Ondara, municipi situat a la part nord-est de la comarca, en la conca del curs baix del Girona, a 36 metres sobre el nivell del mar i amb una extensió de 10,4 km² ocupats majoritàriament per una gran plana cultivable, excepte la serra de Segària a l’oest del municipi. El terme està conformat per Ondara i per un nucli secundari, Pamis. Entre els dos sumen un total de 7.080 habitants coneguts amb el gentilici d’ondarencs i ondarenques.

HISTÒRIA 

Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localitzen en les coves del Colom i del Corb (Paleolític mitjà), així com a la cova Fosca (Eneolític).

Tenen un interés especial, per la proximitat al nucli urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de diverses viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del pla de la Font, les Pujades i Vinyals, on s'han recuperat nombrosos vestigis i diverses inscripcions honorífiques i funeràries.

Tanmateix, el nucli actual no s'originarà fins a l’època musulmana, quan Ondara tindrà una gran rellevància. La dominació àrab a Ondara comportà l'expansió dels sistemes de reg que encara hui perduren, amb un desenvolupament agrari i un creixement de la població important. L'aprofitament dels recursos hídrics del Girona configuren gran part del patrimoni del municipi, amb molins hidràulics, basses, séquies i assuts. 

Amb l’arribada dels cristians a aquestes terres i la conquesta de Jaume I, Ondara es convertirà junt amb Benissa i Murla, en les úniques tres poblacions mixtes de tota la Marina Alta. Aquesta comptava amb el 80 % de la població morisca al segle XV. Cal destacar també un castell-palau que hi havia a la població del segle XIV-XV, propi del gòtic civil valencià, que estaria compost per quatre torres als extrems, semblant al castell de Forna, i del qual hui en dia només queden unes poques restes entre les mitjanes de les cases adjacents. 

El 1609 amb l’expulsió de la població morisca, patirà una gran pèrdua demogràfica, en què van quedar els 13 veïns cristians vells d’Ondara. El 8 d'agost de 1611 se signa la carta pobla, amb la qual comença una repoblació mixta amb permanència del veïnatge cristià i l'addició de gent de Dénia, Xàbia, Teulada, Oliva i també illencs de Manacor com els Cabrera, o de Muro com els Pons. Amb açò s'implantarà l'Orde de Sant Francesc de Paula, sota la protecció del marqués de Guadalest, senyor del poble.

Durant la guerra de Successió, Ondara es va convertir en una de les partidàries i col·laboradores del bàndol de l’arxiduc Carles i dels Maulets (partisans valencians partidaris de la casa dels Àustria i enemics dels botiflers, partidaris de la casa dels Borbó). És per això que l’exèrcit borbònic va saquejar i cremar la vila com a càstig. Superada aquesta crisi, Ondara ressorgí econòmicament gràcies al comerç de la seda i la construcció de l’assut del riu Alberca, que valgué per a ampliar les terres de regadiu. Açò, juntament amb la bonança del cultiu de la pansa, ajudà a construir molts dels edificis imponents del centre històric i altres tan emblemàtics com la Plaça de Bous el 1901.

FESTES

• Les festes de Sant Jaume se celebren entre els dos últims caps de setmana de juliol.
• Les festes patronals de la Mare de Déu de la Soledat se celebren el segon cap de setmana de juliol.
• Les festes del Santíssim Crist se celebren el tercer cap de setmana de juny al barri del Crist.
• Les Festes Populars de Pamis se celebren el cap de setmana següent a les festes de Sant Jaume.

GASTRONOMIA 

• Arròs amb fava pelà.
• Coques fregides.
• Embotits.
• Paella.