Comencem la ruta al costat de la piscina. Seguim cap a la plaça de l'Ajuntament d'Alcalà de la Jovada que, juntament amb Beniaia, formen la Vall d'Alcalà. La importància d'aquesta vall radica en el fet que fins fa pocs anys es pensava que havia sigut seu de la caserna general del visir àrab al-Azraq, que va ser l'únic cabdill musulmà que va desafiar a Jaume I en la conquesta del Regne de València.

L'església parroquial es va construir en 1636, suposadament, damunt d'una antiga mesquita. Ens dirigim cap a les restes de l'antic aqüeducte, que portava l'aigua a la població. Si tornem al poble, i baixant cap al llavador, ens trobem amb un bust d'al-Azraq. Ací estava el carrer de la Pilota i un gran edifici que era la taverna de l'Oncle Benent, un lloc on es feien festes. Enfront del llavador hi ha una almàssera.

Continuem cap al llavador, construït en 1928. Al final del carrer destaca un edifici que era un molí hidràulic i hui dia és una casa. Seguint un camí, arribem a la nevera de Baix, pou de neu datat del segle XVII que s'utilitzava per a emmagatzemar la neu entre capes de palla.

Si anem al despoblat morisc de l’Atzubieta, cal saber que la primera referència documental que tenim data de l'any 1356. Just abans de l'expulsió dels moriscos, en 1609, es calcula que hi vivien 17 famílies.

Després de l'abandó, molts pobles com aquest van ser ocupats per famílies cristianes durant el segle XVII, i es van tornar a abandonar a principis del XVIII, cosa que va provacar que s'usaren com a corrals fins a èpoques recents. En l'actualitat, aquest despoblat, juntament amb uns altres com la Queirola, la Roca i Benialí, han estat declarats Béns d'Interés Cultural (BIC).