La serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades per un paisatge escabrós. Està situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena i Callosa d'en Sarrià. Forma un sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental. La serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i afonada en la mar en l'extrem oriental pels trencants del Morro de Toix, marca la línia divisòria natural entre la Marina Alta i Baixa.

S'orienta aproximadament de ponent a orient amb una longitud d'uns nou quilòmetres i una altura mitjana de 900 metres, amb el punt més alt en 1.129 metres sobre el nivell de la mar. Constituïda per calcàries cretàciques al tram mitjà i eocèniques al superior, l'acció tectònica ha donat lloc a un relleu violent, perfectament definit en la morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides rocoses. Dues falles transversals limiten la serra: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l'Algar; i, a llevant, pel barranc del Salat.

La gran altitud que aconsegueixen aquestes muntanyes, la diversitat ecològica i morfològica i proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Aquests fets han propiciat que la zona s'haja inclòs entre els Llocs d'Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana en 2001.

Respecte a la flora, és un espai idoni per al creixement de diverses espècies mediterrànies originals de la zona, com la corona de rei, la vareta d'or, el llorer i el marfull.

Pel que fa a la fauna, sense dubte, hi destaquen les aus com les gralles de bec roig, l'àguila de panxa blanca, el falcó pelegrí, reiets, bectorts i capellans. També hi ha rèptils com el fardatxo o la colobra de ferradura i mamífers com les mosteles i raboses.

La presència humana en la serra de Bèrnia i Ferrer es remunta a temps remots. L'interior muntanyenc de les Marines va ser un dels enclavaments més nodrits del poblament musulmà valencià. Com a exemples d’aquesta riquesa patrimonial, cal esmentar el fort de Bèrnia, de Giovanni Battista Antonelli, declarat Bé d'Interés Cultural; la torre de Bèrnia al cim de la muntanya, que data del segle XIII; o les pintures rupestres, declarades patrimoni de la humanitat.