Dades Estadístiques d'Interès

A continuació es presenten les dades estadístiques recollides en el Pla Jove de la Marina Alta que resulten més interessants per conèixer sociològicament tant la nostra comarca com la joventut de la mateixa. Cal remarcar que per a l'anàlisi de dades s'ha primat en tot moment indicadors comarcals, pero com s'observarà en alguns indicadors no ha sigut possible. En aquests casos s'han cercat dades seguint criteris de proximitat geografica, en ordre: provincia, comunitat valenciana, Espanya.

DEMOGRAFIA

La piràmide de població de la Marina Alta és de tipus regressiva, un tipus comú als països desenvolupats i en aquells on la seua població és adulta/major, és a dir, una població envellida.

Entre les seues característiques principals podem veure que és més ampla cap al centre i més estreta en la seua base (on se situen les persones de menor edat). Això és a causa del descens de la natalitat, envelliment constant i/o èxode de les persones joves des de l’entorn rural cap a la ciutats. Fet que en un futur podria portar a un creixement nul o negatiu i portar a una baixada futura de la població potencialment activa. 

La població jove a la Marina Alta, objecte del nostre estudi, fa un total de 34.266 habitants. Aquesta població representa un 19,7% de la població total. Alhora, aquesta població té una distribució desigual entre la costa, amb 22.194 joves i un 64,8% de tota la joventut de la comarca; la zona intermèdia amb 9.932 persones joves, amb un 29%; i la zona interior amb 2.140 joves i un 6,2%. Aquestes dades es poden estudiar detalladament a les taules 3, 4 i 5 mostrades a continuació.

Cal remarcar que la població jove de les E.A.T.I.M de la Xarxa i Jesús Pobre estan incloses en el municipi de Dénia, mentre que la població jove de l’E.A.T.I.M de La Llosa de Camatxo està inclosa al municipi d’Alcalalí.

Pel que fa a la població estrangera a la Marina Alta fa un total de 61.171 persones, distribuïdes segons podem veure en la següent taula en: 43.207 persones estrangeres a la zona costa, 12.891 a la zona intermèdia i 5.073 a la zona interior.

Així doncs, el percentatge de persones a la Marina Alta és del 34,23%, dividit en un 38,37% a la zona costa, un 25% a la zona intermèdia i un 36,29% a la zona interior. 

Tot i que la població estrangera és inferior en totes les zones a la població autòctona, cal remarcar cinc municipis on aquesta dinàmica es reverteix. Aquests són Llíber amb un 66% de població estrangera, El Poble Nou de Benitatxell amb un 60%, Alcalalí amb un 56% i Teulada Moraira i Els Poblets amb un 52% i 51% respectivament. 

Com es pot observar,  aquesta distribució tampoc és uniforme, però trobem la zona costa i la zona interior amb molta més població estrangera que la zona intermèdia,

aquestes dues zones responen a l’establiment preferit pels i les residents europees que històricament han buscat o les poblacions costaneres properes al mar, on disposen d’urbanitzacions quasi exclusives o enclavaments tranquils on la qualitat de vida és molt bona, deixant de banda la zona intermèdia que no acaba de tindre el mateix atractiu que aquestes dues zones. 

A més, les persones estrangeres que elegeixen la zona interior per viure també eviten, involuntàriament o no, les zones amb perill de despoblament declarat, ja que en aquests municipis, i segons dades de l’Observatori de la Marina Alta, les persones residents no arriben al 10%.

Si acotem l'anàlisi per països la població estrangera més nombrosa és la d’origen britànic, tot i que hi ha excepcions com els germànics, les persones de nacionalitat romanesa, les persones d’origen marroquí, colombià i francés.


OCUPACIÓ

La Marina Alta, basa el seu model econòmic en el sector terciari, sobretot en el sector turístic, aprofitant les seues particulars característiques meteorològiques. Això suposa que el sector primari es troba en un clar declivi i sense relleu generacional.

A banda d’això, en els últims anys a Espanya i a Europa, s’han succeït una sèrie de canvis socials i laborals relacionats amb la crisi socioeconòmica del 2008. Les conseqüències que encara arrosseguem s’han vist agreujades per la crisi del SARS-Covid-19 i els col·lectius vulnerables com les persones joves s’han vist greument perjudicades.

