Els nostres pobles

Des de d'alt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach

El Verger

El Verger, municipi localitzat en la part nord de la comarca, a la plana del Girona, més concretament en la part baixa de la conca abans de desembocar al Mediterrani. El poble està ubicat a 25 metres d’altitud, a l’ombra de Segària, entre la falda est i el mar. Compta amb una extensió total de 8,2 km² amb 4.841 habitants, anomenats vergerins i vergerines. 

Terme municipal del Verger. Superfície 8,2 km². Habitants 4.841 (dades INE 2021).

HISTÒRIA

Coromines explica el significat del nom del poble com un mot d’origen llatí, Viridarivm, que significa ‘hort amb varietat de flors i arbres fruiters’. 

Els primers indicis d’ocupació humana els trobem a la cova Fosca (utilitzada com a santuari i refugi des de l’Eneolític fins a l’època islàmica), la cova del Colom (del Paleolític) i el poblat de l’Edat del Bronze (situat a la penya Roja). Però la primera notícia més antiga, en referència a la població actual, descriu el Verger com un nucli menut de població musulmana que pertanyia a un àrab notable de Dénia. L'única prova de l'existència d’aquesta alqueria és la torre de la Cremadella, torre de guaita d'origen musulmà que es troba a la partida del seu mateix nom.

El febrer de l’any 1245, aquesta població va ser conquistada per les tropes de Jaume I i donada en privilegi a Pere Eiximenis d’en Carròs, capità dels exèrcits de Jaume I, que hi mantingué els seus habitants musulmans, els quals habitaren aquestes terres durant segles i, després del decret de Carles V l’any 1525, foren obligats a batejar-se i convertir-se al cristianisme sota pena d'expulsió. Després d’aquest fet, van rebre el nom de moriscos o cristians nous. El 2 de setembre de 1609, Francisco de Rojas y Sandoval, duc de Lerma, en va decretar l'expulsió. En aquell moment, el Verger tenia 80 cases i pertanyia a la fillola d'Ondara. Després de l'expulsió fou repoblat amb gent vinguda des de Dénia, Pego i les Balears; en 1646 hi són nombrosos els cognoms com els Cardona, els Costa d'Eivissa i els Sendra de Pego.

Destaca també per ser l’únic municipi en què s’ha localitzat un trapig o molí de sucre per a transformar la canyamel cultivada a aquestes terres entre els segles XV i XVI principalment.

Amb l’auge de la pansa, els riuraus i el cultiu de les vinyes ompliren el municipi, les restes del qual encara són visitables, però amb l’arribada de la fil·loxera, el Verger va tindre optar per reconvertir l’agricultura a regadiu, centrat principalment en el cultiu de cítrics. D’aquestes èpoques de bonança econòmica se’n poden veure nombrosos habitatges tant de finals del segle XIX i com de primeries del segle XX. 

 

FESTES

  • Sant Antoni del Porquet se celebra al gener amb la tradicional benedicció dels animals.
  • Els Moros i Cristians se celebren per sant Roc el 16 d’agost. Seguidament tenen lloc les patronals de la Mare de Déu del Roser que junt amb les de Sant Roc, Sant Isidre i els bous al carrer acaben el calendari festiu de l’estiu.

GASTRONOMIA

  • Paella amb cigrons. Es tracta d’una paella bastant arrelada a molts pobles de la Marina Alta i Baixa que, encara que puga semblar estranya, és molt tradicional a les terres valencianes del sud.
  • La gamba amb bleda és un dels menjars més típics de la comarca, plat fet amb gambeta de riu, especialment lligat als municipis del baix Girona, junt amb altres receptes pròpies de llocs amb riu com l’espardenyada a base d'anguila i carn. 
  • Coques al forn, amb tota classe de farcits, amb saladures o embotits, verdura, tomaca o pèsols. 

LLOCS D'INTERÉS PER A VISITAR

  • Touristinfo El Verger.

location_on Llocs d'interés

Rutes senderistes

Rutes urbanes

Rutes de pedra

info El Verger

Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h

Altres pobles

Informació útil...

Tourist Info
Localitza tots els punts i oficines d'informació turística
Wikiloc
Segueix totes les rutes de muntanya i subaquàtiques.
Google Maps
Perdre's pels carrers i descobrir el patrimoni des del teu mòbil
Dormir, menjar i comprar
Busques planificar el teu viatge? Ací els tens tots

Amb el finançament de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2023