Els onze molins de vent de la Plana es van construir al segle XVIII, excepte un que és del XIV. Són de forma cilíndrica, d'uns set metres d'altura i un diàmetre de més de sis metres. Estan situats a prop del cap de Sant Antoni.

L'interior presenta dues plantes: una planta baixa utilitzada com a magatzem, i una superior, sostinguda per una volta de carreu de tosca d'un quart d'esfera, que albergava mecanismes robustos de fusta de carrasca que feien moure les moles de pedra i suportaven les aspes subjectes a un eix horitzontal. Tot això va desaparéixer a finals del segle XIX.

Hui estan en desús i sense aspes. La seua funció era moldre blat aprofitant l'energia eòlica que movia les aspes. D'aquest conjunt nombrós, tres són de propietat municipal, i n'està prevista la restauració i recuperació.

Un altre exemple d’aquesta mena de construcció és el molí de la Safranera que data del segle XIX (1850).