A continuació s’exposen algunes de les principals característiques relacionades amb l’ocupació a la Marina Alta.

La taxa d’atur a la Marina Alta, tenint en compte el 4t trimestre del 2021 (dada més recent disponible), es va situar en un 16,69%, 1,1 punts superior a la taxa d’atur a la Comunitat Valenciana i 2,1 punts per sota de la província d’Alacant. Si comparem amb el 2020 trobem un descens considerable, dada lògica si tenim en compte que 2020 va ser un any plenament condicionat per la pandèmia de la Covid-19. Respecte a l’evolució anual prepandèmica, a la Marina Alta podem observar un descens de l’atur que passa del 19,07% en 2017, el 17,35% el 2018, i el 16,77% en 2019.      

L’evolució per zones les dades del 4t trimestre ens ofereixen la mateixa lectura i ens trobem en unes xifres similars a etapes prepandèmiques.          

Pel que fa als tres gran grup d’edat, s’observa per primera vegada un descens en les tres franges, accentuant la caiguda en el col·lectiu del qual forma bona part de la nostra població objecte d’estudi, els i les menors de 25 anys. Malgrat aquest descens, aquest col·lectiu és qui té la taxa d’atur més elevada. A més, cal remarcar que les dades de 31 de desembre de 2020 s’havien creat 12.969 contractes a joves menors de 30 anys. Dada dispar entre les tres zones, ja que d’aquests, 9.564 nous contractes s’han creat a la zona costa, 2.928 a la zona intermèdia i sols 477 a la zona interior.

 

Aquestes xifres, encara que poden ser agreujades a la nostra comarca, s’han de tenir en compte englobat en un caràcter estructural. Les conseqüències del mateix radiquen en gran elevat grau de treball temporal,  dependència de determinats sectors econòmics com el turisme, poca formació en diferents sectors o migracions de persones joves altament formades entre altres. 
 

HABITATGE

Pel que fa a les dades d’habitatge s’ha de prendre com a referència les dades extretes de l’estudi Observatori d’Emancipació a la Comunitat Valenciana, 1r semestre 2021, ja que no disposem de dades a nivell comarcal.

Aquest estudi ens remarca que només el 13,7% de la població jove valenciana està emancipada, sent la tercera comunitat amb la taxa més baixa. 

Un dels principals motius són les escasses opcions d’accedir a un habitatge de lloguer en solitari, ja que per a un o una jove de la província d’Alacant això significa destinar el 63,7% del salari total (la mitjana de la Comunitat Valenciana està en el 64,4%). Pel que fa a la hipoteca, el cost del salari per una persona jove de la província d’Alacant és del 48,1%, quasi 10 punts més elevat que a la mitjana de la Comunitat Valenciana.

A aquest factor, se li ha d’afegir el fet de comptar amb una font d’ingressos insuficient i irregular ja que sols un 35,6% de la població jove valenciana té un treball i, sobretot, que la taxa de temporalitat d’aquesta població xifra en un 60,3%, sent molt superior en dones (66,7%) que en homes (54,1%). 
 

EDUCACIÓ

A la Marina Alta trobem la següent oferta formativa tant pública com privada:

Centres d'Educació Especial2
Centres d'Ensenyances Especialitzades28
Centres d'Infantil/Primària/ESO/Ensenyances mitges89
Centres Rurals Agrupats2
Centres Sistema Estranger4
Formació de Persones Adultes11

Font: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport


Aquests centres imparteixen  diferents nivells de formació:

Educació Infantil71
Educació Primària52
ESO19
Batxiller12
Cicles Formatius Grau Mitjà12
Cicles Formatius Grau Superior8
Escola Oficial d'Idiomes2
Música24
Dansa4
Formació de Persones Adultes11
Educació Especial15
Sistema Britànic3
Sistema USA1
Ensenyances Esportives2
Seu d’Universitat a Distància1
Cicles Formatius Grau Bàsic12

Font: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport

Pel que fa al nivell d’estudis acabats, no trobem moltes variacions entre els homes i les dones. Tot i això podem veure certes diferències en les persones analfabetes, que és superior en dones que en homes (1,7% front al 0,9%) Pel que fa les persones amb els estudis primaris també tenim més dones que homes (4,9% front a 3,2%). En persones amb educació secundària s’observa un nombre major en homes 58,1% que en dones, un 53%. Per ùltim als estudis superiors un 31,4 de les dones ha finalitzat els mateixos front al 30,2% dels homes.

