Està datada al segle XVIII, el moment de màxim auge del comerç de la neu. Hi hados neveres: la nevera de Baix, amb una bona conservació i fàcil d'accedir, i la nevera de Dalt.

Els pous de neu són dipòsits on es guarda i conserva la neu convertida en gel. Amb les primeres nevades la neu s'acumulava i s'abocava amb cabassos per les finestres a l'interior de l'edifici. Des de dins, els operaris la xafaven amb els peus i, amb picons, la distribuïen en capes alternades amb palla. Quan estava plena, es tancaven les obertures de la nevera per a conservar el fred. El gel, transportat de nit amb cavalls, es comercialitzava en els mercats comarcals i, sobretot, abastia els ports del litoral, com Dénia.

Nevera de Dalt

La nevera és de planta circular excavada en el substrat calcari i sobre un declivi orientat al nord. Els murs aeris són de mamposteria de pedra calcària de l'entorn i morter de calç. 

El mur que circumda el dipòsit té 80 centímetres de gruix i supera escassament el metre d'altura. Per damunt comença el desenvolupament de la coberta. L'interior és de planta circular, de huit metres de diàmetre i altura de nou metres i mig fins al nivell de les portes. La capacitat d'emmagatzematge és de 475 m³.

Excepte l'obra més pròxima a la superfície, el dipòsit té les parets excavades en la roca, on es veuen alguns clevills i irregularitats. Al fons s'observa una acumulació de terres i pedres.