En 1611 un grup de Franciscans es va assentar a Benissa i, a penes dos anys més tard, el 23 de setembre de 1613, s'hi inaugurà el Convent Franciscà. Se situa en una esplanada on hi ha una plaça en la qual es recrea un Viacrucis i està conformat per l'església i les dependències del convent.

Pel que fa a l'exterior, podem observar que es tracta d'un edifici d'arquitectura renaixentista del qual destaca el campanar i el claustre, tots dos restaurats en 1992. En la façana principal, l'accés a l'església està compost en la part inferior per la porta, per un arc enquadrat i dues columnes sobre pedestal, i en la part superior veiem una fornícula, emmarcada per dues pilastres, que alberga una imatge de la Immaculada i dues piràmides coronades amb boles, que denoten la influència de l'arquitectura herreriana. L'interior, de nau única, està format per quatre trams de capelles laterals i cobert amb una volta de canó. Al creuer, la volta passa a convertir-se en una cúpula sobre petxines i molt rebaixada.

Al segle XVIII es va obrar una ampliació del temple amb una capella de la comunió de planta centralitzada de creu grega i cúpula sobre petxines. El cor alt, disposat entre les escales claustrals, conforma l'única torre. El convent es distribueix al voltant d'un claustre de planta quadrada cobert per arcs transversals de mig punt. Dins de l'església trobem un retaule molt interessant i un museu xicotet on es poden veure objectes procedents del mateix convent, de l'antic Col·legi Seràfic o de records i donacions dels frares residents al llarg de la història.