La taxa d’abandonament escolar a la Comunitat Valenciana a data del 2021 és del 12,8%. Això suposa un 0,5% menys que la mitjana espanyola. Si mirem l’evolució històrica, veiem que aquesta dada té una tendència descendent cada any.

La taxa d’absentisme escolar a la Comunitat Valenciana, segons les últimes dades disponibles (Curs 2017-2018. Memòria anual sobre la convivència escolar en la Comunitat Valenciana.) és de 6.751 alumnes.
 

ATENCIÓ A LA SALUT

En aquest apartat, ens ha sigut impossible no analitzar la realitat sense tindre en compte dades i afectacions a la joventut per la pandèmia de la SARS-CoV-19. 

Sobre la joventut i la pandèmia existeix l’estudi L’impacte de la Covid-19 i la nova normalitat en la joventut de la Comunitat Valenciana, realitzat pel Consell Valencià de la Joventut. 

Aquest estudi té un caràcter autonòmic, encara que s’intenta acurar molt dividint el territori en 6 àrees, sent l’àrea número 5 (El Baix Vinalopó, L’Alacantí, La Marina Alta, La Marina Baixa I El Baix Segura) la nostra àrea de referència. En aquesta àrea la joventut enquestada suposa el 22,31% del total de la mostra, sent el nombre més elevat d’entre totes les altres àrees.

Segons aquest estudi, el confinament ha afectat en un 35,86% la seua salut física i un  33,79% la seua salut mental. 

Pel que fa a la salut mental, els principals canvis entre el confinament i ara són:

  • Avorriment: El 79% es va avorrir de manera prolongada i el 26,5% ho segueix fent ara.
  • Estrés: El  64,5% ho va fer durant el confinament i el 30,3% segueix tenint ara.
  • Ansietat: El 50,6% va sentir-la en confinament, ara només el 25,8%
  • Enuig: El 65,8% es sentia enfadat i enfadada en confinament, ara sols el 34,9%
  • Por: 52,5% de les joves enquestades sentia por, pel 35,1% d’ara.
  • Tristesa: Durant el confinament estaven tristes el 68,2% de les persones enquestades, ara només el 34,3%.
  • Preocupació: Al 82,5% persones li preocupava el seu futur, ara el 75,1% segueix presentant aquesta preocupació.


 Si dividim per sexes, les dones perceben que el confinament ha afectat més la seua salut física que els homes, concretament, el 37,5% de les dones front al 31,4% dels homes.

Per grups d’edat, el col·lectiu que més ha vist afectada la seua salut mental és el de majors de 24 anys amb un 47,6%, mentre el que menys és el de menors de 18 anys amb un 37,5%.

El 45,5% de la joventut d'origen estranger considera que el confinament ha afectat a la seua salut física, una xifra més elevada del de les persones autòctones enquestades que al total del territori valencià és del 32,4%. Al mateix temps, el 43,1% considera que el confinament ha afectat la seua salut mental.

Pel que fa al consum de substàncies, el 84,3% no ha fet ús de begudes alcohòliques ni altres tipus de drogues. Per franges d’edat, el col·lectiu amb més consum de drogues és el format per majors de 24 anys amb un 18,5%, seguit dels i les joves de 18 a 23 anys amb un 15,3% i el grup de menors de 18 anys amb un 5,8%.

La recopilació de dades estadístiques de salut del col·lectiu jove la detallarem en el següent apartat, ja que molts casos tenen molta relació amb les problemàtiques socials que es detallen en el punt 2.9 d’aquest estudi. 

Tot i això resulta considerable remarcar que els i les pacients en llista d’espera en la Marina Alta a desembre de 2021 era de 1812.

