Dénia, capital de la comarca actual de la Marina Alta i de l’antiga demarcació del marquesat. Una població situada a escassos 14 metres d’altitud, caracteritzada per la gran plana que s'estén entre dos parcs naturals valencians imponents, la Marjal i el Montgó (753 metres). Amb una superfície total de 66,18 km², només superada per Xàbia i Benissa, però amb una demografia molt superior a la resta dels pobles de la Marina, amb 42.953 habitants, anomenats deniers i denieres.

HISTÒRIA

Dénia, ciutat marinera per excel·lència, compta amb la línia de costa més gran de la Marina, amb platges que van des de l’arena fina de les Marines fins a les platges de cudols a l’Almadrava o les platges de roca a les Rotes. La mar marca el ritme i creixement d’aquesta ciutat des dels temps dels ibers fins a l’actualitat.

Diversos indicis apunten a l’existència de poblament ibèric ―amb Diniu― o grec ―amb Hemeroskopeion―, però la ciutat de Dénia té una marcada fundació romana sota el nom de Dianium demostrada amb els nombrosos testimonis materials i documentals. Sabem pels escrits d’Estrabó que al segle I aC les tropes de Sertori van establir a Dianium una base naval. Més tard, amb els pactes entre l’imperi romà i els visigots, Dianium aconseguí ser seu bisbal depenent de Toledo. 

Amb l’arribada i establiment del Xarq al-Àndalus a aquestes terres, Daniya ―nom àrab de la ciutat― arribarà a una esplendor irrepetible, l’extensió de la qual era pràcticament igual a la Dénia contemporània, amb diversos barris on es concentraven drassanes o terrisseries, que componia una de les imatges més icòniques de Dénia, amb el castell al capdamunt, amb dos albacars i l’alcassaba superior. Va arribar a ser taifa independent sota la batuta d’Alí Ibn Mujàhid el 1010, el qual annexionà aquest territori amb Balears i va convertir la taifa de Daniya en centre marítim comercial, que fins i tot encunyava moneda pròpia. 

Amb l’arribada i definitiva conquesta cristiana feta efectiva per Pere Eiximenis d’en Carròs el 1244, la ciutat patí una gran regressió, en què la població cristiana es concentrava en habitatges construïts dins del primer albacar. Fou amb l’arribada al senyoriu del quint marqués de Dénia, de la casa Gómez de Sandoval y Rojas, duc de Lerma, que de nou la ciutat alçà el vol, i fins i tot Felip III hi organitzà festejos especials amb motiu de les núpcies amb Margarida d'Àustria. El 1609, amb l’expulsió morisca, el port de Dénia es va convertir en port d’eixida de la població foragitada en direcció al port d’Orà. Finalment, aconseguí el títol de ciutat  de la mà del rei Felip III, l'única de tota la comarca, l'any 1612.

L’altre moment destacable per acabar d’entendre la fisonomia i història de la ciutat de Dénia és la pansa. Amb l’auge d’aquest producte, Dénia fou el port internacional pel qual van eixir tots els vaixells que exportaven l’apreciat producte arreu dels continents europeu i americà. Amb aquest gran auge econòmic, la ciutat es va modernitzar i engalanar amb edificis burgesos, casinos, teatres i altres afers propis de l’oci. Amb la crisi de la fil·loxera, les empreses que es dedicaven a la fabricació de caixes per a envasar panses així com diversos artesans relacionats es van veure obligats a reconvertir-se en una altra activitat molt destacable, la del joguet. Els museus de la ciutat estan ben pensats per a il·lustrar tots aquests moments, des del Museu Arqueològic situat al castell, passant per l’Etnològic i, per a finalitzar, el del Joguet. Sense oblidar el més fonamental, la mar i la pesca, una de les activitats més importants per a entendre la ciutat.

FESTES

• Les Falles de Dénia se celebren del 15 al 19 de març. 
• La festa major se celebra del 4 al 12 de juliol, en honor de la Santíssima Sang.
• Els Moros i Cristians se celebren del 13 al 16 d'agost, en honor de sant Roc.
• El Porrat de Santa Llúcia se celebra el 13 de desembre i el Porrat de Santa Paula el 26 de gener.

A més a més, les festes de barris i carrers són diverses, bàsiques per a conéixer la Dénia més autèntica i menys turística. 

GASTRONOMIA

• La llandeta o cruet de peix i l’arròs a banda són dos clàssics de la cuina marinera de Dénia. Sense oblidar la gamba roja. 
• L’arròs amb aladrocs i espinacs. És un arròs poc conegut, també té variants en el peix, ja que si no es troba aladroc es pot elaborar amb sardines o bacallà.
• El polp sec, secat a l’aire estés al sol, és un altre plat característic de les picadetes de Dénia que es menja en rodanxes fines, torrat a la brasa i es gaudeix amb un bon oli d'oliva.