L’Atzúbia i Forna, dos nuclis de població fusionats en un de sol des de 1910. El terme municipal està situat a la part nord-oest de l’interior de la Marina Alta, just en la fita provincial entre Alacant i València, entre la serra de l’Almirant a Forna i els contraforts de la serra Gallinera i la serra Negra. La configuren dues valls independents, obertes al mar Mediterrani, a 102 metres d’altitud. Amb una superfície de 14,73 km² i 609 habitants, coneguts amb el gentilici d’atzubians i atzubianes, i fornalers i fornaleres. 

HISTÒRIA 

Les dues poblacions conserven una important herència de l'Edat del Bronze i de les civilitzacions iberoromanes que les van poblar. Però l’origen de les poblacions és musulmà, com veiem en els topònims. Segons Coromines, Atzúbia correspondria al mot zubia, que significa ‘el clot’ o ‘terreny enclotat’; mentre que Forna vindria de la forma àrab fúrna (‘estret i fosc’).

Són molts els llegats que va deixar la població musulmana: en la toponímia, en l’urbanisme, etc. El nucli de Forna fou convertit en baronia de manera primerenca i sorprén pel magnífic estat de conservació del poble, que guarda tot l'encant de les alqueries andalusines medievals, presidit pel castell-palau, que a l’interior alberga grafits originals del segle XV. L’Atzúbia destaca per l’entramat de carrers i les cases espaioses del segle XIX, i per una font preciosa d’inspiració morisca a la plaça. Sense oblidar el valor paisatgístic del Xillibre —o Gelibre, com diuen a l'Atzúbia— al capdamunt, el castell de Benirrama a l’oest del poble i la cova del Canelobre, amagada al tossal del Llop.

Després de l’expulsió de la població morisca, el 1609, el senyor Francesc Roca es va veure obligat a repoblar les cases i va concedir carta pobla a l’Atzúbia el 28 d’agost de 1611 a sis pagesos de Mallorca, entre ells els Pons i els Vicens, que actualment predominen encara en aquestes terres  juntament amb els Server i els Alemany, que s’incorporaren després. A Forna, la carta pobla es va firmar entre Àngela Pallàs i huit famílies mallorquines el 2 de setembre de 1611.

FESTES

• A l'Atzúbia se celebren les festes patronals durant el primer cap de setmana de setembre en honor de sant Vicent Ferrer, juntament amb la festa de Moros i Cristians. 
• A Forna, tenen lloc la segona quinzena d'agost i se celebren les festes en honor de sant Bernat. 

GASTRONOMIA

• L'arròs amb crosta, que comparteix amb el poble veí. Un arròs al forn amb costelles i botifarra cobert amb ous batuts. 
• Els pimentons farcits d'arròs són un plat que consisteix a coure l’arròs directament dins de pimentons rojos que fan la funció de recipient per coure l’arròs. 
• Les albergines farcides poden ser de tonyina o de carn i fetes al forn.
• Les coques escaldades, molt arrelades a aquesta zona de la Marina Alta amb diferents noms (minxos, coques de dacsa, etc.), que poden anar acompanyades de diversos farcits, els més populars els d’ou i tonyina, el de verdura o el de tomaca i ceba.