La Vall d'Ebo, ubicada a l’interior oest de la comarca, en el curs alt del riu Girona. Es tracta d’una població enclavada en una de les zones més escarpades de la comarca, en una de les quatre valls anomenades les Valls de la Marina. Situada a 394 metres d’altitud i amb una extensió de 32,4 km². Actualment, té una població de 204 habitants amb el gentilici d’ebolins i ebolines.

HISTÒRIA

El rascler (o lapiaz) de la Vall d'Ebo es desenvolupa sobre calcàries del Cretaci. L'aigua de pluja, en infiltrar-se en la roca per fissures, ha creat un paisatge càrstic subterrani variat i meravellós. En la superfície, els principals eixos hidràulics són el riu Ebo i el riu Girona, amb el barranc de l'Infern. Aquesta riquesa hídrica ompli la vall de fonts. 

Per a trobar els primers indicis d’assentaments humans, ens caldrà visitar un dels jaciments paleolítics més importants de tota la província d'Alacant. La cova Fosca, considerada el Santuari del Paleolític, data del període magdalenià amb 16.000 anys d’antiguitat on apareixen diferents panells d’art rupestre gravat. També s’ha trobat més art prehistòric rupestre al terme com la cova del Reinós (15000 aC) o la cova de Torrudanes amb art llevantí del 1800 aC. A més, hi han aparegut diversos materials dispersos del Neolític, Calcolític o de l’Edat del Bronze. 

El naixement de l’actual nucli urbà en aquesta vall foren les diverses alqueries andalusines que s’hi van desenvolupar en l'època musulmana. A la Vall d’Ebo, hi havia tres alqueries: Villars, Benissuai i Serra. Villars i Benissuai es van unir per a conformar l’actual nucli urbà d’Ebo. 

Amb l’arribada i conquesta cristiana el poc que sabem és que el seu primer senyor fou Bernat de Sarrià (1266-1305). La població va ser eminentment musulmana fins a l'expulsió, el 1609, a partir de la qual l’alqueria de Serra va quedar despoblada i no es va recuperar. La Vall d’Ebo va ser repoblada, gràcies a la carta pobla conjunta amb la Vall de Gallinera signada a Benialí el 10 de juny de 1611, per a 78 famílies d’illencs vinguts des de les Balears, principalment mallorquins que es van concentrar en les altres dues alqueries preexistents: Villars i Benissuai. Mostra d'aquest fet són els cognoms que actualment conserven els seus descendents: Mengual, Frau, Llodrà, Muntaner, Monjo, Piera, etc. El poble actual va començar a anomenar-se Ebo a la fi del segle XVIII. 

El poble té una gran tradició agrícola, economia principal, i de l’aprofitament dels recursos hídrics, com mostren les infraestructures existents que aprofitaven la força del riu amb molí hidràulic per a moldre el blat o una sénia per a regar la zona d’hortalisses i cultius de perellons, fruita autòctona d’aquesta vall que és una mescla de pera i poma. O d’altres varietats autòctones com la poma de Beneixama. Fins i tot tenen una festa per a reivindicar aquesta fruita, la Fira del Perelló a novembre, coincidint amb el final de la collita.

FESTES

• Les festes patronals se celebren la primera setmana d'agost.
• Les festes de Sant Miquel Arcàngel se celebren l'última setmana de setembre.
• La Fira del Perelló se celebra el 19 i el 20 de novembre.

GASTRONOMIA 

• Putxero.
• Olleta.
• Minxos.