Jesús Pobre, constituït com una EATIM, és un poble situat a les faldes de la cara sud del Montgó, a l’extrem més oest de la plana del Gorgos i custodiat pel tossal dels Molins. Disposa d’una terra fèrtil i una extensió de 7,04 km², situats a 115 metres d’altitud. El poble té actualment un total de 704 habitants censats, anomenats jesuspobrers i jesuspobreres. 

HISTÒRIA

Els primers assentaments pròxims a la localitat els trobem al Montgó, en el poblat ibèric de l'Alt de Benimaquia, datat del segle VI aC. És un dels llocs coneguts per a la producció del vi més antics de tot el territori valencià, comercialitzador amb fenicis i grecs. També al coll de Pous, molt pròxim a Jesús Pobre, trobem un jaciment ibèric del segle VI aC molt destruït pels abancalaments, en el qual va trobar un tresoret de monedes anomenat el tresor del Montgó. 

De l’època romana, trobem a la partida de Bisserots una cantereria datada en el segle II dC. S’hi produïen àmfores de diversa mena per a emmagatzemar vi i oli. 

Si parlem de l'origen de l’actual nucli urbà ens hem de traslladar fins a l’època andalusina, amb l’alqueria originària de Benissadeví a finals del segle X o principis del segle XI. 

En el segle XVII es consolida la població del terme de Jesús Pobre amb les alqueries ja cristianes de Colomer, Ferrando, Bisserots i Benitzaines. Però el que serà la localització definitiva del poble l'establirà la fundació, en la segona meitat del segle XVII, de l'ermita de Jesús Pobre per part del franciscà fra Pere Esteve. El 28 d’abril de 1658 es va donar la constitució de l’ermita de Jesús Pobre, a la qual a poc a poc es van anar afegint parts fins a convertir-se en convent-hospici de franciscans. La devoció en augment farà que a finals del segle XVII el nom del poble canvie definitivament, encara que amb algun incís curiós, i és que a l’abril del 1936 i amb la Guerra Civil, alguns pobles valencians van canviar el seu nom religiós per d’altres de laics. És el cas de Jesús Pobre, que va ser rebatejat durant els tres anys de la Guerra Civil amb el nom de Mongòlia, en referència al Montgó. 

Jesús Pobre és un poble marcat per la tradició agrícola basada principalment en dos cultius: la vinya i el blat. Al terme, hi podrem visitar riuraus on se seca encara actualment la pansa a partir del raïm. Aquest element i l’escaldada del raïm fa que aquest xicotet poble destaque per les múltiples activitats que s’hi realitzen. El poble va promoure l’informe perquè el procés de l’escaldada fora declarat BIC Immaterial del Poble Valencià, concessió que van aconseguir amb el suport i adhesions de nombroses entitats. El títol va ser concedit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana el 2018. Pel que fa al blat, molt arrelat a la població amb els tres molins de vent, se n’ha recuperat el cultiu i la transformació del gra autòcton amb un projecte local sota el nom de ‘Blat de la Marina’. 

El seu Mercat del Riurau és una de les activitats més típiques que hi ha per ací i que reuneix persones amants dels productes de la terra.

FESTES 

• L’Escaldà és una festa que se celebra l’últim diumenge d’agost, en la qual es recrea el procés de transformació del raïm en pansa.
• Les festes patronals se celebren a Pasqua granada, 50 dies després de Pasqua.
• Les festes de l’estiu se celebren entorn a la festa de l’escaldà i les organitza l’associació de veïns i veïnes de Jesús Pobre.
• Les festes del Cabrerot se celebren entorn del 9 d'octubre. El cabrerot és el nom que rep l'últim ram de raïm que ix del cep de la vinya.
• Mercat del Riurau, obert tots els diumenges: durant l’estiu de vesprada de 18 a 23h a partir del 30 de juny i la resta de l’any, des del 20 de setembre, als matins de 9 a 14h.
• Fira Brocanters. Fira d'antiguitats, vintage, retro, industrial, col·leccionisme, etc.Tots els primers diumenges de cada mes de 09.00 a 14.00 h.

GASTRONOMIA 

• La porra és un plat elaborat amb melva, creïlles, bledes i tomaca seca.
• Bollos fregits amb herbes.
• Arròs amb ceba.
• Coques amb panses.