Benidoleig, municipi ubicat al centre geogràfic de la Marina Alta, a cavall entre la plana del riu Girona i la muntanya del Seguili, que tanca el terme municipal pel sud. Està situat a 131 metres d'altitud, amb una superfície de 7,54 km² i una població de 1.166 habitants, coneguts com a benidolejans i benidolejanes.

HISTÒRIA 

El poble està a la falda de la serra del Seguili, en un punt estratègic que facilita una panoràmica immillorable de tota la plana del riu Girona amb la serra de Segària al fons. El terme municipal limita amb els municipis d'Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals, i Tormos.

Els primers vestigis humans els trobem ubicats a la cova de les Calaveres, amb restes de 100.000 anys d’antiguitat —Paleolític superior i mitjà— i d’altres d’època del bronze i iberoromana. També a la partida de les Plantades hi ha proves d’una premsa d’oli romana que formaria part d’una possible vil·la romana entre els segles I i V dC. Tanmateix, va ser l’època musulmana la que va conformar el poble actual. L’origen està en una antiga alqueria que juntament amb una altra desapareguda, anomenada Alcúdia, va facilitar l’assentament dels musulmans en aquestes terres allà pel segle X.

El nom del municipi, d’arrel àrab, està conformat amb el prefix beni- (‘fills de’ o ‘del clan de’). La hipòtesi de Coromines apunta a Beni Du'l Hagg, ‘els fills del pelegrinatge’. Amb l’arribada dels cristians, el primer senyor que tingué va ser Hug Folch de Cardona, però el senyoriu retornà a mans de la Corona. Després de diverses transaccions i canvis, el 20 de febrer de 1404 Benidoleig aconseguí la independència plena. Cal destacar que el 1620 se li concedí el títol de baronia.

Posteriorment a l’expulsió de la població morisca del 1609, Benidoleig va rebre carta de poblament el 12 de setembre del 1611 amb set famílies mallorquines i quatre pegolines, però aquestes probablement van marxar atés que l’any 1646 només hi restà un dels llinatges. Pel que fa als cognoms que perduren per les repoblacions, trobem Ballester, Caselles, Far i Llull.

L'economia depén de l'agricultura en què el cultiu més estés és el dels cítrics, seguit de la producció i transformació de panses per a mistela.

FESTES

• Les festes majors de Benidoleig se celebren a partir del primer dijous d'agost i són en honor de santa Bàrbara, la Immaculada Concepció i la Santíssima Sang. 
• Les festes de Sant Vicent Ferrer se celebren el dilluns següent al Dilluns de Pasqua i hi té lloc la tradicional Fireta i Porrat de Sant Vicent.

GASTRONOMIA 

• Val la pena destacar els aperitius típics de Benidoleig com ara les mandonguilles, el bull amb ceba, els capellans torrats, les faves bullides, polp amb salsa, la sangueta en ceba o la gamba amb bleda.
• Plats de l'horta com les coques, que podem gaudir al costat d’embotits com les llonganisses, les botifarres o el blanquet, sense oblidar la sobrassada, reminiscència dels antics colons mallorquins.
• Com a ingredient indispensable en els plats més típics es troba l'arròs, siga cuinat amb conill i tomaca, amb fesols i penques, o al forn amb embotit.
• A aquests plats caldria afegir-hi altres menys coneguts, però igualment tradicionals i saborosos, com són l’all i pebre amb anguiles o la clàssica olla.