L'actual temple de l'església de la Puríssima Concepció és el segon que es va construir a Parcent en el mateix lloc. Alçat sobre l'antiga mesquita en la plaça principal, corona la cúspide del turó on està assentada la població. Sembla que els moriscos, en les revoltes de 1609, van destruir parcialment el temple primitiu, així com un primer arxiu parroquial. En 1630 es va derrocar definitivament el temple i van començar les obres del nou, que va ser beneït i inaugurat pel rector mossén Pere Torrà en 1638. Era un temple de dimensions reduïdes (comptava només amb un altar major i dos laterals), per la qual cosa, un segle després, en 1734, s'hi faria l'ampliació i en 1858 es va construir el presbiteri. El campanar es va rematar en 1929 i va ser restaurat en 1949.
En 1953 va ser nomenat ecònom Luis Gil Salelles, el qual va renovar el presbiteri i l'altar major, la sagristia, el cor, la capella de la comunió, la volta del campanar i la pràctica totalitat dels altars, de manera que el que hui contemplem en el temple és obra seua. També va construir de nova planta la casa abadia (1956-57) i la llar parroquial.
Abans de l'expulsió de 1609, la parròquia estava sota l'advocació de l'Assumpció de Maria Santíssima. No obstant això, immediatament després de l'expulsió, va canviar per l'actual de la Puríssima Concepció de Maria.
L'edifici és de planta rectangular i d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts. La nau és coberta amb volta de canó sobre arcs ornamentats. A l'exterior trobem la torre campanar, de planta quadrada rematada amb un cos lleuger de tres altures amb motius neogòtics. L'església s'il·lumina amb obertures menudes que s'obrin al llarg de la nau central. La façana acull la portada principal allindanada i emmarcada per dues pilastres adossades fetes en pedra de Xàbia, restes úniques del segle XVIII.
La torre del campanar alberga tres campanes, inscrites en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià: la campana de Sant Llorenç, la campana de la Puríssima Concepció i la campana d'Hores. La campana de Sant Llorenç és de bronze i apareix decorada amb una creu, la imatge de la Mare de Déu del Pilar, marca del fonedor, inscripció i rematada amb decoració de garlandes vegetals. La campana de la Puríssima presenta influències modernistes decorades, també amb garlandes florals, rostres d'àngels, una creu, la marca de la foneria, una inscripció i l'anagrama de la Mare de Déu. Finalment, la campana d'Hores, és la que té més valor patrimonial. La campana és de bronze i manca d'inscripció, però sí que presenta ornamentació, una creu i un escut de quatre barres, corona i rams de llorer. (1)
(1) Sanchis i Sivera, J. (1922) Nomenclátor Geográfico-Eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia. València.