La Vall de Laguar està situada en una àrea molt muntanyenca, a l’interior de la comarca, en el curs alt del riu Girona. És considerada una de les quatre Valls de la Marina i està formada per tres pobles que formen un sol municipi: Campell o Poble de Baix, Fleix o Poble d'Enmig, o Benimaurell o Poble de Dalt. Se situa a 437 metres d’altitud, amb una extensió total de 23 km² i una població de 843 habitants, coneguts amb el gentilici de guarers i guareres. 

HISTÒRIA

En aquesta Vall, el riu Girona trenca el terreny donant lloc al barranc de l'Infern, anomenat també “la catedral del senderisme”. Submergida entre aquesta conca en el curs alt i entre la serra del Penyó o Cavall Verd (800 metres) a la part sud i les serres de Migdia i d’Ebo o els Aspres a la part nord. La riquesa hídrica es veu patent en les nombroses fonts que recorren tota la vall i en la presa d’Isbert a la part baixa. 

Els primers indicis humans els trobem amb pintures rupestres d’estil llevantí, esquemàtic i macroesquemàtic localitzades en abrics a la conca del riu Girona, amb datació d'època neolítica. Però el poblament actual troba els seus inicis en plena època andalusina musulmana. El topònim Laguar prové de l'àrab i és una evolució d'Al-Agwar, que significa 'les coves'.

Durant l’època andalusina hi havia quatre alqueries que poblaven aquesta vall: Benimaurell, Campell, Fleix i Isbert. Aquestes quatre alqueries estaven defensades i vigilades per dues fortificacions: el castell de les Atzavares (situat a la part baixa de la Vall, enfront de l’actual sanatori de Fontilles) i per una torre de vigilància a la part alta de la Vall coneguda com la Casota.

Un dels episodis més amargs de l'època moderna que va afectar la comarca i a tot el Regne de València, va tindre en aquesta Vall el seu moment àlgid: es tracta de la revolta de Laguar. Amb la publicació del ban d’expulsió morisca signat per Felip III el 22 de setembre de 1609, alguns moriscos de les valls interiors d’aquesta zona es van rebel·lar i concentrar en la Vall de Laguar. Hi van arribar prop de 23.000 persones vingudes d’Ebo, Gallinera, Guadalest, Altea, etc. que resistiren i que l’exèrcit del rei va anar arraconant dalt de la serra del Cavall Verd, on van aguantar huit dies sense aigua ni menjar fins que es van rendir i entregar per a ser conduïts al port de Dénia i embarcar cap a l’exili a Orà.

Després de l’expulsió el 14 de juny de 1611 es va signar una carta pobla perquè vingueren 31 repobladors nascuts a Artà, 10 de Manacor, 7 de Llucmajor, 3 de Petra i així fins a 69 illencs. Mostra d'aquest fet són els diferents cognoms que actualment conserven els seus descendents: Ballester, Moll, Mas, Mengual, etc.

Molt destacable és el sanatori de Fontilles, en origen per a leprosos, que actualment és un centre de la tercera edat. Laguar és un municipi de clara tradició agrícola que hui dia continuen rememorant amb els camps de secà compostos per oliveres, ametlers i, sobretot, cirerers. Aquests últims arbres són els més celebrats i coneguts, ja que els habitants tenen un afecte especial a les cireres que hi creixen.

FESTES 

• Festes del Campell, se celebren els dies 25, 26 i 27 de juliol.
• Fleix commemora les seues festes patronals el primer cap de setmana de setembre i el 17 de maig se celebren les festes de Sant Pasqual.
• Festes de Benimaurell, se celebren els dies 22, 23 i 24 d’agost.
• Romeria de l’Ermita de Sant Josep, se celebra el 19 de març.

GASTRONOMIA 

• Embotits (botifarra negra, llonganissa roja i blanca, i sobrassada).
• Coques.
• Arròs caldós amb fesols i penca.
• Ronyoses, un dolç fet a base d'ametla i sucre.