Benissa, municipi situat al cantó sud de la comarca, pràcticament el més meridional, té el terme municipal més extens de tota la Marina Alta amb 69,7 km². El poble es troba a 254 metres d’altitud i compta actualment amb 11.462 habitants, coneguts amb el gentilici de benissers i benisseres.
HISTÒRIA
El terme municipal de Benissa té una extensió àmplia que presenta una orografia heterogènia. Compta amb 4 km de costa ubicats entre el penyal d’Ifac i el Portet de Moraira, formada per caletes i penya-segats. Al centre hi destaquen les partides rurals amb cultius de secà i a l’interior les grans muntanyes com són Bèrnia i la serra del Ferrer.
La troballa de xicotetes pintures rupestres ens indica que els assentaments humans es remunten almenys fins al Neolític, mentre que el pas dels romans queda àmpliament documentat per les restes de monedes i àmfores descobertes en el fons del litoral.
No obstant això, per a l'origen del topònim que dona nom a Benissa (bani Isa) ens hem d'esperar fins al període d'influència musulmana, perquè el vocable és de procedència àrab, igual que moltes de les partides de Benissa, com Benimallunt, Ràpita o Alfama. Benissa —juntament amb Teulada, Dénia, Calp, Pego, Xàbia, Murla o Ondara— va ser un dels nuclis poblacionals eminentment cristians. Amb la conquesta cristiana de Jaume I, arribava també la fundació de noves viles per a la població nouvinguda cristiana. Benissa és considerada, juntament amb Murla i Ondara, vila cristiana mixta, amb ravals o moreries per a la població musulmana separada de la cristiana. Aquesta població, la cristiana, va constituir el gros de la vila benissera mentre que la població musulmana es va quedar a les alqueries andalusines rurals disperses: Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4).
Cal destacar que durant els segles XV i XVI, la vila de Benissa va patir nombrosos atacs de pirates barbarescos. Després de l'expulsió dels moriscos (1609), la geografia va ser repoblada per gent procedent dels Pirineus, Catalunya i Aragó i, en menys quantitat, de les illes Balears, concretament de Llucmajor. D'aquesta època daten les muralles que circumdaven la vila, de les restes de la qual queden encara alguns vestigis.
FESTES
- Les festes patronals en honor de la Puríssima Xiqueta se celebren el quart diumenge d'abril.
- La Fira i Porrat de Sant Antoni ocupa des del segon fins al quart cap de setmana de gener.
- Els Moros i Cristians se celebren del 26 al 29 de juny.
- Les festes de les partides rurals: pel juliol tenen lloc les festes del barri de Sant Antoni i de les partides de Pedramala, en honor de sant Vicent Ferrer; Benimarco, en honor de sant Jaume; de la partida de Santa Anna el 26 de juliol dedicades a la patrona, i de la partida de Lleus el 29 de juliol en honor dels Sants de la Pedra Abdó i Senent. Per l’altra banda, a l’agost toca el torn de Pinos, en honor de santa Bàrbara; de Berdica, en honor de sant Joaquim; i de Benimarraig, en honor de santa Tereseta del Xiquet Jesús. Durant el mateix mes també se celebren les festes populars de la platja de la Fustera, de la Costa-Camarroja-Collao; de Benimallunt i per últim de la platja de l’Advocat-Baladrar.
GASTRONOMIA
- Putxero de polp: un clàssic mariner, versió del putxero tradicional però amb polp.
- Clofolls de ceba i anxova: es tracta d’un plat humil molt característic de la zona, amb cebes fetes a la brasa, es trauen les diferents capes de la ceba torrada i se serveixen amb una anxova dins i amb un bon raig d’oli d’oliva.
- Mullador de bull: plat per a picar fet a base de budell de tonyina salat i guisat.
- Si ens agrada el forn, podem tastar tota mena de coques al forn amb embotit, o els tradicionals i coneguts caspells, una espècie de galetes salades i seques amb oli i sal.