Les Salines de Calp, pròximes al Parc Natural del Penyal d'Ifac, es localitzen al mateix nucli urbà de la localitat. Ocupen una depressió plena de dipòsits al·luvials quaternaris.

Fa dos milions d'anys, en aquest espai, hi havia una badia oberta al mar, on el penyal d'Ifac, que fins al moment era una illa, anava depositant lentament arena fins que la badia es va convertir en una llacuna.

En època romana, la llacuna es va transformar en salina. No obstant això, després d'un descens de la salinitat, en 1786, es va ordenar eliminar-la per a evitar la proliferació de la malària. Al segle XX es va reconstruir i l'explotació es va estendre fins a 1988.

En l'actualitat, es manté l'aportació artificial d'aigua marina per a mantindre'n la salinitat i conservar l'ecosistema. Pel que fa a la fauna d'aquest espai natural, s'hi han arribat a detectar fins a 173 espècies d'aus. Hi destaquem espècies típiques com el flamenc, el camallarga comú, el bec d'alena comú o les gavines al costat d'aus marines com el corb marí emplomallat o la baldriga baleàrica, que es barregen amb altres com la merla blava o el còlit negre. També trobem diferents tipus de crustacis, que serveixen de base alimentària per als flamencs.

Tant la flora com la fauna de l'entorn s'han adaptat a les condicions del clima existents, en aquest cas, l'elevada salinitat. Les plantes han desenvolupat diferents mecanismes d'eliminació de l'excés de sal. Un exemple d'açò són la sosa o herba salada, que emmagatzemen la sal en els extrems dels talls, o els limòniums o les tamarindes, que l'expulsen a través de les fulles.