NOTÍCIES

Aquest mes d'octubre, vos proposem unes jornades per aprendre sobre la història medieval de la nostra comarca. En concret, visitarem alguns pobles que van alçar muralles amb l'arribada de Jaume I al segle XIII i es van consolidar com a noves viles cristianes. Açò és molt interessant perquè de vegades no som conscients de tots els vestigis que tenim en els nostres pobles d'aquesta etapa de la història que, després de tants segles, encara formen part del nostre urbanisme.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Des de mitjan segle XII, la corona catalanoaragonesa es trobava un procés d’expansió territorial sobre la zona oriental de la península Ibèrica. No obstant això, fins a mitjan segle XIII no van arribar a la nostra comarca, amb el monarca Jaume I. Entre el 1244 i 1245 es van conquistar les ciutats musulmanes de Dénia i Xàbia i els seus territoris d’influència. Després d’això havien de vindre colons cristians del nord per ocupar les terres, però va ser un procés molt lent. Entre 1245 i 1270 a penes es pot parlar de repoblació cristiana. Els musulmans encara habitaven la zona. Al llarg d’aquests anys va haver-hi nombroses rebel·lions musulmanes contra els cristians. Destaquen especialment les d’Al-Azraq, que va controlar durant un temps la zona de l’interior de la Marina Alta fins que va ser definitivament derrotat.

Amb la conquesta va canviar l’organització territorial i política, implantant-se un nou sistema feudal. El mecanisme mitjançant el qual s’assentaven els colons cristians va ser la concessió de cartes de poblament redactades pel manament del rei o del senyor propietari del terme: concessió d’establiment de terres i cases en favor de les famílies camperoles que hi anaven a residir. També s’estableixen una sèrie de drets i deures d’aquests repobladors. Aquest repartiment es va fer a costa de l’expropiació forçada i violenta dels seus anteriors habitants. Amb aquestes cartes de poblament van anar fundant-se diverses viles al llarg dels segles XII i XIV, que es fortificaven per defensar-se dels atacs de pirates del nord d’Àfrica o atacs dels musulmans. Els recintes emmurallats aniran evolucionant al llarg del temps. Des del segle XIII al XV trobem recintes més menuts i primitius i a partir del segle XV van anar expandint-se i modernitzant-se, ja que havien quedat obsoletes amb l’aparició de les armes de foc. Algunes han constituït ciutats i pobles actuals, com Dénia, Xàbia, Pego, Teulada i Benissa. Altres han desaparegut, com la Pobla d’Ifach. Aquests són els pobles que visitarem en cerca de les muralles que rodejaven aquestes viles.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Pego

Etapa 1: Muralla de Pego

Abans de l’arribada dels cristians, a la zona de Pego hi havia diverses alqueries. Una alqueria era un conjunt de cases habitades per camperols lliures propietaris de les seues terres. Era la unitat més xicoteta del districte castral en Xarq al-Àndalus. Tenim documentació de l’existència de les següents: Castelló, Benigani, Beniayahet, Unxola, Benumeia, Atzeneta, Favara, Benituba, Rupais, Benisuleima i Cotes. La vila de Pego es va construir sobre l’alqueria de Unxola, que era la més propera a la font. D’aquesta alqueria no queda cap resta material. El 1279 es va atorgar la primera carta de població per a la vila de Pego, però va ser insuficient, ja que no s’havien instal·lat molts repobladors i encara hi havia molta població andalusina. Per això, el 1286, una nova carta de població complementava l’anterior. A partir d’aquell moment va començar a construir-se la vila, amb una muralla que l’envoltava. La muralla s’obria en tres portes: la del Mayorazgo, la del Raval i el Portalet de Sala, que encara es pot veure hui en dia.

Aquesta primera ruta la començarem per l’entrada del carrer Ecce Homo des del carrer Capità Cendra. En aquest punt era on es trobava el portal del Mayorazgo, que encara era visible a principis del segle passat. Tanmateix, va ser enderrocat per a la modernització del poble i la seua comunicació. Això no obstant, si mirem amunt, encara podrem veure les restes d’aquest portal. En la part interior de la muralla, sobre la porta hi havia un retaule religiós que, per sort encara, es conserva. Per veure’l haurem d’entrar a la farmàcia Llorca, lloc on es troba exposat.

