L'ermita de la Mare de Déu del Calvari, les obres de construcció de la qual van finalitzar l'any 1954, està situada en el vessant de la partida de la Solana.

L'ermita és el final d'un viacrucis, les catorze capelles del qual voregen el passeig de l'Ermita. Aquestes capelles treballades en grans blocs de pedra calcària van ser dissenyades pel rector Joan Bautista Serer, natural i veí d'Alcalalí.

Ja des d'abans d'encaminar l'escalinata final que condueix a l'ermita, podem observar la façana, precedida d'un porxe obert suportat per quatre columnes. Per damunt, trobem un òcul lobulat adornat amb creus.

De la part exterior de l'ermita, en podem destacar la gran espadanya, formada per tres espais. Els dos espais laterals destinats a dues campanes, batejades com a Rosari i Sant Francesc, acompanyen l'espai central, més gran, on veiem una imatge de la Mare de Déu, obra de l'escultor José Lluch.

La porta d'accés és de llinda, de fusta clavetejada i amb espiells en les dues fulles.

L'interior de l'ermita comprén el temple i una sagristia presidida per l'estàtua del Santíssim Crist de la Set, creació de Francisco Navarro Soriano. A la testera, darrere de l'altar, sobre un cortinatge que fa serveix de fons, hi ha l'escultura de la Mare de Déu del Calvari, una talla d’un metre i mig aproximadament d'alçària, creada per l'escultor valencià Vicente Rodilla Zanón. L'obra va obtindre el primer premi en l'Exposició Regional d'Artesania, el desembre de 1952.

A continuació, presentem un cant popular dirigit a la Mare de Déu:

Des de l'alt del calvari sou la nostra estrela, com més et mirem, més pura i bella. I Alcalalí, només un cor canta a la seua mare, himnes d'amor.