Pel que fa als dies d’espera, la mitjana de dies a desembre de 2021 és de 59 dies.

Amb la manca de dades específiques sobre persones joves i malalties, hem de prendre com a marc referencial l’enquesta nacional de salut, que remarca que la població jove espanyola i valenciana té una percepció generalitzada que el seu estat de salut és bo o molt bo, sent superior en la població menor de 24 anys. Tot i això, els problemes que més s’han registrat tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana són els relacionats amb trastorns mentals i de conducta. Els factors de risc d’aquesta població són l’abandonament, el maltractament o l’abús de substàncies.
 

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

Taula 18. Edat mitjana d’inici al consum de drogues per Comunitats Autònomes

L’Estudi estatal Encuesta sobre Uso de Drogas en Enseñanzas Secundarias en España (ESTUDES) és altament recomanable si es vol aprofundir sobre el consum de drogues per part de la joventut. Detalla certs aspectes que poden resultar interessants com són l’edat mitjana d’inici en el consum de determinades drogues.                         

Així doncs, l’edat mitjana de la Comunitat Valenciana d’inici a les diferents drogues més conegudes no té cap diferenciació considerable amb altres comunitats autònomes o amb el conjunt de l’estat.

D’aquest estudi, podem extreure que la joventut estudiant d’ESO en edats compreses entre els 14 i els 18 anys, l'alcohol es posiciona com la substància psicoactiva més consumida. D'aquesta manera, el 73,9% reconeix haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada en la seua vida, si bé suposa un descens de 4 punts percentuals respecte a la dada del 2019. D'altra banda, el 70,5% de la joventut ha consumit alcohol en l'últim any i el 53,6% durant l'últim mes, confirmant en tots dos casos un descens en comparació amb l'anterior edició de l'enquesta.

Taula 19. Prevalença de consum de drogues per anys

El tabac és la segona substància psicoactiva amb major prevalença de consum entre la joventut estudiantil. Observant els diferents trams temporals, s'observa que el 38,2% ha fumat tabac alguna vegada en la vida, el 30,7% en l'últim any i el 23,9% en els últims 30 dies previs a la realització de l'enquesta. A més, la prevalença de consum diari d'aquesta substància durant els últims 30 dies aconsegueix el 9,0%. Independentment de l'interval analitzat, les prevalences de consum disminueixen en relació amb els valors registrats en 2019. 

En tercer lloc, se situa el consum de cànnabis i es tracta de la substància il·legal més consumida entre els i les estudiants de 14 a 18 anys. El 28,6% de la joventut admeten haver consumit cànnabis en alguna ocasió, mentre que les persones joves que van consumir en l'últim any suposen el 22,2% i les que van consumir en els últims 30 dies, el 14,9% de l’alumnat

Evolutivament, es produeix una ruptura en la tendència ascendent que venia registrant-se des de 2016. Els hipnosedants (tranquil·litzants/somnífers) amb o sense recepta figuren com la quarta droga de major prevalença de consum entre les

analitzades, observant-se que el 19,6% dels i les estudiants ha pres aquest tipus de substàncies psicoactives alguna vegada en la seua vida. Aquesta dada corrobora la tendència ascendent iniciada fa 5 anys. 

La següent substància il·legal en termes de prevalença de consum és l'èxtasi, que mostra una tendència variable en funció del tram temporal analitzat. Així, el 3,1% de la població jove estudiantil declara consum alguna vegada en la vida, el 1,8% en l'últim any i el 0,6% en l'últim mes. Per part seua, el consum de cocaïna (pols i/o base) continua descendint progressivament. En el cas del consum recent (últims 30 dies), la prevalença observada en aquesta edició és la més baixa de tota la sèrie històrica. Finalment, la resta de les substàncies analitzades registren prevalences de consum inferiors al 2%

Segons les úniques dades que han estat facilitades per la mateixa mancomunitat, sabem que la Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta ha atès 26 casos de joves de 12 a 30 anys relacionats amb drogodependències.

Les dones víctimes de violència de gènere en l’últim trimestre de 2021 sumen un total de 181. Cal remarcar que compten com a víctimes totes aquelles dones que han formulat una denúncia i no solament, com es pot arribar a pensar, les víctimes d’homicidi. 

