Construïda a finals del segle XIX, constitueix tot un símbol per als ondarencs.

Soterrada en la dècada dels setanta i recuperada en 1983, la seua història es va caracteritzar per la funcionalitat de cara al subministrament d'aigua potable al municipi.

Al principi, aquesta font rebia l'aigua de la cava o séquia de Parri a través d'un conducte que superava el safareig per davall. L'aigua s'havia de bullir abans de consumir-la, perquè les galeries subterrànies que la duien a les fonts rebien filtracions de l'aigua de reg, contaminada pel fem i altres adobs.

Actualment, Ondara ha restaurat aquesta font i l'ha reenganxada a la xarxa d'aigua potable, atés que feia dècades que romania parada i amb les canonades seques.

La font de la Carxofa és també un element ornamental. El marbre rosa i les volutes de ferro que acaben en forma de cap de lleó li donen valor escultòric. Les aixetes per on raja l'aigua són idèntiques a les originals.