La Vall de Laguar
El Cavall Verd o serra del Penyó està situat en la Vall de Laguar. Delimita la part meridional del terme municipal i fa de divisòria dels rius Xaló i Girona. Així mateix, constitueix el límit dels termes municipals de Murla i Benigembla, sobre els quals recau la part de la solana de la serra.
Formada per roques calcàries i margues cretàcies del senonià, arriba als 826 metres a la Perereta (coronada amb una creu de terme) i als 843 metres a la penya de l’Alt. Al pla dels Avencs trobem una zona càrstica rica en coves i avencs.
Els penyals de Laguar, famosos per haver-se lliurat allí l’última batalla abans de l’expulsió morisca de 1609 i actualment símbols gràfics de la vall, arriben als 789 metres d’altitud.
Conta la llegenda morisca que la serra es trobava afonada perquè, segles abans, lluitant contra l'exèrcit del rei Jaume I, un gegant i poderós guerrer anomenat Alfatami havia caigut allí amb el seu cavall de color verd i quedaren els dos soterrats. Però que, arribat el moment, guerrer i corser ressuscitarien per a defendre els moriscos dels cristians si aquests s'atrevien a tornar a envair la vall.
A la part de la serra que recau sobre el terme de la Vall de Laguar són freqüents els brolladors i fonts les aigües de les quals circulen fins a nombrosos barrancs que la travessen transversalment.
A la solana i al sector més occidental de la serra localitzem el barranc de Moragues amb la font de la Mata i el barranc de les Carrasques, on hi ha la font que porta el mateix nom. Els dos barrancs arriben fins al riu Xaló, a prop de la carretera de Benigembla a Castell de Castells.
A l’ombria, en les àrees central i oriental de la serra, trobem el barranc dels Olbis, amb una font homònima; el barranc de Font Figuera, el de Can Torres i el de la Font Grossa, aquest últim tocant Fleix; finalment, el barranc de les Hortes, que porta les aigües de la font del Gel i de les fonts de Campell, a prop d’aquest nucli. Tots aquests barrancs de la part central aboquen les aigües al riu Girona. A la part baixa del vessant de la serra es troben zones de cultiu de cirerers molt importants, amb unes condicions òptimes d’humitat i altitud.