La capella de l’Ecce Homo, símbol arquitectònic de Pego, es troba al cor del nucli urbà. En el solar que ocupa aquest temple estava l'antic hospital medieval, la capella de la qual conservava la imatge de l'Ecce Homo, d'arrelada devoció, que ja apareix documentada en 1667. Aquesta capella és la seu de la Confraria de la Puríssima Sang, que després es va anomenar del Santíssim Ecce Homo.
En 1757 es va derrocar l'edifici de l'hospital i s’inicià la construcció per a venerar les imatges que s'hi conservaven. Sota la direcció del prestigiós arquitecte Francisco Cabezas, de l'orde franciscà, es va col·locar la primera pedra l'1 de novembre de 1759, finançada amb aportacions dels veïns. Es va beneir la capella de l'Ecce Homo el 29 de desembre de 1776 i s'hi va traslladar la imatge, però els treballs de decoració van continuar durant una dècada més.
Una de les reformes i rehabilitacions més importants va ser a mitjan segle XIX amb l’alçament del campanar i la sagristia. Molt malmés durant la Guerra Civil, es va restaurar segons un programa que es va prolongar fins a 1956.
És un edifici d'aspecte sòlid i massís, construït amb mamposteria deixada a la vista i coberta de teules. Des de la coberta s'eleva, amb fàbrica de maó pintat de roig, l'esplèndida cúpula sobre tambor octogonal i el campanar de planta triangular que a penes la ultrapassa en alçària. Aquest s'erigeix al cantó esquerre i el seu poc ortodox aspecte fa pensar en la possibilitat que es projectara una altra torre bessona que finalment no es va dur a terme. La campana, en 1944, va ser un obsequi del governador civil de la província d’aquells temps.
La portada elegant de pedra emmarca la porta rectangular entre pilastres i un entaulament amb adorns de gerros en el qual es llegeix “A 1 DE NOVE. DE 1759” i “Restaurada en el año 1956”. Per damunt s'hi obri un nínxol amb timpà en arc de mig punt que acull una imatge de pedra de l'Ecce Homo.
Traspassat un vestíbul, l'interior és de planta octogonal amb capelles poc profundes en els costats excepte en l'accés i en el cambril, capelles en les quals es conserven els diferents passos de la Setmana Santa. Per dalt, s'obrin unes balconades amb baranes de ferro que formen, en aquest nivell superior, una espècie d'ambulatori. La decoració és sumptuosa i solemne amb abundància de daurats, rocalles i al·legories de la Passió. Sobre la planta centralitzada, s'eleva fins als 21,5 metres d'altura la cúpula, que mesura 12 metres de diàmetre, les llunetes de la qual estan decorades amb medallons que emmarquen pintures contemporànies de la construcció del temple.
En l'altar major es venera la imatge de l'Ecce Homo, una talla de molt de mèrit d'autor desconegut dels segles XVI-XVII. Al peu es conserva, en una fornícula, un reliquiari que conté, segons la tradició, un fragment de la Santa Creu. La resta de la imatgeria és obra posterior a 1940, ja que el valuós patrimoni moble que s'hi conservava es va perdre durant la Guerra Civil.
Existeix una tradició que assegura que la imatge de l'Ecce Homo va ser tallada per dos àngels que van aparéixer com a pelegrins a l'hospital i allí la van dipositar miraculosament.
Les festes patronals de Pego que inclouen els seus famosos Moros i Cristians tenen lloc a finals de juny i, en el terreny religiós el seu dia gran és el dimecres següent a l'últim diumenge d'aquest mes, dia dedicat a honrar l'Ecce Homo. A la vespra la imatge es trasllada a l'església parroquial i s'exhibeix perquè puga ser venerada pels pegolins, mentre que l'endemà s'oficia missa solemne i se celebra una processó pels carrers del poble retornant la imatge a la seua capella i es culmina amb espectacle pirotècnic. Aquests festejos es remunten almenys al segle XVIII i estan relacionats amb els de la Sang de Crist tradicionals.
També durant la Setmana Santa aquest temple és un important centre devocional, perquè des d'ací ixen les confraries que participen en les seues processons, que són les més antigues de la comarca.