Els nostres pobles

Des de d'alt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach

Alcalalí

Alcalalí, municipi situat a la part sud-oest de l’interior de la Marina Alta, i enclavat dins de la Vall de Pop, es troba a 102 metres d’altitud. Amb una superfície de 14,4 km² i 1.336 habitants, coneguts amb el gentilici d’alcalalí i alcalalina.

Terme municipal d'Alcalalí. Superfície 14,4 km². Habitantes 1.336 (dades INE 2021).

HISTÒRIA 

El poble d'Alcalalí es troba enclavat al bell mig de la Vall de Pop, travessada pel riu Gorgos. La població està flanquejada per la muntanya del Seguili, el Carrascar, el Coll de Rates i el cim d’Aixa. Si alguna cosa destaca d’Alcalalí són els bellíssims ametlers, on naixen les flors blanques i rosades que creen, pel febrer, la postal perfecta d'aquest poble, justament famós per l’ametla.

Les primeres notícies d’assentaments humans les tenim gràcies a unes pintures rupestres esquemàtiques antropomorfes trobades en un abric del Seguili. Posteriorment, els ibers també s’assentaren a les faldes del cim d’Aixa, però l’origen del nucli poblacional és d’època andalusina com la gran majoria de la comarca: el seu nom de clara arrel àrab així ho determina. A banda de l’alqueria d’Alcalalí, al terme es trobaven altres alqueries, com Mosquera, de la qual hui només queda una ermita. Aquests dos nuclis poblacionals tenien aljames pròpies, però formaven part d’un mateix hîsn (districte castral): el hîsn o castell d’Aixa —també anomenat castell de la Solana— situat a 607 metres d’altitud, comprenia i vigilava els actuals termes d’Alcalalí, Llíber i Xaló. 

Alcalalí va ser conquistat per les tropes de Jaume I, qui el va donar a na Berenguela el 1268. El 1409 es va independitzar i finalment el 1577 es va erigir en parròquia pròpia, i es va separar definitivament de la de Xaló. Una mostra de la importància del municipi i de la potència dels seus senyors, és la torre medieval del segle XIV que s’hi conserva i que formava part de la casa senyorial dels Lihori, en la qual es poden descobrir grafits murals dels segles XVI, XVII i XVIII. 

Amb l’expulsió de la població morisca el 1609, Alcalalí va quedar desert i, per tal de repoblar aquesta zona, el 1610 se'ls atorga carta pobla a nous veïns. El gruix dels primers repobladors i repobladores procedeix de la Marina Baixa i punts pròxims de la Marina Alta, als quals després se sumaran altres procedents de Catalunya i Mallorca, concretament de Manacor.

El segle XIX es caracteritza pel monopoli de la pansa en la zona, que va comportar la construcció de bancals a les muntanyes. Però amb la crisi de la fil·loxera es retornà a cultius de secà com són l’ametla i les oliveres. Una bona mostra d’aquesta tradició agrícola la podreu descobrir en el museu etnològic de l’antiga Almàssera.
 

FESTES 

  • "Feslalí, Alcalalí en flor": celebra la floració dels ametlers que creixen en la població. La data de celebració varia en funció de la floració dels ametlers, però sol ser durant el mes de febrer. El festival ofereix diferents activitats per a tot el públic. Un concurs de fotografia en què la temàtica varia cada any, rutes de la tapa amb el producte estrela d'Alcalalí, l'ametla, etc.
  • Les festes de Sant Joan: al mes de juny, dedicades a sant Joan de Mosquera i al Crist de la Salut. En aquestes festes s’hi realitzen diverses activitats on poden participar tant xiquets com majors.
  • Les festes de Sant Miquel: celebrades a l'agost en què es duen a terme activitats per a totes les edats i una cocà amb productes de la zona, acompanyada d'un got de mistela.

GASTRONOMIA

La gastronomia d'Alcalalí és coneguda per la seua varietat de receptes en què els protagonistes són els productes locals: ametles, oli, mel, vi, arròs i hortalisses.

  • L'ametla, un dels productes estrela, es converteix en la protagonista de molts plats de diferents tipus, sobretot de les postres.
  • L’arròs caldós, la paella de bacallà i floricol, el cuscús i la paella valenciana de pollastre i conill.

“A Alcalalí podem sorprendre'ns en sentir la gent major demanar en un bar ‘gamba i bleda’ o un plat de ‘fulles de llimera’, per a referir-se al tradicional aperitiu de cacauets i tramussos o de papes que acompanyen la cerveseta o el vi. Coses d'abans que es mantenen ara.”

location_on Llocs d'interés

Rutes senderistes

Rutes urbanes

info Alcalalí

Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h

Altres pobles

Informació útil...

Tourist Info
Localitza tots els punts i oficines d'informació turística
Wikiloc
Segueix totes les rutes de muntanya i subaquàtiques.
Google Maps
Perdre's pels carrers i descobrir el patrimoni des del teu mòbil
Dormir, menjar i comprar
Busques planificar el teu viatge? Ací els tens tots

Amb el finançament de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2023