Parcent, municipi situat a la part sud-oest de l’interior de la Marina Alta, i enclavat dins de la Vall de Pop, en el límit amb la comarca veïna de la Marina Baixa. Es troba a 295 metres d’altitud. Amb una superfície de 11,77 km² i 983 habitants, coneguts amb el gentilici parcentí i parcentina.

HISTÒRIA

Parcent forma part de la Vall de Pop al costat de la resta de pobles que la conformen: Benigembla, Murla, Alcalalí, Xaló, Llíber, Senija i Benissa. El terme municipal s’ubica al llarg de la vall del riu Gorgos, en el curs mitjà.

Parcent va ser ocupat per les tropes de Jaume I cap a l'any 1256, després de la primera revolta d'al-Azraq. El 17 de febrer de 1259, el rei va ordenar al batle Eximen de Foces que fes donació de cases i terres de l'alqueria de Parcent a Pedro Cortés i altres pobladors. Una nova revolta morisca va tindre lloc durant els primers anys del segle XVI, quan se'ls va obligar a batejar-se. La revolta va ser sufocada i el 1534 els moriscos de Parcent van fugir fent presoner a Pedro Andreu de Roda, senyor del lloc. Un altre fet destacable de Parcent és un atac patit per part dels pirates de Barba Roja.

El 1529, el lloctinent del famós pirata mediterrani, l'anomenat ‘Cachidiablo’, va atacar i saquejar Murla i Parcent l’octubre d'aquell any. Aquesta fugida dels pirates també fou aprofitada per alguns dels moriscos per a fugir cap a Àfrica. 

En temps del patriarca Ribera, Parcent comptava amb 52 cases de moriscos. Després de l'expulsió definitiva l’any 1609, Parcent va quedar completament despoblat. És per això que Francisco d'Almenar, prior de la Cartoixa, com a senyor de la baronia, concedia carta de poblament el 12 d'agost del 1612, amb gent vinguda de Pego i Murla, dues de les viles de cristians vells de la comarca. Ara bé, l'any 1646 només es conserven la quarta part dels cognoms primitius, mentre que al llistat de núpcies de 1631 figuren cognoms com Serra, d'Eivissa, i Poquet, de Sa Pobla. Per tant, pareix que hi va haver una renovació de repobladors d'origen insular.

El 1635, el monestir de la Cartoixa va vendre la baronia a la família Cernesio. Sota el domini d’aquesta família noble, el rei Felip IV li va concedir el títol de baronia a Parcent. Record d’aquell títol és l’escut municipal actual, on podem observar el poble a la part inferior i, damunt, l’escut familiar del cognom Cernesio, amb una torre flanquejada per dos lleons rampants i dues palmes.

La riquesa històrica se suma a la riquesa hídrica del territori, com ho demostren les fonts, llavadors, assuts o un antic molí anomenat en la documentació molí del Primo.

FESTES 

• Festes patronals de Sant Llorenç, se celebren la segona setmana d’agost.
• Festa de Sant Antoni, se celebra al voltant 17 de gener.

GASTRONOMIA

• Coca amb pimentó i tomaca.
• Espencat.