L'església de Sant Antoni de Pàdua se situa a la plaça del Convent. Primerament, va ser un convent, però va quedar destruït el novembre de 1708 després d'un bombardeig. 

Posteriorment, es va reconstruir en forma d'església a partir de les runes de l'anterior. Actualment, després de la destrucció durant la Guerra Civil, del convent només en queda una part del claustre que envoltava el pati construït amb pedra tosca i mamposteria, així com la façana exterior revestida amb carreus.

Les restes del claustre mostren els frontals de les dues plantes que el conformaven, en què crida especialment l'atenció la planta, a peu de terra, amb quatre arcs de mig punt elegants emmarcats per pilastres d'ordre toscà, així com l'entaulament amb un fris, mènsules i una cornisa que sobreïx, sobre la qual apareixen finestres rectangulars separades per pilastres. La planta baixa mostrava volta d'aresta.

En l'exterior, sorprén el seu perfil colonial que es completa amb una potent torre quadrada rematada amb una altra torre cupulada. La portada és d'ordre dòric amb una fornícula que conté una imatge moderna de sant Antoni de Pàdua. En l'interior destaca una gran creu esmaltada amb escenes de la Bíblia que presideix l'altar major.