L’Atzúbia i Forna, dos nuclis de població fusionats en un de sol des de 1910. El terme municipal està situat a la part nord-oest de l’interior de la Marina Alta, just en la fita provincial entre Alacant i València, entre la serra de l’Almirant a Forna i els contraforts de la serra Gallinera i la serra Negra. La configuren dues valls independents, obertes al mar Mediterrani, a 102 metres d’altitud. Amb una superfície de 14,73 km2 i 609 habitants, coneguts amb el gentilici d’atzubians i atzubianes, i fornalers i fornaleres. 

HISTÒRIA 

Totes dues poblacions conserven una important herència de l'Edat del Bronze i de les civilitzacions iberoromanes que les van poblar. Però l’origen de les poblacions són d'origen musulmà, així ho veiem en els topònims. Segons Coromines, Atzúbia correspondria al mot zubia, que significa ‘el clot’ o ‘terreny enclotat’; mentre que Forna vindria de la forma àrab fúrna (‘estret i fosc’).

Són molts els llegats que va deixar la població musulmana: en la toponímia, en l’urbanisme, etc. El nucli de Forna fou convertit en baronia de manera primerenca i sorprén pel magnífic estat de conservació del poble, que guarda tot l'encant de les alqueries andalusines medievals, presidit pel castell-palau, que a l’interior alberga grafits originals del segle XV. L’Atzúbia destaca per l’entramat de carrers i les cases espaioses del segle XIX així com per una font preciosa d’inspiració morisca a la plaça. Sense oblidar el valor paisatgístic del Xillibre —o Gelibre, com diuen a l'Atzúbia— al capdamunt, el castell de Benirrama a l’oest del poble i la cova del Canelobre, amagada al tossal del Llop.

Després de l’expulsió de la població morisca, el 1609, el senyor Francesc Roca es va veure obligat a repoblar les cases i va concedir carta pobla a l’Atzúbia el 28 d’agost de 1611 a sis pagesos de Mallorca, entre ells els Pons i els Vicens, que actualment dominen juntament amb els Server i els Alemany, els quals s’incorporaren després. A Forna, la carta pobla es va firmar entre Àngela Pallàs i huit famílies mallorquines el 2 de setembre de 1611.

FESTES

• A l'Atzúbia se celebren les festes patronals durant el primer cap de setmana de setembre en honor de sant Vicent Ferrer, juntament amb la festa de Moros i Cristians. 
• A Forna, tenen lloc la segona quinzena d'agost i se celebren les festes en honor de sant Bernat. 

GASTRONOMIA

• L'arròs amb crosta, que comparteix amb el poble veí. Un arròs al forn amb costelles i botifarra cobert amb ous batuts. 
• Els pimentons farcits d'arròs són un plat que consisteix a coure l’arròs directament dins de pimentons rojos que fan la funció de recipient per coure l’arròs. 
• Les albergines farcides poden ser de tonyina o de carn i fetes al forn.
• Les coques escaldades, molt arrelades a aquesta zona de la Marina Alta amb diferents noms (minxos, coques de dacsa, etc.), que poden anar acompanyades de diversos farcits, els més populars els d’ou i tonyina, el de verdura o el de tomaca i ceba.