El castell d'Ambra es troba en el municipi de Pego. En època andalusina, diverses alqueries omplien la vall: Atzahila, Atzeneta, Avengalip (Benigalip-Benigani), Beniomer, Beniparri, Benituba, Benumeia, Benixat, Benisuleima, Castelló, Cotes, Favara, Forna, Gaià, l'Atzúbia, Massil, Rupais, Salamona, Sorell i Uxola.
El castell d’Ambra data de principis del segle XIII, es tracta d‘una construcció molt tardana que alguns autors cataloguen com els castells de la por. Davant de l'avançada de les tropes de Jaume I, les comunitats rurals s’organitzaren per a construir un castell-refugi on establir habitatge temporal tot esperant l’arribada de l’exèrcit cristià. A l'interior de l'albacar hi ha un total de 20 habitatges.
El castell no va participar activament en la conquista, però sí que va tindre importància en les posteriors revoltes mudèjars capitanejades per al-Azraq. L’any 1268 se li va consignar el castell a Arnau de Romaní, sota les ordres de Jaume I que en el castell romanguera una atzembla (bèstia de càrrega) i deu homes.
Finalment, després d’estar en mans dels sarraïns durant tres anys, a partir de 1276 el castell va començar a perdre la seua importància militar. Va acabar per perdre-la completament quan a partir de 1280 es començà a crear la nova vila de Pego. Després de la segona carta de poblament (1286) concedida amb millors condicions que la primera (1279), començaren a arribar-hi colons des de Barcelona que s'establiren en la vila emmurallada construïda sobre l’antiga alqueria d’Uxola.
Les restes de la muralla del recinte ens mostren el valor de l’arquitectura defensiva: els murs realitzats en tapiera, els fonaments de mamposteria i quatre torrasses de planta rectangular ixents reforçant el mur. La porta d’accés al recinte, al sud-est, es troba entre l’avantmuralla i la muralla del castell. Compta amb un cos de guàrdia que permetia fer la guaita entre les dues portes durant la nit, així com el descans dels caminants en l'accés al castell. En el mateix banc de guàrdia, podem observar el que podria ser un curiós joc medieval compost per huit orificis en què s’hauria d’encarar pedres de diverses grandàries.
A l’interior del recinte, al costat de la segona torre de la muralla, s’emplaça un aljub o cisterna de planta rectangular realitzat en tapiera que servia per a arreplegar l’aigua de les pluges.
Encara que el castell es troba en bon estat relativament, la intensa tasca d’abancalament i l’acció erosiva dels agents atmosfèrics han castigat molt les construccions. (1)
(1) Almela, J.M. El castell d’Ambra. Web de l’Ajuntament de Pego. https://www.pego.org/el-poble/castell-ambra.html