La Marina Alta inicià un procés de consulta a la joventut a fi d’elaborar els Plans Municipals de Joventut i el futur Pla Jove de la Marina Alta.
L’equip multidisciplinar de les diferents regidories de joventut de la Marina Alta, a més de l’àrea de joventut de la MACMA, que recentment ha aterrat a la comarca inicià un procés de consulta popular adreçat a la recollida de dades per identificar les demandes i necessitats de la joventut de la comarca.
Amb aquest objectiu s’han realitzat entrevistes realitzades en diferents espais: associacions, centres d’informació juvenil, espais públics, col·legis amb educació secundària, instituts amb batxillerats i cicles formatius.
Les dades recollides serveixen com a font d’informació primària per a l’elaboració del Pla Municipal de les poblacions majors de 5000 habitants i a la vegada del Pla Jove de la Marina Alta on s'engloben els 36 municipis de la comarca.
Aquest Pla esdevé el document marc que estableix les directrius i ferramentes que han de servir per a atendre les principals necessitats i demandes dels joves de cada municipi. Un document institucional que vertebra eixos de col·laboració transversals amb totes les àrees municipals -educació, cultura, festes, sanitat, serveis socials- i s'emmarca com a eix d'acció en la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i l'equitat del territori, seguint l'estratègia de la Llei de Polítiques Integrals de Joventut (15/2017). Una ferramenta de treball que tanmateix ha de servir per a organitzar les actuacions de les entitats locals en matèria de joventut i, per tant, articular el conjunt d’activitats, projectes i intervencions plurianuals que es planifiquen.
A hores d’ara, les administracions locals disposen de dades estadístiques nacionals i comunitàries que radiografien la nostra joventut però necessiten conéixer amb més detall les peculiaritats de cada grup local i de cadascun dels segments generacionals d’edats compreses entre els 12 i 30 anys. Institucions com L’Observatori Jove de l’IVAJ proporciona dades relatives a la situació de la població valenciana entre les que cal destacar que el 32% dels joves valencians du una vida sedentària amb escassa activitat física regular especialment entre els 14 i els 19 anys o que els 17´5% del jovent valencià es troba amb risc de patir problemes de salut mental.
De la mateixa manera, el passat 10 de març es va presentar l’Informe de Joventut a Espanya (2020, INJUVE) que alerta de les conseqüències, entre el jovent, de la crisi de la COVID. Fent saber, especialment que, rere la pandèmia, el 66% de la joventut considera que les seves oportunitats laborals i econòmiques han empitjorat. De la mateixa manera com també s’ha agreujat la dependència de les xarxes de comunicació o el consum de pornografia. En canvi, aquest informe també destaca la lluita de la joventut i el seu compromís amb el canvi climàtic i per la igualtat de gènere, com a bandera generacional. La investigació de l’INJUVE ha partit d’una mostra poblacional de 6.467 jóvens, el que ens dóna una perspectiva empírica de l’ambiciós treball que afronten ara el personal tècnic municipal de la Marina Alta que han previst 3.200 entrevistes a jóvens i 2.000 a altres agents socials.
Les consultes s’han centrat en persones d’entre 12 i 30 anys, de manera individual o com a part d’un col·lectiu; Consells de joventut, associacions juvenils i altres, encara que no estiguen oficialment constituïts. Però també s’ha entrevistat a professionals en contacte directe amb joves de diferents àmbits; Educació, Esports, Cultura, Serveis Socials, Salut, Economia i Treball així com altres serveis dirigits a la joventut. De fet, salut, família, emocions, espais propis, oci i temps lliure, formació, ocupació i emancipació centren el principal focus d'interés del pla municipal que, a continuació, haurà de materialitzar el resultat del diagnòstic en un programa d’actuacions.
