Al nord d'Alcalà, al camí de la Foia de Gràcia, es troba el despoblat de la Roca, en un estat prou malmés.

En aquesta alqueria, hi vivien 10 famílies en 1563 i, com altres alqueries de la vall, pertanyien inicialment a la parròquia de Gallinera i des de 1574 a la d'Alcalà de la Jovada. Amb l'expulsió dels moriscos en 1609 va quedar despoblada, però a partir de 1611 es va tornar a ocupar amb cristians vells.

Les restes visibles pertanyen a un sol complex arquitectònic, format per unes cinc unitats contigües, perfectament alineades d'est a oest, amb una paret mitgera comuna, i amb les façanes que donen al camí. L'estructura interna és l'habitual de l'arquitectura domèstica morisca, de naus cobertes disposades, en nombre variable, al voltant de patis, encara que amb modificacions importants que alteren clarament l'esquema original.

Les tècniques constructives predominants són la mamposteria ordinària amb morter de ciment o calç i la mamposteria a filades amb pedres col·locades obliquament, que es troben a la base de diversos murs i corresponen a l'època anterior a l'expulsió (segles XV-XVI).