Des de dalt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach
Alcalalí, municipi situat a la part sud-oest de l’interior de la Marina Alta, i enclavat dins de la Vall de Pop, es troba a 102 metres d’altitud. Amb una superfície de 14,4 km² i 1.336 habitants, coneguts amb el gentilici d’alcalalí i alcalalina.
HISTÒRIA
El poble d'Alcalalí es troba enclavat al bell mig de la Vall de Pop, travessada pel riu Gorgos. La població està flanquejada per la muntanya del Seguili, el Carrascar, el Coll de Rates i el cim d’Aixa. El més destacable d’Alcalalí són els bellíssims ametlers, on broten les flors blanques i rosades que creen, pel febrer, la postal perfecta d'aquest poble, justament famós per l’ametla.
Les primeres notícies d’assentaments humans les tenim gràcies a unes pintures rupestres esquemàtiques antropomorfes trobades en un abric del Seguili. Posteriorment, els ibers també s’assentaren a les faldes del cim d’Aixa, però l’origen del nucli poblacional és d’època andalusina, com la gran majoria de la comarca: es veu el nom d'Alcalalí, de clara arrel àrab. A banda de l’alqueria d’Alcalalí, al terme es trobaven altres alqueries, com Mosquera, de la qual hui només queda una ermita. Aquests dos nuclis poblacionals tenien aljames pròpies, però formaven part d’un mateix hîsn (districte castral): el hîsn o castell d’Aixa —també anomenat castell de la Solana— situat a 607 metres d’altitud, comprenia i vigilava els actuals termes d’Alcalalí, Llíber i Xaló.
Alcalalí va ser conquerit per les tropes de Jaume I, qui el va donar a na Berenguela el 1268. El 1409 es va independitzar i finalment, el 1577, es va separar definitivament de la de Xaló com a parròquia pròpia. Una mostra de la importància del municipi, i de la potència dels seus senyors, és la torre medieval del segle XIV que s’hi conserva i que formava part de la casa senyorial dels Lihori, en la qual hi ha grafits murals dels segles XVI, XVII i XVIII.
Amb l’expulsió de la població morisca el 1609, Alcalalí va quedar desert i, per tal de repoblar aquesta zona, el 1610 se'ls atorga carta pobla a nous veïns. El gruix dels primers repobladors i repobladores procedeix de la Marina Baixa i punts pròxims de la Marina Alta, als quals després se sumaran altres procedents de Catalunya i Mallorca, concretament de Manacor.
El segle XIX es caracteritza pel monopoli de la pansa en la zona, que va comportar la construcció de bancals a les muntanyes. Però amb la crisi de la fil·loxera es retornà a cultius de secà com són l’ametla i les oliveres. Una bona mostra d’aquesta tradició agrícola la podreu descobrir en el museu etnològic de l’antiga almàssera.
FESTES
GASTRONOMIA
La gastronomia d'Alcalalí és coneguda per la seua varietat de receptes en què els protagonistes són els productes locals: ametles, oli, mel, vi, arròs i hortalisses.
“A Alcalalí podem sorprendre'ns en sentir la gent major demanar en un bar ‘gamba i bleda’ o un plat de ‘fulles de llimera’, per a referir-se al tradicional aperitiu de cacauets i tramussos o de papes que acompanyen la cerveseta o el vi. Coses d'abans que es mantenen ara.”
Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Amb el finançament de:
MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara
Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org
Cultura i Patrimoni:
659 219 476 - macma@macma.org
Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:
680 516 149 - xarxajove@macma.org
Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:
635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org
Servei Mancomunat d’Arxius:
620 85 22 83 - arxius@macma.org
Secretaria:
96 575 72 37 - secretaria@macma.org