Els nostres pobles

Des de d'alt d'un campanar
sempre pots veure el campanar veí.
Lluís Llach

Murla

Murla, municipi de l’interior de la Marina, situat al bell mig de la Vall de Pop, en el curs alt del riu Gorgos. A 285 metres d’altitud i amb una extensió de 5,8 km² emmarcats entre el Cavall Verd  i la conca del riu, hi viuen 549 habitants anomenats murlers i murleres.

Terme municipal de Murla. Superfície 5,8 km². Habitants 549 (dades INE 2021).

HISTÒRIA

El poble de Murla remunta el seu origen a una alqueria medieval que va créixer al voltant del castell de Pop (l’autor Severino Giner apunta que aquest correspondria a l’església fortificada de Murla). La Vall de Pop històrica només comprenia els pobles de Benigembla, Parcent i Murla. Tots ells sota el mateix cap administratiu del hîsn o castell de Pop. 

Encara que al terme han aparegut restes i materials d’època ibèrica i romana, l’actual assentament és fruit de l’època musulmana. Al segle XI, Murla dominava l'accés de la Vall. A causa del pacte de vassallatge que al-Azraq va firmar amb l’infant Alfons, primogènit de Jaume I, el cabdill musulmà va cedir les rendes de Murla al rei. El 1296, Jaume II va fer donació vitalícia al seu conseller Ramon de Vilanova, i es va convertir així en feu de la família Vilanova durant molt de temps.

La vila de Murla és considerada, juntament amb Benissa i Ondara, vila cristiana mixta. Aquestes viles es caracteritzaven per tindre ravals o moreries per a la població musulmana separada de la cristiana. Segurament, per això es va concedir una carta de poblament anomenada carta de poblament d’Almedic, atorgada el 1341 per Maria Ladrón de Vidaure a 17 sarraïns de Murla per a construir una nova vila, exclusiva per a musulmans, però sembla que mai no es va fer efectiva. 

Un altre fet destacable de Murla és un atac patit per part dels pirates de Barba Roja. El 1529 el lloctinent del famós pirata mediterrani, l'anomenat ‘Cachidiablo’ va atacar i saquejar Murla i Parcent a l’octubre d'aquell any.

Aquesta història a cavall entre musulmans i cristians ha volgut ser recollida en el mateix escut de Murla. Aprovat el 30 de gener de 1989, el blasó apareix partit i mig truncat. En la banda esquerra, un castell roig amb fons d'or, en record a l'antiga fortalesa medieval. Dalt a la dreta amb fons d'argent, la creu de sant Jaume també roja, símbol de cristianisme. I, en tercer lloc, baix a la dreta, el creixent d'argent, és a dir, la mitja lluna símbol àrab, tots dos evocant el seu passat.

Però si hi ha algun fet històric d’importància del qual Murla va ser protagonista va ser de la revolta de Laguar, en què Murla es va convertir en camp de batalla. L’ermita de sant Sebastià (en el camí d’ascens al Cavall Verd) va ser saquejada i cremada pels moriscos que estaven pujant per a fer-se forts al Penyó. Mentrestant, Murla es va convertir en campament dels terços del rei amb en Sancho de Luna Marqués com a oficial. Després de l’expulsió dels moriscos, sembla que la població va ser repoblada entre els autòctons cristians i  mallorquins, com indiquen els cognoms Mas, Femenia, Cloquell i Riera.

Murla és un poble de tradició agrícola amb cultius de secà com els ametlers i les vinyes. Amb la crisi de la fil·loxera es va donar un gran moviment migratori principalment cap als Estats Units que encara hui en dia perdura. L’altra tradició destacable del municipi és ser bressol de la pilota valenciana amb personatges destacables com Nel de Murla. 

 

FESTES 

  • La festa de Sant Sebastià se celebra el dissabte més pròxim al 20 de gener.
  • Sant Miquel celebra la festivitat el dissabte posterior a la seua festa litúrgica del 29 de setembre.
  • La Divina Aurora i els Moros i Cristians se celebren el 5 d'agost.

 

GASTRONOMIA 

  • Borreta de melva. La borra és un dels guisats més característics i antics de la cuina de la zona i és una forma de conservació dels productes de l’horta familiar que, en època d’abundància, se secaven al sol sobre els canyissos. Bàsicament, és un guisat de verdures i saladura de peix, sobretot bacallà i melva, encara que també hi ha qui l’elabora amb tonyina o sépia. La variant de Murla és coneguda com a ‘borreta de melva’.
  • El putxero tradicional amb pilotes.
  • Pa perdut. S’elabora amb rodanxes de pa del dia anterior arremullades en llet. Després s’empolvoren amb sucre i canella i se serveixen calentes.
  • Grinyons. Conegut també com a blat picat, olleta de blat o guisat de blat. És, sens dubte, un dels plats més antics de la cuina mediterrània, ja que el blat, la vinya i l’olivera integren la ‘trilogia mediterrània’, elements bàsics de la nostra alimentació.

 

LLOCS D'INTERÉS

  • LIC Conca del riu Gorgos.

location_on Llocs d'interés

Rutes senderistes

Rutes urbanes

info Murla

Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h

Altres pobles

Informació útil...

Tourist Info
Localitza tots els punts i oficines d'informació turística
Wikiloc
Segueix totes les rutes de muntanya i subaquàtiques.
Google Maps
Perdre's pels carrers i descobrir el patrimoni des del teu mòbil
Dormir, menjar i comprar
Busques planificar el teu viatge? Ací els tens tots

Amb el finançament de:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2023