En aquesta foto veiem el Portal del Mayorazgo a principis del segle XX. Dalt de l'arc es veu un quadrat molt borrós que era el retaule religiós del qual acabem de parlar. Actualment solament podem observar les següents restes:

Des d’aquesta entrada a la vila, intentarem visualitzar mentalment per on discorria la muralla i veure’n algunes restes. Abans de començar, cal tenir en compte que la muralla ha quedat a l’interior de les cases. Per què? Perquè hi havia cases d’intramurs construïdes apegades a la paret de la muralla i fora, on estava el fossar defensiu en un principi, després es van construir més habitatges també apegats a la paret. Per tant, aquesta ha quedat entre edificis en molts punts del poble. És per això que si tirem pel carrer Sant Cristòfol podem entrar a la tenda La Muralla i, al fons tenen la paret emmurallada a la vista. Baixarem pel carrer Sant Jaume i no veurem res fins a arribar al Portal de Sala, però cal tenir en compte que la muralla es troba darrere de les cases de la nostra esquerra. Entrarem pel portal, l’únic que queda, el més menut dels tres. Al seu costat també hi ha restes d’una torre. Passarem per la Casa de Cultura i vos recomanem entrar al seu pati, ja que la paret del fons també pertany a la muralla. Des d’ací passejarem cap a l’església. En la zona de l'absis de l'església actual, fa segles era l'emplaçament de les carnisseries. Arribarem a la plaça de l’Ajuntament, on estava el tercer portal d’entrada a la vila de Pego.  Agafarem el carrer Vallet, que és el que passa per davall dels arcs de l’Ajuntament i quan arribem al carrer sant Lluís girarem cap a l’esquerra. En arribar al carrer Mestre Blasco hem de mirar que dalt del número 12 hi ha restes de muralles ben altes i una torre. Ens haurem de separar un poc cap a l’altre costat de carrer per poder-ho veure. Seria interessant també visitar la capella de l'Ecce Homo.

Al següent mapa trobareu el traçat de la muralla i la ubicació dels llocs d’interés.

• 1 Portal del Mayorazgo.
• 2 Farmàcia amb retaule.
• 3 Tenda la Muralla.
• 4 Portal de Sala.

• 5 Pati de la Casa de Cultura.
• 6 Portal del Raval.
• 7 Muralles i torre per darrere de la casa 12 de Mestre Blasco.

• 8 Capella Ecce homo.
• 9 Forn i taverna.
• 10 Carnisseries.
• 11 Antic carrer Major.

Dénia

Etapa 2: Castell de Dénia

El 1244, amb l’arribada de Jaume I, Daniya va quedar incorporada al regne cristià de València. El 1304, Jaume II va obligar la població a traslladar-se dins del recinte emmurallat del castell, ja que hi havia perill d’atacs de pirates barbarescs. El castell de Dénia és una de les fortificacions més destacades de la comarca. Presenta l’estructura típica dels castells musulmans més evolucionats, amb tres recintes parcialment concèntrics: l’alcassaba a la part més elevada, l’albacar a la central, els ravals i el fortí. Aquesta protecció fortificada tan complexa es deu a la importància de la ciutat de Dénia com a cap del regne taifa de Daniya. Actualment, el castell conserva aquesta estructura afegint-hi torres i muralles de l’època cristiana medieval.

Una vegada entrem al recinte del castell, estem damunt d’allò que va ser en temps de Jaume II la Vila Vella de Dénia. Es tracta d'una vila de nova planta que per raons del terreny no compleix els paràmetres urbanístics de les viles de nova fundació dels segles XIII i XIV. Després de diverses reformes fou enderrocada el 1713, dins el context de les polítiques de reforma de les ciutats que portà a terme la nova administració borbònica, i que convertí el castell en la governació militar del municipi.

Si pugem pel camí de la Vila Vella trobarem el Baluard, edifici del segle XVIII, i les empremtes dels projectils de les diferents guerres que han assolat Dénia en els últims temps. Des del baluard a través d’una porta d’arc de ferradura passem a la part més alta del castell on trobem el Palau del Governador, antic palau del segle XIV reformat diverses vegades, l’última d’elles per part del marqués de Dénia per allotjar Felip III quan va estar a la ciutat. Actualment, el Palau del Governador allotja el Museu Arqueològic, on podem veure gran part de les troballes arqueològiques fruit del treball dels arqueòlegs en els últims anys. Baixant pel camí de la Vila Vella podem veure la Torre del Consell, la qual va ser a partir de 1621 seu de l'Ajuntament i, posteriorment, en el segle XX seu del primer museu arqueològic de la ciutat.

Una vegada vist el castell, baixem pel carrer Sant Francesc i per l'avinguda del Cid fins a la ronda de les Muralles, on podem veure les restes restaurades del primer recinte emmurallat de la ciutat.

