i per què malgrat la gran pressió urbanística que pateix, és una zona amb una riquesa florística prou important, que hauríem de protegir i conservar, per la seua importància com a indicador de Biodiversitat.
Cal indicar, que la biodiversitat ofereix múltiples serveis de suport i regulació dels ecosistemes, que inclouen la pol·linització, la formació i el manteniment de sòls, el cicle de nutrients, la regulació del clima, el manteniment dels subministraments i qualitat de l'aigua i el control de plagues i malalties, que són vitals per al desenvolupament dels éssers humans.
Recordem, que tots aquells ecosistemes que protegim, van en benefici del mateix ésser humà.
Quantes espècies d'orquídies hi ha en la Comunitat Valenciana? Algunes d'elles estan en perill d'extinció?
Segons dades de la Generalitat, i de les publicacions que s’han fet, s'han identificat un total de 69 espècies d'orquídies silvestres i 21 híbrids en la Comunitat Valenciana, la majoria d'ells classificats com molt rares.
En perill d’extinció no ho sé, el que si està demostrat, és que la família botànica de les orquídies inclou plantes que posseeixen cicles biològics i interaccions molt complexes amb fongs i bacteris en les seues arrels i amb insectes molt especialitzats en les flors. Aquesta complexitat porta aparellada una fragilitat que motiva que moltes de les espècies estiguen amenaçades.
No hi ha cap espècie d'orquídies valenciana en l'apèndix I del Conveni de Berna.
Pareix que l'espècie Spiranthes aestivalis figura dins dels annexos de la directiva Hàbitat, però últimament he pogut constatar que l'espècie Serapias Lingua ha estat catalogada com en perill d'extinció per la Conselleria, i declarada en el Catàleg com espècie protegida. Una població d'aquesta espècie, vaig trobar en la zona de Costa Nova, en Xàbia, dins d'una àrea que es considera urbanitzable, i per això pense que per part de l'Ajuntament de Xàbia caldria comunicar-ho a la conselleria i donar-li la protecció que tocara a aquests terrenys.
Quines són les propietats que contenen les orquídies?
Propietats com a tal, no en tenen. La presència d'aquest tipus de plantes, connota un alt grau de biodiversitat en la zona on s’estableixen, amb els beneficis indirectes que això comporta i que he explicat més amunt.
Quines serien les mesures de conservació adequades per a la microreserva de flora en les zones urbanístiques?
Pense que una volta efectuats els estudis científics adequats, per part de les administracions competents, que això pareix que ja s’ha fet i continua fent-se, la solució òptima per a conservar aquest tipus de paisatges passa per l'adquisició dels terrenys per part de les administracions, per a una posterior gestió ambiental adequada d'aquells terrenys amb importància ambiental, creació de microreserves, protecció en aspectes urbanístics, programes educatius i formatius. Convé recordar que aquestes plantes no es deuen arrancar del seu hàbitat.
