Des de dalt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach
El Verger, municipi localitzat en la part nord de la comarca, a la plana del Girona, més concretament en la part baixa de la conca abans de desembocar al Mediterrani. El poble està ubicat a 25 metres d’altitud, a l’ombra de Segària, entre la falda est i el mar. Compta amb una extensió total de 8,2 km² amb 4.841 habitants, anomenats vergerins i vergerines.
HISTÒRIA
Coromines explica el significat del nom del poble com un mot d’origen llatí, Viridarivm, que significa ‘hort amb varietat de flors i arbres fruiters’.
Els primers indicis d’ocupació humana els trobem a la cova Fosca (utilitzada com a santuari i refugi des de l’Eneolític fins a l’època islàmica), la cova del Colom (del Paleolític) i el poblat de l’Edat del Bronze (situat a la penya Roja). Però la primera notícia més antiga, en referència a la població actual, descriu el Verger com un nucli menut de població musulmana que pertanyia a un àrab notable de Dénia. L'única prova de l'existència d’aquesta alqueria és la torre de la Cremadella, torre de guaita d'origen musulmà que es troba a la partida del mateix nom.
El febrer de l’any 1245, aquesta població va ser conquerida per les tropes de Jaume I i donada en privilegi a Pere Eiximenis d’en Carròs, capità dels exèrcits de Jaume I, que hi mantingué els seus habitants musulmans, els quals habitaren aquestes terres durant segles i, després del decret de Carles V l’any 1525, foren obligats a batejar-se i convertir-se al cristianisme sota pena d'expulsió. Després d’aquest fet, van rebre el nom de moriscos o cristians nous. El 2 de setembre de 1609, Francisco de Rojas y Sandoval, duc de Lerma, en va decretar l'expulsió. En aquell moment, el Verger tenia 80 cases i pertanyia a la fillola d'Ondara. Després de l'expulsió fou repoblat amb gent vinguda des de Dénia, Pego i les Balears; en 1646 hi són nombrosos els cognoms com els Cardona, els Costa d'Eivissa i els Sendra de Pego.
Destaca també per ser l’únic municipi en què s’ha localitzat un trapig o molí de sucre per a transformar la canyamel cultivada entre els segles XV i XVI, principalment.
Amb l’auge de la pansa, els riuraus i el cultiu de les vinyes ompliren el municipi, les restes del qual encara són visitables, però amb l’arribada de la fil·loxera, el Verger va tindre optar per reconvertir l’agricultura a regadiu, centrat principalment en el cultiu de cítrics. D’aquestes èpoques de bonança econòmica, se’n poden veure nombrosos habitatges tant de finals del segle XIX i com de principis del segle XX.
FESTES
GASTRONOMIA
Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h
Amb el finançament de:
MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara
Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org
Cultura i Patrimoni:
659 219 476 - macma@macma.org
Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:
680 516 149 - xarxajove@macma.org
Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:
635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org
Servei Mancomunat d’Arxius:
620 85 22 83 - arxius@macma.org
Secretaria:
96 575 72 37 - secretaria@macma.org