Aquest mes de novembre l’equip de la MACMA ens hem posat la motxilla a l’esquena i hem anat a explorar algunes fonts, séquies, molins, coves i marjals de la Marina Alta, aquesta experiència està pensada per a fer amb cotxe, moto o bicicleta i descobrir la comarca d’una manera diferent, per la conca del Gallinera. Un itinerari que combina els paisatges amb la cultura, el patrimoni i la gastronomia de la nostra comarca. Entre camins d’aigua, des de l’interior fins a la costa de la Marina, anirem desvetllant la història i les curiositats dels pobles i paisatges que hem visitat en aquesta excursió, esperem que la gaudiu molt.
UN POC D'HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.
En la zona limítrofa del nord de la Marina existeixen unes valls, entre muntanyes, per les quals els barrancs i rius discorren fins a arribar al pla i formar una marjal. La vall del riu Gallinera, la de l'Atzúbia i la de Pego, configuren camins d'aigua que al llarg de milers d'anys han llaurat les muntanyes per a obrir-se pas fins al punt més baix sobre el nivell del mar, la Marjal de Pego-Oliva, on l'aigua brolla del subsol per a configurar un dels paratges naturals humits més importants del territori valencià.
Però alguna vegada vos heu preguntat com sorgeix aquesta meravella? La nostra proposta de hui és que conegueu de primera mà el curs de l'aigua que alimenta el parc de la Marjal, des del seu naixement a les muntanyes, obrint coves i avencs i brollant per fonts en les zones d'ombria, fins a arribar a Mostalla, a alimentar el principal aqüífer de la Marjal i crear així el naixement del riu Bullent.
Curiositats:
- Des del paleolític mitjà, passant per l'edat del bronze, s'han trobat restes d'assentaments humans, tant a les muntanyes que envolten la Marjal, com a la mateixa zona. També trobem restes de camins de l'època romana, com també nombroses aportacions de l'època islàmica com sénies, séquies, etc., fins a l'actual gestió dels recursos hídrics que han anat domesticant la marjal. Va ser l'any 1994, quan es declara la Marjal de Pego-Oliva Parc Natural, iniciant-se així un procés de conservació i protecció d'aquest espai.
- Les seues principals característiques són una gran biodiversitat i l'excel·lent qualitat de les seues aigües, així com la seua quantitat. Hi ha dos rius principals que recorren la Marjal: el Bullent o Vedat, en la part nord, i el Racons o Molinell, en la sud. A més, trobem nombrosos afluents i brolladors, coneguts aquests últims amb el nom d'ullals.
JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.
Arranquem des de Benissili, l'últim dels pobles que configuren la Vall de Gallinera, a la font de la Mata, on comença l'anomenada ‘Ruta dels 8 pobles’. Durant el recorregut, marcat amb senyals verds i blancs, seguirem el riu Gallinera i també part de l'antic camí Reial. Si alguna cosa caracteritza aquesta ruta és la possibilitat de conéixer el recorregut de l'aigua i les diverses estructures hidràuliques que la gent de la Vall ha deixat al llarg dels segles.
En tots els pobles podrem gaudir dels seus safareigs i les seues fonts, com la font Vella, la font del Llimener o les basses del Racó, però també d'altres elements com la sénia del Tio Quico o el Molinet de Benialí. Durant la ruta podreu fer una paradeta gastronòmica en algun restaurant dels pobles de la Vall de Gallinera i provar algun dels plats típics de la zona, com el jabalí
Les hortes de regadiu que envolten les alqueries de la Vall deixen constància de la gran herència medieval andalusina. A través de séquies es canalitza l'aigua per a poder conrear hortalissa de regadiu. La ruta dels 8 pobles acaba en una altra font, la font de la Mata, però en aquesta ocasió situada al poble de Benirrama, l'últim nucli del terme municipal abans d'entrar al terme dels pobles de l'Atzúbia i Forna.
Continuarem el camí i descobrirem altres estructures fonamentals del riu Gallinera: els molins fariners. En el tram entre la Vall de Gallinera i l'Atzúbia, tres són els molins hidràulics fariners que ens acompanyaran: el molí de Dalt o dels Moliners, en terme de la Vall de Gallinera; el molí del Mig, també denominat de Porra (fita de terme entre els dos municipis); i el molí de Baix o dels Serafins, ja en el terme de l'Atzúbia. Tots aquests molins són del segle XVIII, coincidint amb l'augment demogràfic que tenia lloc a la Marina Alta per aquella època, i en la qual es van crear terrenys de cultiu nous. En conseqüència, es van construir la gran majoria d'edificis i infraestructures necessàries per a transformar el cereal (eres de batre i molins hidràulics). Tots ells van estar en funcionament fins als anys vint o trenta del passat segle XX.
