Xàbia
/
Dénia
/
Jesús Pobre
/
La Xara
El Montgó és un massís de 753 metres d'altura situat a la comarca de la Marina Alta que s'alça sobre les planes confrontants d'Ondara-Dénia i de Xàbia-Gata de Gorgos. Pertany a l'última unitat de la serralada prebètica i està truncada per dues falles, la de Dénia al nord i la de Xàbia al sud.
Fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 16 de març de 1978 i el novembre de 2002 se n'amplià la zona protegida a un total de 7.503,99 hectàrees.
El seu aspecte sec i abrupte en la distància ens presenta una varietat d'ecosistemes que alberguen centenars d'espècies.
L’emplaçament geogràfic del Montgó l’ha fet punt important d'interés històric, utilitzat com a llar, talaia defensiva, lloc de caça, recol·lecció i cultiu d'antigues civilitzacions des del Paleolític superior fins a l'Edat del Bronze, passant pels assentaments dels poblats ibèrics, l'època musulmana i la posterior conquesta cristiana.
Pel que fa al clima, en destaquem les criptoprecipitacions del cim.
Les més de 650 espècies diferents de flora que hi ha al parc van fer que fora declarat espai protegit. Als penya-segats de l'ombria podem gaudir de l'herba de la ferradura i de l'escabiosa rupestre; als penya-segats de la solana, d'espècies adaptades a l'escassa humitat i les altes temperatures, i als penya-segats de Sant Antoni, d'espècies adaptades a viure en clevills, replans i amb percentatges de salinitat elevats com la silene d'Ifac, el ginebre marí i l'alfals arbori. Als vessants descobrim la mareselva, l'arítjol, el marfull i el freixe, barrejats amb repoblacions de pi blanc, oliveres, ametlers, figueres i parres.
Dins del parc natural del Montgó trobem la reserva marina del cap de Sant Antoni.
El Montgó constitueix un dels millors punts d'albirament d'aus. És un bon lloc per a observar aus marines en èpoques de migració com el falcó pelegrí i la gavina corsa; la cara sud del Montgó és perfecta per a veure mussols i espècies de gasteròpodes i insectes, i les planes, un lloc per a veure les aus rapaces que viuen als penya-segats, com el falcó i el xoriguer comú.
Respecte als mamífers hi destaca el teixó, el porc senglar, la rabosa i la geneta comuna, que depenen tots de l'abundància de conills i rosegadors, i els ratpenats, que ajuden a mantindre l'ecosistema del parc consumint importants quantitats d'insectes. Abunden els rèptils com la sargantana cuallarga, el llangardaix ocel·lat, la serp verda i la bívia ibèrica.