L'ermita que Murla dedica a sant Sebastià es troba sobre el vessant de la muntanya coneguda com a Cavall Verd, immediatament al nord de la població. Existeix una senda per a arribar-hi a peu, però també pot fer-se en vehicle per una pista que arranca del camí que uneix Murla amb els municipis de Fleix i Campell a la Vall de Laguar.
Gaudeix d'un atractiu entorn natural típicament mediterrani amb abundant pineda i matoll. Al seu voltant s'hi ha condicionat una espècie de mirador amb bancs fins al qual arriben les últimes estacions del calvari. Des d'allí hi ha unes vistes excel·lents.
Apareix documentada per primera vegada a la fi del segle XVI encara que deu ser més antiga. Algunes fonts suggereixen que l'origen podria remuntar-se al de les anomenades ermites de conquesta, encara que posteriorment s'ha modificat molt. La seua advocació a sant Sebastià, protector contra la pesta, podria datar-la en el segle XIV, quan aquesta plaga va assolar les nostres terres.
Els moriscos revoltats van prendre l'ermita durant la rebel·lió de 1609 que va seguir al seu decret d'expulsió i va patir greus desperfectes. Després, es va reformar fins a tindre l'aspecte actual. En època moderna aquest temple va ser rehabilitat entre 1994 i 1995 amb treballs, materials i fons aportats per voluntaris. A pesar de trobar-se apartada, continua conservant un bon i cuidat aspecte.
Construïda a base de mamposteria amb reforços de contraforts laterals i coberta de teules de dos aiguavessos, mostra un aspecte rústic molt adequat a l'entorn on es troba. S'alça sobre una plataforma que salva el desnivell muntanyenc. La façana té pedrissos correguts a banda i banda de la porta, coberta amb llautó i emmarcada en arc de maons lleugerament apuntat. Al costat hi ha un retaule ceràmic amb el nom de l'ermita. Remata el frontispici l'espadanya que es va afegir en l'última restauració. La campana que hi acull procedeix de l'església dels Sants Joans de València, que la va donar per a aquest fi a la parròquia de Sant Miquel de Murla.
L'única nau de l'edifici es cobreix amb volta de canó amb dos arcs faixons que la divideixen en tres trams, cadascun d'ells amb una espècie d'obertura lateral de poca profunditat ocupada per bancs. Al costat de l'epístola hi ha un púlpit menut arrodonit amb decoració vegetal adossat al parament. Un retaule gòtic ocupa pràcticament tota la paret de la testera amb el lloc d'honor reservat per a la imatge de sant Sebastià, flanquejat per altres dos sants protectors contra les epidèmies: sant Roc a l'esquerra i sant Antoni Abat a la dreta.
Murla celebra la seua festivitat el dissabte més pròxim al 20 de gener. Aquest dia, després de la tradicional despertà, s'acudeix en romeria a l'ermita on s'oficia missa i després es gaudeix d'una picadeta a l'esplanada de la capella. Més tard, es baixa la imatge del sant a la població on és passejada pels carrers, fins que es tanca la jornada festiva amb sopar i revetla.