Ací veiem el traçat de les muralles. Al costat del castell es troba la vila emmurallada que hem comentat abans. Aquestes són les muralles més antigues de la ciutat. Després es van construir les de la Ronda Muralles, que envolten el raval. Part d'aquest traçat encara es pot veure perquè s'han rehabilitat murs i torres.

Xàbia

Etapa 3: Muralles de Xàbia

A l’època medieval, Xàbia era un xicotet recinte tancat amb una muralla del segle XIII, amb torres cantoneres. Una era probablement la d’En Cairat, que encara es pot veure. La fundació de la vila fortificada de Xàbia es remunta a principis del segle XIV sobre el recinte musulmà preexistent que passava pel carrer de Roques i del Pilar. El 1307 Jaume II va ordenar als habitants de Xàbia a construir una fortalesa amb vall, integrant així les muralles anteriors, de manera que quedava tancada l’antiga muralla de planta quadrangular al voltant de l’església. Cap al segle XV es va produir una enorme evolució urbanística a causa de l’augment demogràfic. Per això, al segle XVI es va modificar el perímetre de les muralles de manera que la vila quedava rodejada per la ronda Sud, ronda Nord, carrer Príncep d’Astúries i ronda de Colom. Hi havia quatre portes: Portal de la Ferreria, Portal del Clot, Portal de la Mar i el Portal Nou, que serà posterior. Als voltants de l’església de Sant Bartomeu és on estava la vila més antiga i on es poden trobar encara cases gòtiques del segle XV.

El portal Nou es va obrir el 1805 i es trobava prop de l’actual plaça de la Marina Alta. Entre 1869 i 1874 es van derruir definitivament les muralles i es van crear avingudes necessàries per al comerç, connectant la plaça del Convent i el port. 

La muralla està pràcticament desapareguda. Sols queden les bases d’uns murs reconstruïts a l’avinguda del Príncep d’Astúries, un possible llenç al carrer Muret i una possible torre, com ja hem dit anteriorment, al carrer Roques. 

Les línies grogues representen la muralla més primitiva, construïda sobre l'antic recinte musulmà. D'aquesta època és la Torre d'En Cairat, marcada a la imatge al costat del Mercat Municipal. Posteriorment, es va haver d'ampliar i es va construir la que veiem marcada en blau. En aquesta hem senyalitzat la ubicació d'una possible part de la muralla que dona nom al carrer Muret. També veiem les obertures que corresponen a l'emplaçament d'algun portal.  
 

Calp

Etapa 4: La pobla d'Ifach i la muralla del poble de Calp

A Calp trobem dos nuclis emmurallats. La pobla d’Ifach va ser el primer d’ells, ubicat sobre el penyal d'Ifach. Aquesta era una fundació de nova planta, sense construir-se sobre cap assentament andalusí preexistent. Consistia en un llarg perímetre emmurallat amb més de mil metres lineals conservats en els seus fronts nord, est i oest. Al sud, el penyal actuava com a tanca natural. 

Aquesta pobla medieval destaca per ser actualment un jaciment únic a la Comunitat Valenciana, i és l'única de la conquista que no ha estat investigada, excavada ni transformada amb anterioritat. Es tracta d’una àrea urbana de finals del s. XIII, impulsada per l’almirall Roger de Llúria, un dels personatges més importants d’aquell temps. És un enorme recinte emmurallat dotat d’un complex sistema d’accés, estances, magatzems, cases i una imponent església dedicada a Nostra Senyora dels Àngels amb una necròpolis medieval als seus peus. És un edifici de vida curta, no superior als cent anys d’antiguitat. Els avatars històrics forçaren l’abandonament i el trasllat dels colons d’Ifac a la muntanya on actualment se centren les muralles i el nucli antic de Calp.

Al nucli antic es va construir una primera muralla al voltant de l'església, on es va ubicar la primera vila del nucli de Calp. Després es va construir una segona muralla que engloba l'anterior i els ravals, amb baluards. Començarem la ruta des de la plaça dels Mariners (1) on es troba una part del mur que envoltava la ciutat. També tenim una estàtua en honor als mariners, ja que la pesca és una de les activitats més característiques de Calp. 

En l’encreuament amb el carrer del Puchalt es trobava el Portal de la Mar. Tirarem cap a aquest carrer fins a arribar a l’encreuament amb el Santíssim Crist i a la nostra esquerra trobarem l’entrada a la muralla més antiga que protegia la vila. Actualment, ací s'ubica la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament Vell (2), que s'erigeix sobre el solar ocupat per una de les portes històriques de l'antic recinte emmurallat, coneguda popularment com “el Portalet”, una porta defensiva que tancava la plaça de l'Església com a ciutadella i últim baluard, en cas d'assaltar l'enemic la primera muralla. Derrocada en 1923, es va alçar en el seu lloc un edifici (el que contemplem actualment) que entre 1926 i 1974 va exercir les funcions d'Ajuntament i dependències judicials; i entre 1996, fins al seu trasllat en 2013, va albergar el Museu Arqueològic municipal. 

