Beniarbeig, municipi ubicat al final de la Rectoria, a la plana del curs baix del riu Girona, i a la falda del sector nord de Segària. Situat a 60 metres d’altitud, amb una superfície de 7,4 km² i 2.227 habitants, coneguts amb el gentilici de beniarbegins i beniarbegines.

HISTÒRIA

Les restes arqueològiques que podem trobar en aquest municipi ens adverteixen sobre assentaments des de la prehistòria, amb els materials que es van trobar a la cova Bolumini; passant pels ibers, amb el jaciment del Passet de Segària; o nombroses restes romanes disperses. El nucli poblacional, però, és plenament d’època andalusina medieval. Es tracta d’una alqueria musulmana de base clànica, com el seu nom indica: segons Coromines seria una evolució de l'àrab Bani Arba Hagg (‘fills dels quatre pelegrinatges’). Aquesta alqueria no es trobava sola: juntament amb les altres dues alqueries desaparegudes —Beniomer i Benicadim—, es van erigir en parròquia de moriscos el 1535. Aquestes dues últimes, actualment, queden en la toponímia com a partides rurals, però, a més, de la de Beniomer se n’ha conservat un molí, referenciat des del segle XIII.

El 1609 van ser expulsades les 82 famílies morisques que habitaven les tres alqueries: Beniarbeig, Beniomer i Benicadim. Les cases i terres es van repoblar amb gent de la comarca, amb alguna aportació balear, com veiem en l'herència illenca de cognoms Boronat, Moll o Llull.

El riu Girona marca l’estructura de l'urbanisme de Beniarbeig. El pont original que divideix en dos el poble se’l va emportar una riuada històrica el 12 d'octubre del 2007, un esdeveniment que fou retransmés en directe per la televisió valenciana i immortalitzat en una cançó sobre el canvi climàtic del conegut grup de música en valencià La Gossa Sorda. El pont vell va desaparéixer, encara que se'n va poder recuperar un dels quatre arcs i es va reconstruir com a monument a la riba del riu. 

El riu i la gestió hidràulica envolta tot el terme municipal. Amb un passeig pels camins hi podem observar les referències en la toponímia local i en les restes i infraestructures hidràuliques conservades: basses, molins, séquies, sénies o assuts en són alguns dels exemples. La riquesa hídrica del poble va fer que després de la crisi de la fil·loxera es canviaren tots els ceps pel nou cultiu de regadiu creixent a principis del segle XX, els cítrics, que van comportar un reflotament econòmic agrícola. Les cases del carrer Major, l’ajuntament vell o les escoles velles són una mostra de l’arquitectura civil de finals del segle XIX i principis del segle XX que testimonien el bon rendiment d’aqueix canvi. 

FESTES

• Les festes de Sant Domènec se celebren el primer cap de setmana d'agost.
• Les festes de Sant Roc se celebren l'última setmana d'agost. 
• La festa de Sant Antoni se celebra el 26 de gener. 

GASTRONOMIA

• L'arròs amb fesols i naps és un dels plats més coneguts a Beniarbeig i el que més història té. Se sol consumir a l'hivern. Consisteix en un arròs melós, de caldo espés i es prepara en calders alts, sobre llenya i amb cocció lenta perquè tot quede tendre.
• La gamba amb bleda és un dels menjars més típics de la comarca, especialment lligat als municipis del Baix Girona, junt amb altres receptes pròpies de llocs amb riu com l'anguila. Encara que el seu nom diga que és amb gambes, en realitat és amb una varietat de gambeta d'aigua dolça o gambeta de riu.
• L'arròs al forn s'elabora en cassola de fang. Consisteix en un arròs amb creïlla, tomaca, cigrons, costella de porc i una cabessa d'all.