Sagra, municipi central de la subcomarca de la Rectoria —junt amb Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, i Sanet i els Negrals— s'enclava al bell mig del curs mitjà del riu Girona i als contraforts de ponent de Segària.  El municipi es troba a 104 metres d’altitud, amb una superfície de 5,6 km² i 427 habitants, coneguts amb el gentilici de sagratins i sagratines.

HISTÒRIA 

Sagra està situada al peu de les muntanyes del Cabal i els Recingles. Una població xicoteta, amb pocs habitants i que encara així atrau els curiosos que la visiten. Disposa d'un entorn ple de naturalesa pròpia de la zona i sedueix a totes aquelles persones que fan senderisme pels seus camins.

Es tracta d’una antiga alqueria islàmica, tal com demostra el seu nom. Segons Coromines, l'etimologia provindria de l'àrab sahra, que significa ‘penyal’, i que amb la pronúncia morisca passaria a sa(k)ra/sa(g)ra com una clara referència geogràfica al penyal final de Segària, que custodia el poble. 

L’alqueria ja apareix al Llibre de Repartiment de Jaume I com a Saçra. Després de la conquesta cristiana va pertànyer a Juan Pérez de Cuyllera. Però durant la primera meitat del segle XIII va ser comprada per Eximén Pérez de Tarazona i confirmada pel rei el 1249.

Cal destacar que el rei Pere III va concedir carta pobla el 14 de novembre de 1279 aquestes terres als “sarrecenos moros”en què establia que els musulmans podrien ser hereus de les seues terres amb els costums propis, que podrien també tindre jutges o alamins, segons el seu costum; i continuar amb les oracions a les mesquites, i mai no podrien ser capturats com a esclaus. 

L’alqueria i el control de les terres va anar passant de mà en mà: el 1286 va pertànyer a Pedro Jiménez de Ayerbe i el 1299 la va obtindre per donació Raimundo Vilanova. Finalment, el 17 de setembre de 1341 va ser adquirida per l'Orde de Santiago, junt amb Sanet i els Negrals, per ordre reial de Pere IV el Cerimoniós. 

Va ser un lloc de moriscos que va arribar als 50 focs el 1609, per això després de l'expulsió va quedar deshabitada. Es va repoblar amb gent de Catalunya i Mallorca, segons la carta de poblament definitiva concedida el 5 de març de 1613 (anteriorment, va haver-hi dos intents frustrats el 7 de febrer de 1610 i el 7 de febrer de 1611). Durant aquest segle, Sagra va ostentar la parroquialitat de la Rectoria, com a població amb més cristians vells.

Actualment, entre els cognoms més nombrosos tenim Ballester, Estela, Femenia i Ferragut.

FESTES 

• La festa de Sant Antoni Abat se celebra el 17 de gener.
• Les festes patronals se celebren en honor dels patrons Abdó i Senent, i de la Puríssima i el Santíssim Crist del Consol del 8 al 13 d’agost.

GASTRONOMIA 

• Arròs caldós amb fesol i penca.
• Bollets de verdura.
• Blat picat.