Segons dades facilitades per la MASSMA, entre joves de 12 a 30 anys s’han atès:

  • 7 casos de violència de gènere.
  • 5 casos de maltracte físic.
  • 25 casos de maltracte emocional.
  • 70 casos en que es treballa la prevenció a aquestes situacions.

Per tal d’analitzar el problema de la violència de gènere, alguns estudis com Estudio sobre el tiempo que tardan las mujeres víctimas de violencia de género en verbalizar su situación (2019), redactat per la Delegación del Gobierno para la violencia de género, remarquen que hi ha dos aspectes fonamentals amb els quals ens trobem i que dificulten seriosament la identificació del problema: la invisibilitat del problema i la naturalització de la violència.

La violència de gènere es caracteritza per ser un delicte ocult, un delicte que es veu i es denúncia poc. Tal vegada perquè és un delicte que es produeix en àmbits privats (llar o família). 

La naturalització de la violència ve donada per l’exposició repetida a qualsevol grau de violència. Afecta i disminueix la consciència crítica de percepció i rebuig de la mateixa, distorsionant la tolerància.

El mateix estudi defineix l’habitualització com el procés que porta a acceptar umbrals alts de violència com a normals. Aquest fet impedeix a les dones detectar la violència que estan patint i no poden abandonar la relació.

Tot i que al nostre territori, el nivell de sensibilització i consciència social sobre el problema ha anat en augment, encara existeixen dones víctimes que no es reconeixen com a tals, especialment davant el maltracte psicològic i, a nivell social, certes ideologies segueixen posant en qüestió a aquelles víctimes que no sofreixen violència física. És per això que les dues gràfiques analitzades, no sempre s’han de prendre com a dades estrictes sense reflexió crítica sobre el que s’acaba d’analitzar.


Taula 22. Indicadors d’Inclusió social

 Taxa risc pobresa AROPECarencia MaterialCarencia Material severaRenta mitjana per unitat de consum (2021)
Comunitat Valenciana21,727,12011,515.582
Província d’Alacant25,331,823,113,714.204
Marina Alta3240,928,418,312.341

 

Taxa de risc de pobresa: Aquest indicador mesura el percentatge de llars que tenen ingressos per sota del 60% dels ingressos mitjans nacionals.  

Com podem observar, la Marina Alta presenta una taxa de risc de pobresa major en comparació als altres territoris ja que la Comunitat Valenciana presenta un 21,7%  i en la província d’Alacant és del 25,3%.
 

AROPE: Aquest indicador mesura les persones que es troben en risc d’exclusió i pobresa.

La major taxa es torna a presentar a la Marina Alta (40,9%) molt lluny de la Província d’Alacant en (31,8%) i la Comunitat Valenciana en un (27,1%).
 

Carència material: Aquest indicador mesura les llars a les que els manca almenys tres articles d’una llista de nou:

  1. No pot permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  2. No pot permetre's un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
  3. No pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada.
  4. No té capacitat per a afrontar despeses imprevistes (de 650 euros).
  5. Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
  6. No pot permetre's disposar d'un automòbil.
  7. No pot permetre's disposar de telèfon.
  8. No pot permetre's disposar d'un televisor.
  9. No pot permetre's disposar d'una llavadora.

Segons les dades, la proporció de persones residents en llars amb carències materials és en la Comunitat Valenciana d’un 20%, del 23,1% en la Província d’Alacant i en la Marina Alta d’un 28,4%.
 

Carència material severa: En aquest cas la dada ens indica, la proporció de persones residents en llars on falten quatre dels nou articles detallats. S’oberva de nou com la Marina Alta presenta la taxa més elevada amb un 18,3%, mentre que la Comunitat Valenciana presenta un 11,5% i la província d’Alacant un 13,7%.
 

Renda mitjana per unitat de consum: Aquesta renda, té en compte les economies d’escala que es produeixen segons el nombre i edats de les persones que comparteixen despeses en la llar. En 2021, la Marina Alta presenta els valors més baixos amb 12.341, pels 14.204 de la província d’Alacant i els 15.582 de la Comunitat Valenciana.

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2023