Situat entre els Plans de Xaló, la muntanya del Collado, la muntanyeta de Llíber i el barranc de la Cuta és un dels pocs paratges de la Marina Alta que ha perviscut al llarg del temps en el cultiu de ceps, atés que la gran majoria foren devastats amb l'arribada de la fil·loxera. Però a Llíber, a pesar que molts ceps varen caure sota el contagi del paràsit, la necessitat i voluntat d'adaptar-se i sobreviure en una terra de conreu de secà feren que els lliberans i lliberanes lluitaren per a sobrepassar l'atac de la fil·loxera i aconseguir que perduraren diverses espècies de ceps tradicionals. I actualment, a través de la pansa, continua sent un dels motors econòmics i element central de moltes de les festes de la població. Però no sempre ha sigut així, el Pla de Llíber al segle XVII presentava una visió diferent de l'actual, no eren les fulles verdes i morades de la vinya les que donaven color al paisatge, sinó el marró daurat dels cereals. El blat cobrava més protagonisme i convertia Llíber en el graner de la baronia de Xaló. Serà ja al començament del segle XIX, amb la pujada del preu de la pansa, quan començarà la transformació del Pla fins als nostres dies.(1)

(1) Vall de Pop (2018) El Pla de Lliber. Vall de Pop va de sentits. https://www.vadesentits.com/pla-de-lliber