Des de dalt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach
Els Poblets, municipi conformat per tres poblets o llocs històrics anomenats Setla, Mira-rosa i Miraflor. Situat a la zona costanera més septentrional de la Marina Alta, a 14 metres d’altitud, té una extensió de 3,6 km² i un total de 2.721 habitants, coneguts amb el gentilici de pobleters i pobleteres.
HISTÒRIA
És l’últim poble del curs baix del riu Girona, l’artèria principal que travessa tot el terme configurant-ne el paisatge, des del llit ample del riu a l’altura de la població fins a la desembocadura, a l'Almadrava, amb l'estampa icònica de la platja de pedres.
Quant als assentaments més antics coneguts, al terme dels Poblets trobem un jaciment d’època romana a l’Almadrava (segles I-V dC). La franja costanera d'aquesta localitat alberga el testimoni dels pobladors més antics i ens recorda que estem sobre el traçat de la Via Augusta, que comunicava tota la costa mediterrània d'Hispània. En el jaciment romà de l'Almadrava trobem diversos habitacles pertanyents a una terrisseria, amb dipòsits per a l'argila, tallers i habitacions per als treballadors. Un centre de producció canterera en què es fabricaven principalment àmfores i tègules (teules planes per a la construcció d’habitatges). Aquest centre terrisser mostra la importància en època romana com a lloc de producció de vi principalment i zona de pas, atés que se situa en plena via de comunicació romana entre Saetabis (Xàtiva), Dianivm (Dénia) i Valentiae (València).
Pel que fa al paisatge urbà i rural d'aquest municipi, es dilueix en un origen àrab que va nàixer de la presència de tres xicotetes alqueries, anomenades els Llocs, que amb el pas del temps van donar pas a Setla, Mira-rosa i Miraflor, nuclis units definitivament en 1971 i coneguts popularment pel nom dels Poblets.
Amb la conquesta de Jaume I, aquestes terres i les tres alqueries musulmanes es van incorporar al Regne de València, i formaren part del marquesat de Dénia. Al segle XIV, es construeix una torre per vigilar els camins de comunicació i cap al segle XVI ja no eren simples alqueries i eren conegudes com els Llocs; Miraflor (o Binaflor) pertanyia als Perpinyà i Setla i Mira-rosa (o Binarrosa) a la baronia dels Huarte. Posteriorment, els tres passaren als Cardona, senyors d'Ondara. Eclesiàsticament, van dependre fins a 1953 de la rectoria del Verger. En 1971 la fusió de Setla i Mira-rosa donaren lloc a l'actual municipi al qual poc després es va unir Miraflor.
Un episodi molt destacat és la visita del rei Felip III i Margarida d'Àustria durant els festejos de les seues noces, en què van visitar i veure de primera mà les almadraves i la transformació de les tonyines allí capturades.
Salort, Femenia, Coll i Pons són alguns dels cognoms que ens fan coneixedors que aquesta zona va ser repoblada amb persones illenques després de l'expulsió dels moriscos.
FESTES
GASTRONOMIA
Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9.00 a 15.00 h
Amb el finançament de:
MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara
Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org
Cultura i Patrimoni:
659 219 476 - macma@macma.org
Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:
680 516 149 - xarxajove@macma.org
Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:
635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org
Servei Mancomunat d’Arxius:
620 85 22 83 - arxius@macma.org
Secretaria:
96 575 72 37 - secretaria@macma.org