El riu Gallinera s'escabussa en direcció al llogaret de Forna, però abans de continuar el camí, tenim una parada obligatòria, el Tossal del Llop, a l'Atzúbia. Allí s'amaga una cova que serà una delícia per al visitant, coneguda popularment com la cova del Canelobre, perquè si una altra cosa caracteritza les nostres muntanyes és la de conformar un sistema càrstic subterrani en el qual l'aigua continua obrint camí entre els budells de les muntanyes. No debades aquesta zona està plena de galeries, avencs i coves, en les quals les gotes d'aigua han creat meravelles escultòriques naturals en forma d'estalactites i estalagmites. Per a poder visitar la cova haurem de parlar prèviament amb l'Ajuntament de l'Atzúbia.
Aquesta cova té un recorregut de 80 metres i uns 15 metres de desnivell. A l'interior hi ha una espectacular sala de 600 metres quadrats que conté una quantitat i varietat d'estalagmites i estalactites molt important. També alberga una de les voltes més altes de tota Espanya, amb una altura de 70 metres, que pareix una volta de catedral autèntica.
Proposem fer nit en l’Atzúbia o Forna i seguir l'endemà el camí cap al Parc Natural passant abans pel forn del municipi per a carregar de dolços o pa, cada dimecres fan coques per encàrrec.
Des de l'Atzúbia i per a arribar a albirar la Marjal i els seus encants des de l'aire, haurem de fer una ruta senderista que comença en la piscina municipal i que ens permetrà rodejar la muntanya de la Moleta fins a endinsar-nos en la part alta del Carritxar —la part més alta de la serra de Mostalla. El millor moment per a arribar dalt és a primera hora del matí, quan el sol naix i banya de daurat tota la làmina d'aigua de la Marjal. Des d'allà dalt podrem fer una nova ruta, homologada pel Centre Excursionista de Pego, i baixar per Mostalla fins a la vall de Pego.
La nostra última recomanació és visitar el Parc i la ruta de la Muntanyeta Verda, des d'on podrem observar el riu Bullent, serpentejant des de les altures i des d'on podrem observar també tot el parc natural: les noves zones de cultiu de la terra d'arròs i el gegant de pedra adormit al fons, Segària omnipotent. També ho podem combinar amb l’itinerari ornitològic del riu Bullent que ens permet descobrir aus procedents d'Àfrica a l'estiu i aus del centre i nord d'Europa a l'hivern.
Cal destacar que l'equilibri entre el cultiu tradicional de l'arròs i el respecte al medi ambient han estat els responsables de la supervivència de nombroses espècies vegetals i animals d'alt interés biològic.
L'excel·lent condició en la qual es troba l'aigua de la Marjal permet que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots. De peixos cal destacar-ne la presència del samaruc. Entre els rèptils més característics n'assenyalem la tortuga d'aigua europea i diverses espècies de serps d'aigua. Les aus es troben molt ben representades i constitueixen una de les grans riqueses de la Marjal. Hi ha nombroses espècies que convé ressaltar: el gall de canyar, l'escabussonet, l'oroval, la rosseta, la camallarga o el fumarell de galta blanca, d'entre moltes altres.
La vista ens regala una làmina que sembla un espill, alimentada per l'aigua que recorre la Vall de Gallinera, l'Atzúbia i Forna. Aquella aigua que la gent ha aprés a aprofitar a través de la seua força amb molins, però que també ha aprés a domesticar per a regar i donar aliments. Una aigua que té la força de foradar muntanyes senceres, però alhora la delicadesa de crear meravelles, gota a gota, durant milers d'anys, com banderoles, estalactites, estalagmites i columnes de pedra. I, finalment, una aigua que brolla des de l'indret més profund de la serra de Mostalla fins a eixir de nou i crear un altre riu fonamental de tot aquest sistema hídric, el riu Bullent, principal riu que alimenta el Parc Natural de la Marjal i que ha despertat també moltes passions al llarg de la història, des del segle XVI fins al segle XX.
Per a finalitzar l’experiència tornarem a Pego on podrem degustar l’arròs en crosta típic amb arròs bombo conreat a la mateixa marjal.
** Aquesta experiència està pensada per a fer-la en dos dies, però cada persona la pot adaptar segons els seus gustos i pegar una ullada a la programació cultural de cada un d'aquests municipis. A més, si el que voleu és ampliar la informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i personalitzar aquesta ruta.
