Està datada al segle XVIII, el moment de màxim auge del comerç de la neu. Hi ha dos neveres: la nevera de Baix, amb una bona conservació i fàcil d’accedir, i la nevera de Dalt.

Els pous de neu són dipòsits on es guarda i conserva la neu convertida en gel. Amb les primeres nevades la neu s'acumulava i s'abocava amb cabassos per les finestres a l'interior de l'edifici. Des de dins, els operaris la xafaven amb els peus i, amb picons, la distribuïen en capes alternades amb palla. Quan estava plena, es tancaven les obertures de la nevera per a conservar el fred. El gel, transportat de nit amb cavalls, es comercialitzava en els mercats comarcals i, sobretot, abastia els ports del litoral, com Dénia.

Nevera de Baix 

És una nevera de planta circular excavada en la roca sobre un declivi orientat al nord. La part aèria de la construcció és de mamposteria de pedra de l'entorn i morter de calç. El parament que circumda el dipòsit aconsegueix un gruix de 95 centímetres i presenta un lleuger replanell cap a l'interior, que permet diferenciar dos cossos: un més gran, en la base, i sobre aquest un altre més menut reculat que corona i envolta part de la coberta.

En el costat nord, hi ha un mur per a aterrar l'espai de circulació al voltant del dipòsit. Més avall, s'obri un buit artificial de forma colzada que facilita l'accés al nivell mitjà del dipòsit.

L'interior és de planta circular, de nou metres i mig de diàmetre i altura de 10 metres fins al nivell de la porta. La capacitat d'emmagatzematge és de 700 m³. 

Conserva en bon estat la coberta de mamposteria i morter de calç, que adopta la forma de cúpula hemisfèrica, lluïda de morter per l'exterior i pràcticament nua en l'aspecte intern. En la part superior central, hi ha una obertura a manera de possible boca zenital, que també podria ser un trencament de la coberta.