El Poble Nou de Benitatxell, municipi de costa ubicat al sud-est de la comarca. Situat a 142 metres d’altitud i amb una extensió de 12,7 km² distribuïts entre cales i penya-segats i camps ben conreats de vinyes a la falda del puig de la Llorença (435 metres). Té un total de 4.447 habitants coneguts amb el gentilici de poblers i pobleres.

HISTÒRIA

El poble està enclavat en un lloc espectacular de la costa de la Marina Alta, entre el cap de la Nau i el cap d’Or, entre singles i penya-segats que amaguen pesqueres a les cales Llebeig, Moraig i dels Testos, amb un patrimoni natural subaquàtic i geològic destacable: un riu subterrani, falles i coves a la vora del mar.

Pel que fa als primers indicis de poblament, ens hem de remuntar a 18.000 anys arrere, amb la cova del Moro i els materials paleolítics, calcolítics i de l’Edat del Bronze que hi han aparegut. Ja en època ibèrica, trobem restes entre altres partides com al tossal de l’Abiar i la cova de les Bruixes, on les troballes mostren que també va ser un lloc d’ocupació romana d’explotació agrícola concentrat principalment a l’Abiar. A part de l’Abiar, una bona mostra per a veure els diferents assentaments més antics és la cova de les Bruixes, on a banda de material ibèric i romà també s’hi han trobat sitges excavades a la roca per a emmagatzemar cereals junt amb materials ceràmics d’època andalusina.

Un dels llegats més rellevants de l'època islàmica és l'aportació toponímica que fins i tot apareix en el nom del municipi, Benitatxell (amb referències de Benitagell). Altres topònims destacables són els noms de certes partides com Lluca, Abiar, Alcassar, Moraig (Almoraig), Benicambra, etc. Amb l’arribada i conquesta de Dénia pels cristians l’any 1244, començaren a ocupar-se la resta de territoris i poblaments pròxims, com el Poble Nou de Benitatxell. La carta pobla que atorgaren els Reis Catòlics el 1497 és destacable, però sembla que no acabà d’arrelar, i que, juntament amb l’expulsió de la població morisca de 1609, va suposar el despoblament i abandó de les antigues alqueries àrabs de l'Abiar i de Benitagell entre 1609 i 1617. A partir d'aquesta data va començar la repoblació amb cristians vells de Mallorca, conca baixa del Segre i Lleida principalment, i sembla que no serà fins a 1698 quan definitivament s’estableix la població en l’actual nucli urbà. 

Altres històries més recents omplin aquestes terres, com el bandolerisme de la zona i els seus amagatalls. Per exemple, a la cova de les Bruixes cremaven sofre i alimentaven la por de la població amb llegendes de bruixes per a evitar que s’hi acostaren. O èpoques dures com els temps de postguerra i la supervivència de les famílies pobleres amb l’ajuda de les pesqueres del cingle, que eren refugis penjats als penya-segats per a poder pescar a l’encesa. Per a conéixer totes aquestes històries hi ha ‘Un museu al vent’, una ferramenta digital a mig camí entre una aplicació i una sèrie de rutes proposades.

FESTES

• La festa de Sant Antoni se celebra el 17 de gener. 
• Les festes de la Rosa se celebren al voltant el primer diumenge de maig.
• Les festes majors se celebren les dues últimes setmanes de juliol i duren 12 dies.

GASTRONOMIA

• El putxero és típic de tota la Marina. No obstant, en aquest municipi s’acompanya amb pilota dolça, cosa que el diferencia de la resta de poblacions.
• El cruet es fa a base del peix de roca, típic de la zona, que concedix un sabor molt característic i concentrat al plat.
• Les faves són un producte molt lligat al municipi. Aquest llegum es cull a l'abril. Els plats més típics de faves són faves sacsades i arròs amb faves.
• Els caspells de panses és un dolç exquisit que combina una pasta senzilla de farina, oli i sucre amb ametlles i panses de moscatell.