El nostre patrimoni

Jaciments arqueològics

Les pedres ací ens parlen, formen part del
nostre passat i del nostre present.

Calp

Banys de la Reina

Els Banys de la Reina són un jaciment arqueològic situat al costat de les Salines de Calp. Constava d'un palau romà amb un passadís, pati i huit habitacions. La seua profusió en marbres i mosaics revela que pertanyia a una persona amb un alt poder adquisitiu.

El jaciment dels Banys de la Reina consta de 3 parts:

1. Vicus romà

El jaciment romà dels Banys de la Reina és un enclavament costaner que destaca pel seu magnífic disseny arquitectònic i mosaics. Dins del seu gènere, és un dels conjunts més importants de tota la Hispània romana. Encara que fins ara només s'ha excavat un 25 % de la superfície, és prou per a veure la magnitud d'aquesta vila romana que estava dotada de tota classe de luxes fa 2.000 anys. Les basses excavades en la roca litoral per a la provisió de peix fresc li van donar nom al lloc, que continua intacte hui en dia.

Durant els segles I-II dC s'hi van edificar els primers habitatges, un xicotet complex termal conegut com a Termes de la Muntanyeta i una àrea industrial en la qual destaca la construcció d'una singular sénia excavada a la roca que va abastir d'aigua potable el poblat. A finals del segle III dC, s'hi va alçar una sumptuosa vil·la de pati circular dotada d'un extraordinari conjunt termal privat. Finalment, dels segles V-VI, s'hi van detectar al lloc, punt de principal importància de navegació en l'antiguitat, les empremtes de la conversió al culte cristià amb l'erecció d'una modesta església de creu grega i una necròpolis adjacent.

2. Conjunt Termal de la Muntanyeta

A partir dels treballs de remodelació de l'espigó costaner, el 1993 es van trobar les restes del xicotet conjunt termal, de 500 m² de superfície, actualment conegut com a les Termes de la Muntanyeta.

Entre les troballes documentades durant l'excavació, es conserven diverses basses, una d'aigua freda, a la qual s'accedia per tres graons. Al costat, diversos forns s'encarregaven de mantindre a una temperatura adequada les sales calentes i temperades. El sistema de calefacció desenvolupat pels enginyers romans es basava en l'ús del sòl amb tous elevats sobre columnes de rajoles i parets amb cambres d'aire, construïdes amb tubs de ceràmica que facilitaven la circulació de la calor a través de les diferents estances que les mantenien calentes.

També es va localitzar una habitació amb paviment formant espigues, així com altres dependències complementàries destinades a l'esplai que es van revestir amb plaques de marbre gris procedent d'Alger.

3. Els vivers romans de Banys de la Reina

L'existència d'unes basses dins de la mar, tallades en roca arenisca coneguda com a pedra tosca i denominades popularment Banys de la Reina Mora han sigut els responsables de donar-li nom a tota l'àrea arqueològica.

El conjunt, excavat a la mateixa costa, està format per un gran dipòsit rectangular de 165 m² de superfície total. L'interior estava subdividit per parets de pedra natural, que formen sis basses comunicades entre si, mitjançant una obertura en cada una. L'entrada d'aigua marina tenia lloc a través de quatre canals, també tallats en la roca, que permetien la lliure circulació de l'aigua per totes les basses. Aquests canals es tancaven amb comportes perforades, la qual cosa permetia el pas de l'aigua i evitava l'estancament i fuga dels peixos des de l'interior.

Encara que aquests vivers o piscines estan relacionats amb la cria del peix viu, no es descarta un possible ús com a jardí aquàtic destinat a la contemplació de la bellesa marina, igual que en altres viles altimperials del Tirré, on aquestes construccions cares i costoses de mantindre eren una mostra de poder i prestigi social del seu propietari.

4. Molí del Morelló 

Aquesta construcció, un molí de vent fariner característic de la comarca de la Marina Alta, de mitjan segle XIX, ocupa l'extrem més occidental de la zona arqueològica dels Banys de la Reina.

L'edifici de planta cilíndrica s'alça aïllat sobre el sòl natural. Està construït amb pedra viva treballada i acabada amb abundant morter de calç, que configura un mur gruixut característic de la comarca de la Marina Alta.
 

García-Entero, V (2005). Los "Balnea" domésticos: -ámbito rural y urbano- en la Hispania romana. Editorial CSIC - CSIC Press

González Villaescusa, Ricardo (2001). El mundo funerario romano en el País Valenciano: monumentos funerarios y sepulturas entre los siglos I a. de C.- VII d. de C.. Casa de Velázquez. 

Frías Castillejo, Carolina (2010). El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de La Vila Joiosa (siglos II a.C.-VII d.C.): bases para su estudio. Universidad de Alicante. 

transfer_within_a_station Rutes pròximes

info Calp

El nostre patrimoni

Informació útil...

Tourist Info
Localitza tots els punts i oficines d'informació turística
Wikiloc
Segueix totes les rutes de muntanya i subaquàtiques.
Google Maps
Perdre's pels carrers i descobrir el patrimoni des del teu mòbil
Dormir, menjar i comprar
Busques planificar el teu viatge? Ací els tens tots

Amb el finançament de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2023