Xàbia és la població més oriental de la comarca de la Marina Alta, al vessant sud del Montgó. Es troba a només 12 metres sobre el nivell del mar. Amb una extensió de 68,6 km², es col·loca en segona posició pel que fa a superfície, per darrere de Benissa. Té una població de 27.983 habitants, coneguts amb el gentilici de xabiencs i xabienques.

HISTÒRIA

Xàbia és la població més oriental de la comarca de la Marina Alta. El terme de Xàbia, envoltat de mar i muntanya, està emmarcat pels contraforts de les Planes del cap de Sant Antoni, al nord; el Montgó al nord-oest; la vall del riu Gorgos que creua el terme d'oest a est; i al sud les muntanyes de la Granadella i el cap de la Nau.

Presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen en el segle XIV, i Duanes de la Mar. Des de la prehistòria fins a la conquesta feudal cristiana, diversos períodes s'han succeït al llarg dels segles que han deixat un llegat històric i cultural rellevant fins als nostres dies. Des de les troballes en la cova Foradada, datades de fa uns 30.000 anys, a les primeres ocupacions de la cova del Montgó i la cova del Barranc de Migdia, on hi ha un jaciment neolític de soterraments col·lectius, amb un importantíssim conjunt de pintures rupestres esquemàtiques de significat religiós o de culte.

De l'Edat del Bronze, se'n van descobrir restes en xicotets poblats situats en cims de turons com a Santa Llúcia, al cap Prim, a l'alt de Capsades, als Tossalets… De la cultura ibèrica, cal destacar-ne el ‘tresor ibèric de Xàbia’ (s. V aC). 

De l'època romana, n'hi ha nombrosos jaciments remarcables com la Necròpolis del Muntanyar, el jaciment dels Banys de la Reina, i la Séquia de la Sénia, aquests últims relacionats amb l'activitat industrial de la sal. De l'època andalusina, els musulmans van deixar-ne sobretot la seua empremta en l'àmbit arqueològic i toponímic.

Amb la conquesta cristiana, Xàbia es va convertir en vila eminentment cristiana, junt amb Pego, Teulada i Calp. El segle XV va estar marcat, com la resta de la costa de la Marina Alta, pels atacs barbarescos i la fortificació de la línia de costa, cosa que va obligar Xàbia a ampliar la seua muralla de protecció. 

Amb la guerra de Successió, Xàbia es va decantar pel bàndol borbó i, després, el rei Felip V els va concedir privilegis comercials per al port i la flor de lis de l'escut actual. A partir d’aquest moment, Xàbia va experimentar un gran desenvolupament econòmic gràcies a l'exportació i comerç de la pansa. Consegüent a aquesta bonança es va veure un l'important creixement urbanístic i d'infraestructures, com la construcció del port, i altres ja desaparegudes com un teatre, un trinquet i una plaça de bous.

FESTES 

• La Fira i el Porrat de Sant Antoni del 7 al 31 de gener.
• Les fogueres de Sant Joan se celebren del 6 al 24 de juny. Les festes acaben la nit del 24 amb l'encesa de la foguera i amb un espectacular castell piromusical de focs artificials.
• La festa del Portitxol se celebra el segon diumenge d’agost.
• Les festes en honor de la Mare de Déu de Loreto marquen el final de l'estiu. Des de finals d'agost fins al 8 de setembre, Duanes de la Mar celebra les festes centenàries dels seus patrons, la Mare de Déu de Loreto i el Crist de la Mar.
• Santa Llúcia, el 13 de desembre, se celebra amb un senzill programa que combina religió i festa popular.

GASTRONOMIA 

• El polp amb penca.
• El madroc.
• El suquet roig.
• El cruet de peix.
• L'arròs de renda.

LLOCS D'INTERÉS 

• LIC Penya-segats de la Marina.