Pujarem les escales fins a arribar a la plaça de la Vila on, al fons, veurem un arc i uns murs restaurats que pertanyien a la muralla (3). A la dreta trobarem el torreó de la Peça i a l’esquerra l'antiga església (4), que sent fortificada també s’integra com a part de la muralla.

Per acabar, continuarem passejant pel nucli antic de Calp, gaudint de l’encant dels carrers, dels comerços i els bars i cafeteries. Si passem pel carrer Cervantes (5) podem observar un altre fragment de muralla.

Teulada

Etapa 5: Fortí i muralles de Teulada

La vila cristiana de Teulada s’estableix sobre un assentament musulmà anterior, tal com explica el Llibre de Repartiment. Així comença el nou ordre feudal. El primer recinte emmurallat que es va construir data d’abans del segle XV. Era un fortí que envoltava l’església i els seus carrers més pròxims (representat en color negre al mapa). Al voltant del primer fortí es va construir un recinte al segle XVI, que correspon a les línies roges i al segle XVIII s’amplia i és el que trobem de color blau. Si comparem aquest plànol amb l’actual Teulada podem veure que manté la forma de la muralla.

Per exemple, pel carrer Roquetes, a l’extrem esquerre, veiem que baixa un mur representat amb el color blau, és a dir posterior, però que no molt lluny passava un mur més antic. D'aquest més antic, queden poques restes materials d’aquest, però es pot apreciar la línia per on passava.

Dit açò, començarem la visita des de la plaça de la Creu, on hi havia un portal que accedia al recinte (1). 

No queden vestigis del portal, però hi ha uns escuts de pedra del segle XVIII. Caminarem en direcció a la plaça d’Espanya i arribarem a l’església. Aquesta quedava envoltada pel fortí, del qual encara queden restes. Entre l’església i la Casa Abadia hi havia un altre portal: la porta Barbacana (2).

 El número 3 del mapa assenyala les restes del fortí que envoltaven l’església i que podem observar a la següent imatge. 

Podem veure restes del fortí que rodejava l'església. A més, enterra marcat amb llambordes podem veure la silueta d'una torre ja desapareguda de planta circular. També hi ha restes de sitges d’origen àrab excavades al subsol. Des d’ací ens desplaçarem cap al número 4 del mapa, al començament del carrer de les Germanes Oliver i veurem açò:

Correspon també a un fragment del fortí de l’església. Es pot veure el campanar al fons. Ara buscarem el carrer Doctor Moll on trobarem restes al pis de dalt d’un habitatge (5). Més amunt teniu una imatge d'aquestes. A l’entrada del carrer Constança Ferrer des del carrer Roquetes veurem a la façana de la nostra esquerra una fornícula de Vicent Ferrer (6). Ací era on es trobava un altre accés a la muralla, el Portalet, i aquesta fornícula es trobava sobre l’arc de l’entrada per la part de dins. 

Si seguim avall pel carrer Roquetes, a l’encreuament amb el carrer Colom era on es trobava el portal d’Avall (7). Vos recomanem que passegeu per aquests carrers i si aneu a la plaça dels Pòrxens (8) veureu la casa que era de Constança ferrer, germana de Vicent Ferrer, un plànol de teulada del segle XIV i una antiga casa presó. 

Benissa

Etapa 5: Muralles de Benissa

En el cas de Benissa hi ha menys documentació respecte als seus orígens. El llibre de repartiment situa la seua fundació el 1248 sobre una alqueria islàmica. Tanmateix, solament s’han trobat un parell d’aljubs que puguen demostrar l’existència d’aquesta. Fins al 1381 no trobem un document que confirme la creació d’un assentament cristià a la zona, moment en què es construeix una muralla, responent a un augment demogràfic. Aquesta presenta quatre torres als cantons, forma més o menys quadricular. Assentament al voltant de l’església de Sant Pere Apòstol, construïda el 1370 i derrocada en 1948. Aquesta es trobava a l’actual plaça de l’Església Vella, on podem apreciar la façana d’aquest antic temple fortificat. 

Hi havia un portal a l’actual plaça del portal. 

*Aquesta experiència està pensada per fer-la en cinc etapes, que corresponen cinc dies diferents. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.