La primera exploració espeleològica que es va fer fou en 1952, quan els espeleòlegs de la Secció d'Espeleologia del CE d'Alcoi van descobrir els avencs d'Ebo.

El primer croquis topogràfic de què es disposa és d'Álvaro Seguí, alçat en 1963. Més tard, el 27 de març de 1994, R. Pla alçà la topografia vigent en l'actualitat. Es tracta d'un avenc situat en un trencament o diàclasi disposat de nord-nord-oest a sud-sud-oest, prolongació d'un dels que formen l'avenc Estret, que queden íntimament relacionats per aquest trencament tectònic. El brocal d'entrada mesura uns 0,70 metres i és molt irregular, però fàcil d'entrar. La vertical absoluta arriba als 10 metres, i forma un corredor de fins a un metre i mig d'amplària per 5 de llarg. En l'extrem sud-oest, el sostre arriba pràcticament fins a terra formant passos estrets que donen a dues saletes. La morfologia general de l'avenc és freàtica, cosa que es veu fins i tot en les tres cúpules formades a pressió hidroestàtica. En aquest aspecte, queda totalment diferenciada de les altres tres grans coves, en les quals les formes freàtiques no s'observen enlloc. El sòl queda cobert per reble i terres en general al·lòctones. Les dades meteorològiques internes, preses el 27 de març de 1994, van ser de temperatura 17 °C i humitat 95 %.

El material necessari és una corda de 10 metres amb dos espits col·locats en capçalera. (1)

(1) Informació extreta de la web de l'Ajuntament de La Vall d’Ebo.